La tercera temporada de “Conexión a Tierra” arrenca amb noves històries i nous escenaris. El videopòdcast d'Endesa torna a recórrer pobles, muntanyes, plantes solars, parcs eòlics i centrals hidroelèctriques de la mà dels seus dos protagonistes: Pilar Pascual, @Agripilar, i Elisardo Pardos, Eli. Dues mirades diferents, una de més rural i una altra de més urbana, que es complementen en un format proper, divulgatiu i amb un toc d'humor.

Un pòdcast nascut per desmuntar “els falsos mites que hi ha sobre les energies renovables al camp” i per demostrar que “quan les coses es fan bé, el camp i les renovables es donen la mà”, diu Pilar. Al seu costat, l'Eli complementa la definició: “Jo diria que és la demostració, a través de projectes reals, de la convivència possible entre les energies renovables i el sector primari”.

Projectes reals contra els mites de sempre

Una de les característiques de “Conexió a Tierra” és mostrar les coses tal com són: al lloc on passen i amb les persones que les fan possibles. “Tot el que mostrem són projectes que la gent pot veure per Internet o anar a conèixer en primera persona”, explica Pilar, que assegura que el format també ofereix “dades concretes que no estan fàcilment disponibles”.

Per això, el videopòdcast viatja fins a aquests llocs, posa cara als seus protagonistes i escolta els que formen part de cada experiència. “Potser avui és més fàcil quedar-se amb el mite o la desinformació que comprovar-ho”, assegura Eli. La formatgeria Cabañil, on les ovelles pasturen sota plaques solars i s'elabora formatge en un entorn renovable, n'és un dels exemples: “Tu vas allà, tu veus això, i te'n vas amb una idea completament diferent de la que tenies”, apunta.

La nova temporada manté aquesta voluntat de transparència i visita iniciatives que ja estan donant fruits. “No són projectes pilot acabats de posar en marxa per dir: mira que bé”, defensa Eli. “Són projectes amb un èxit ja contrastat”.

Pilar ho explica des de la seva pròpia experiència rural. Al camp, diu, hi ha comentaris de “barra de bar” sobre les renovables, idees que es repeteixen sense comprovar-se i que acaben generant rebuig. Davant això, el videopòdcast intenta aportar arguments i recordar que no tots els projectes són iguals. Per a ella, la diferència és distingir entre els que arriben al territori sense escoltar i els que s'asseuen abans amb agricultors, ramaders, ajuntaments i associacions per estudiar com integrar una instal·lació. “La clau és compartir i no competir”, resumeix.

El camp i la ciutat es necessiten

“Conexión a Tierra” també és una conversa entre dos mons que es necessiten més del que de vegades reconeixen. “El camp necessita la ciutat i la ciutat necessita el camp”, diu l'Eli. Pilar completa aquesta idea des de l'altra banda: el món rural ha de defensar el que és seu, però també aprendre a explicar-ho millor cap a fora.

Produir bons aliments, cuidar el territori o mantenir viu un poble no serveix de gaire si ningú no ho entén, ho valora o ho recolza. I la ciutat, alhora, necessita acostar-se al camp sense prejudicis i amb més ganes d'escoltar. “Hem d'entendre que els del món rural produïm per donar menjar a molta gent de la ciutat”, recorda Pilar.

Aquí també hi ha una de les raons per les quals Pilar i Eli presenten juntes el format. No es tractava que una persona del camp expliqués “allò seu” i algú de ciutat defensés una altra cosa, sinó aprendre mútuament. “Jo he après moltíssim de desenvolupament industrial, d'energies renovables, de distribució elèctrica de camp a ciutat”, reconeix Pilar. I afegeix, amb humor, que a l'Eli l’han “ruralitzat molt” durant el procés.

Històries que sorprenen els protagonistes

La tercera temporada porta noves històries i nous paisatges. A Pilar, una de les que l'ha sorprès més és la de Vilamòs, al Pirineu català, on l'ajuntament, a través del seu jove alcalde, ha impulsat un ramat municipal per recuperar una activitat ramadera que s'estava perdent. El consistori va comprar les ovelles i va contractar un pastor amb sou mensual. Per a ella, és un dels casos que expliquen per què el món rural necessita projectes concrets.

Una altra parada és al Pirineu aragonès, on les centrals hidroelèctriques també ajuden a dinamitzar el seu entorn. No només per la producció d'energia, sinó per tot allò que pot créixer al voltant: ràfting, caiac, activitats aquàtiques, festivals, restauració, hotels o propostes culturals com ara espectacles de dansa vertical. “Fins i tot jo, que estic familiaritzat amb el sector elèctric, no era conscient de la capacitat que tenen les centrals hidroelèctriques de dinamitzar aquests entorns”, reconeix Eli.

Una temporada amb el focus més obert

Endesa també intenta explicar què passa quan una instal·lació renovable arriba a un territori. Carlos Pizá, director de comunicació externa i digital d'Endesa, resumeix el propòsit del videopòdcast com una manera d’explicar “com les energies renovables conviuen amb l'entorn rural on s'instal·len i col·laboren al seu desenvolupament socioeconòmic i també a la promoció de la biodiversitat a les zones on s'ubiquen”.

El videopòdcast busca, a més, arribar a un públic jove, també als que viuen o treballen en pobles i municipis rurals, des de petites localitats fins a poblacions de 10.000, 15.000 o 30.000 habitants. Gent que conviu amb aquestes instal·lacions i que pot trobar en el format exemples per entendre què s'ha fet en altres llocs.

Matí, el vent i una oportunitat per al poble

Un dels llocs que marcarà aquesta tercera temporada és el concello de Mañón, a la Corunya. Un municipi petit, d’uns 1.300 habitants, però amb una geografia que ho té gairebé tot: “Tenim platges, un riu que recorre el municipi de punta a punta, rutes de senderisme, cascades, serra i gastronomia”, resumeix Francisco Calvín, tinent d’alcalde.

Allà, el paisatge conviu des de fa dècades amb l'energia eòlica i ara es prepara per a una transformació important: la repotenciació dels parcs. El projecte permetrà passar de 44 aerogeneradors a només quatre, augmentant-ne la potència. Per a Pizá, aquesta repotenciació és “una oportunitat, treus impacte visual, generes inversió i ocupació a curt termini”. Calvín ho explica amb una imatge molt directa: “Amb una turbina es generarà per al que abans en calien deu o dotze”.

La reducció del nombre d‟aerogeneradors no és l‟únic canvi previst. “Els vials són importants, fan de tallafocs també”, apunta Calvín. Pel municipi, el projecte suposa ingressos, ocupació, obra i marge per millorar serveis. “Per a nosaltres és un projecte important. Es donarà una vegada a la vida”, reconeix el tinent d'alcalde. La inversió prevista, propera als 30 milions d'euros, és molt més gran que el pressupost anual del poble de Mañón. “Cal invertir-la en la qualitat de vida dels veïns de Mañón”, afegeix.

Una muntanya que torna a tenir valor

A Mañón, l'energia eòlica també ha reactivat una figura molt pròpia de Galícia: les comunitats de muntanyes veïnals en mà comuna. Calvín explica que moltes d'aquestes entitats estaven pràcticament adormides perquè la muntanya no generava rendiment més enllà d'usos tradicionals com ara la llenya. “Quan van veure que hi havia un benefici econòmic, van dir: no, no, aquestes muntanyes són nostres”, recorda.

Avui, en un ajuntament de 1.300 habitants, hi ha tres comunitats de muntanyes. El cànon eòlic els ha permès obtenir ingressos pel lloguer del terreny i reinvertir-los a la muntanya, com marca la llei. Però l'efecte no s'hi ha quedat. Algunes comunitats han començat a fer plantacions forestals, a diversificar la seva activitat, a introduir bestiar boví per a carn i generar treball vinculat a la gestió forestal. “Ja no és una muntanya abandonada”, resumeix Calvín.