La tercera temporada de “Conexión a Tierra” viatja a Catalunya per mostrar com els embassaments associats a centrals hidroelèctriques poden desenvolupar funcions ecològiques similars a les dels aiguamolls naturals i contribuir a la recuperació d’ecosistemes rics en biodiversitat. En l’episodi, Pilar visita el Parc Natural de l’Alt Pirineu, a Lleida, mentre que Eli hi participa des del plató. El programa descobreix així com conviuen la gestió de l’aigua, la producció d’energia renovable i la conservació de l’entorn.

Els aiguamolls són un dels ecosistemes més valuosos i amenaçats del planeta. Se’ls coneix com els “ronyons del planeta” perquè actuen com a filtres naturals capaços de retenir contaminants abans que l’aigua arribi als rius o als aqüífers. A més, emmagatzemen aigua, regulen les inundacions, capturen carboni i acullen una gran biodiversitat. Segons diverses estimacions internacionals, més del 35% dels aiguamolls del món ha desaparegut en els últims 50 anys, una pèrdua que ajuda a entendre per què és tan important conservar i recuperar espais com el que apareix en l’episodi.

Elisardo Pardos, Eli, @elisardo.pardos, i Pilar Pascual, @Agripilar, tornen a formar aquesta parella divertida amb la qual s’aprèn sense tenir la sensació d’estar assistint a una classe. En aquesta ocasió reben Pilar Mallol, enginyera de Gaena Environment, la intervenció de la qual la presentadora resumeix en poques paraules: “Explicacions molt tècniques però molt fàcils d’entendre”.

El viatge a la Torrassa dona continuïtat a una temporada que ja ha trobat biodiversitat entre els panells solars de Totana, ha seguit la relació de les centrals hidroelèctriques amb el Caminito del Rey i el Tajo de Ronda, ha descobert què passa amb els antics aerogeneradors durant la repotenciació d’Aldeavieja i ha arribat fins a Gran Canària per conèixer una planta solar pionera amb bateries i la tasca de protecció de l’avifauna. Els capítols anteriors permeten recórrer aquests paisatges i descobrir altres maneres d’integrar les energies renovables al territori.

Molt més que aigua i vegetació

A simple vista, un aiguamoll pot semblar aigua envoltada de vegetació. Tanmateix, és un ecosistema capaç de fer moltes coses alhora. Pantans, torberes i maresmes adopten formes diferents, però comparteixen una extraordinària capacitat per acollir vida. “Serveixen com a reguladors de la qualitat de les aigües, redueixen els efectes perjudicials de les avingudes, estabilitzen les ribes davant l’erosió provocada per les onades del mar i, sobretot, són molt aptes per acollir una gran diversitat d’espècies i les seves funcions”, explica Mallol.

El canvi climàtic influeix en el seu deteriorament, però és el principal responsable de la seva desaparició? Mallol explica quines altres transformacions hi ha darrere d’aquesta pèrdua i com l’activitat humana també pot formar part de la solució.

L’Inventari Espanyol de Zones Humides recull 871 aiguamolls, 54 dels quals són embassaments: 54 exemples que una infraestructura artificial pot desenvolupar funcions ecològiques similars a les dels aiguamolls naturals. Quines condicions necessita un embassament per aconseguir-ho? La resposta té molt a veure amb la profunditat i amb el moviment de la làmina d’aigua.

La vida a la cua de la Torrassa

Per trobar aquest indret a la Torrassa cal desplaçar-se fins al punt on el riu comença a convertir-se en embassament. Pilar visita la central hidroelèctrica de la Torrassa, al Pallars Sobirà, on l’aigua “s’utilitza per a l’economia del territori i per generar i conservar molts hàbitats i molta biodiversitat”, assenyala Andreu Tomàs, tècnic responsable de producció hidroelèctrica.

La resposta apareix a la cua de l’embassament, on les aigües s’encalmen i les aus residents i migratòries hi troben refugi. El capítol descobreix per què aquest punt és tan valuós i com infraestructura, natura i activitat humana poden coincidir.

Era la primera vegada que Pilar visitava el Pirineu català: “La muntanya reflectida a l’embassament, allà hi havia un munt de nens fent un munt d’activitats... O sigui, va ser increïble”. Aigua, vegetació i muntanyes componen aquest “paisatge de somni” integrat en la vida del territori.

Renaturalitzar amb l’ajuda de cavalls blancs

Per comprendre l’indret, “Conexión a Tierra” retrocedeix fins al gran glaciar que va modelar el terreny. El viatge mostra per què la cua de l’embassament i una antiga zona d’aiguamoll i torbera formen avui una combinació singular. També condueix fins al Pla de Salito i a una paraula clau: “renaturalitzar”.

Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, mostra la feina desenvolupada en terrenys d’Endesa que formen part de la Xarxa Natura 2000 i acullen una planta molt amenaçada. Com es recupera un espai així? L’episodi permet comprovar sobre el terreny què significa renaturalitzar.

El projecte reserva un pas següent amb uns col·laboradors inesperats: cavalls de la Camarga. Aquesta raça està adaptada als aiguamolls i es preveu que el seu pasturatge controli plantes com el canyís. Com pot el pasturatge d’aquests cavalls afavorir també els insectes de l’aiguamoll? La resposta porta fins a una altra experiència que es desenvolupa des de fa anys a l’embassament de Flix, a prop de Tarragona. Garriga i Pilar conclouen que “aquí tot és un ‘win-win’”.

Una temporada per recórrer i aprendre

Com en cada entrega, Pilar i Eli alternen les visites i les converses amb preguntes, proves i humor. En el nou episodi surten al carrer per comprovar quant se sap sobre els aiguamolls. Series capaç de comparar-los amb algun òrgan del cos humà? Reconeixeries la Hippuris vulgaris? Quina relació tenen les torberes amb el carboni? Les respostes ajuden a desmuntar algunes idees massa simples.

Entre el paisatge de somni de l’Alt Pirineu, les explicacions dels qui hi treballen i el joc final del programa, el capítol convida a mirar d’una altra manera els embassaments i tot el que pot créixer al seu voltant. Encara queden espècies invasores per descobrir, aus per observar i algunes preguntes per resoldre. “Recuperar per connectar”, a “Conexión a Tierra”.