Biometano

Il·lustració de Beatriz Ramo sobre la importància dels gasos renovables en un model energètic més sostenible  

@naranjalidad
Powered by:

Com generar energia neta a partir de matèria orgànica

Estem en ple procés de descarbonització de l'economia i, en aquest context, s'estan potenciant les energies renovables. L'eòlica, la solar… però també els gasos renovables que, a més d'aconseguir que donem una segona vida als residus orgànics, redueixen els gasos d'efecte hivernacle.

Les últimes dades del 2018 del Banc Mundial assenyalen que cada any es generen al món 2.010 milions de tones de deixalles municipals. El 44% d'aquestes deixalles són aliments i almenys el 33% de tots els residus generats no es gestionen sense risc per al medi ambient. A més, s'espera que la xifra augmenti els propers anys: el mateix informe estima que fins al 2050 els residus augmentara fins a un 70%. Molts d’aquests residus poden tenir una segona vida com a part d’aquesta denominada economia circular orientada a l’energia. De fet, deixalles orgàniques com residus animals, vegetals o aigües residuals poden ser tractades per generar gasos renovables.

Per plasmar el paper del gas renovable en el model energètic més sostenible del futur, Beatriz Ramo (Naranjalidad) ha representat una dona (la Terra) emmarcada en un cercle que és el símbol de l'economia circular, de la qual formen part els gasos renovables.

“Mirar al futur passa inevitablement per mirar el planeta”

- Beatriz Ramo




L'energia circular per a un futur descarbonitzat


L'economia circular es basa en la regla de 3R: reduir, reciclar i reutilitzar. Aquest sistema busca que els productes tinguin un cicle de vida més enllà de fer servir i llençar per no deteriorar el medi ambient ni esgotar els recursos naturals.

Però no només els productes poden tenir una segona vida; els residus orgànics també, ja que són susceptibles de ser tractats per generar energia renovable: els gasos renovables, un combustible de qualitat amb un impacte positiu en el medi ambient.

Tant a les ciutats com en l'activitat derivada del sector agrícola i ramader es generen grans quantitats de residus orgànics de diferents procedències, com restes de cultius de blat de moro i cereals, purins de porc i vaca, fems o aigües residuals, entre d'altres.

Així, la Comissió Europea ha aprovat el Paquet d´Economia Circular que inclou com a objectiu per al 2030 el reciclatge del 65% dels residus municipals.

A més del que implica el foment de l'economia circular, entre els beneficis de la utilització dels gasos renovables davant dels convencionals també s'hi inclou la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en evitar les emissions de CO2 del combustible que substitueixen, reducció de la dependència energètica de l'exterior i la generació d'ocupació i fixació de població en zones rurals, que és on es genera la matèria primera per a la producció de biometà, procedent principalment dels residus agrícoles i ramaders.

El biometà, gas renovable del present


El biogàs és un gas renovable generat a partir de biomassa procedent de residus orgànics i està compost principalment per metà i diòxid de carboni. S'aconsegueix en tractar per diferents processos bioquímics la matèria orgànica en absència d'oxigen. Això es coneix com a digestió anaeròbica. Però no es pot utilitzar directament a les actuals infraestructures de gas. Per fer-ho, cal transformar-lo en biometà a partir d'un procés de purificació.

Como se genera el biogas.

Segons l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE), Espanya compta amb 146 instal·lacions de biogàs amb una producció energètica de 2,74 TWh. De totes aquestes plantes, 46 estan associades a abocadors, 34 a estacions de depuració d'aigües residuals, 13 al sector agropecuari, 7 al sector del paper i la resta al sector químic o alimentari. A Europa hi ha prop de 19.000 instal·lacions i Espanya té un gran potencial per generar aquest gas renovable.

Pel que fa al biometà, és un substitut perfecte del gas natural ja que es transporta i s'emmagatzema utilitzant la infraestructura de gas existent. Es pot fer servir com a calefacció, mobilitat o per generar electricitat.

Naturgy ha estat pionera en el seu desenvolupament a Espanya i compta amb 2 de les 5 plantes que en aquest moment estan injectant a la xarxa de gas: Unidad Mixta de Gas Renovable (la Corunya), que produeix biometà a partir de biogàs obtingut en el procés de depuració d'aigües residuals, i la planta Elena (Cerdanyola del Vallès, Barcelona), que produeix biometà a partir del biogàs que s'obté de residus sòlids municipals. Aquesta última va marcar una fita en la transició energètica l'any passat, en convertir-se en la primera a injectar gas renovable procedent d'abocador a la xarxa de distribució de gas d'Espanya. S'espera que aquesta planta produeixi 12 GWh/any de biometà, cosa que equival al consum anual de 3.200 llars, i eviti l'emissió a l'atmosfera de 2.400 tones de CO2 a l'any; una quantitat equivalent a plantar uns 5.000 arbres.

Addicionalment, la companyia energètica compta amb una altra planta en desenvolupament que espera que injecti a la xarxa a partir del proper estiu: la planta Vila-sana, als voltants de Lleida. En aquest cas, el biometà s'obté a partir de residus agroramaders, apostant pel desenvolupament de l'economia local i l'economia circular, en obtenir aquesta energia a través de l'aprofitament dels residus a la zona.

Altres exemples de projectes en desenvolupament i que exemplifiquen els beneficis del biometà serien el del País Valencià, juntament amb Enagás i Genia Bioenergy, per obtenir biometà a partir de la valorització del residu de la palla d'arròs per oferir una solució als problemes ambientals que es produeixen per la crema d'aquest residu, o el de Galícia, juntament amb Repsol i Reganosa, per transformar en biometà els excedents de purins i altres residus orgànics, i està previst produir gas renovable per cobrir el 7% de la demanda de gas en aquesta comunitat.

Amb aquests projectes, Naturgy demostra la seva capacitat per dur-los a terme gràcies a la fortalesa de la seva xarxa de distribució, la infraestructura gasista existent a Espanya i la contribució a la seguretat del subministrament.

La companyia té com a objectiu que el 2050 tot el gas que circuli per les xarxes sigui d'origen renovable. I, més a curt termini, el 2025, té prevista la producció d’1 TWh, -equivalent al consum de gas d'aproximadament 250.000 llars-, apostant tant pel biometà com per l'hidrogen renovable, amb un model de desenvolupament basat en la col·laboració multisectorial i les aliances.



El gas renovable del futur


Si el biometà ja és una realitat, l'hidrogen verd és el gas renovable en desenvolupament que és la gran aposta de futur. Es tracta d'un combustible net, igual que el biometà, generat a partir d'aplicar un corrent elèctric a l'aigua per separar les molècules d'hidrogen de les d'oxigen en un procés que es coneix com a electròlisi.

Per impulsar-lo, el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic ha llançat el full de ruta de l'hidrogen amb l'objectiu que el 2030 el 25% de l'hidrogen consumit a les refineries i la indústria química sigui hidrogen verd.

En aquest sentit, Naturgy està plantejant grans valls d'hidrogen -a través d'electricitat produïda per parcs eòlics o plantes fotovoltaiques-, amb un focus especial a les zones de Transició Justa que s'han vist afectades pel tancament de les centrals tèrmiques de carbó. L'objectiu és desenvolupar la producció d'hidrogen renovable a gran escala, promovent un salt quantitatiu quant a mida d'electrolitzadors, necessari per desenvolupar economies d'escala que facin viable la producció d'hidrogen verd i, per tant, permetin optimitzar costos i rendiments.

Tot el que hi ha a la terra pot tenir una segona vida. Els residus orgànics tenen un impacte ambiental negatiu si no es gestionen perquè generen olors o gasos amb efecte d'hivernacle. Sota aquesta premissa, Beatriz Ramo, a través de la seva il·lustració per al projecte EnergyzArte, ha volgut recordar la importància de mirar al futur per cuidar el planeta representant el paper dels gasos renovables en l'economia circular. La protagonista de la il·lustració mira al futur envoltada d'un paisatge natural de vegetació i fauna que només serà possible preservar gràcies a gasos renovables com ara el biometà o l'hidrogen.