Coincidint amb l'edició número 20, la Fundació ha impulsat “Converses amb Ciència”, que atorguen la paraula a alguns dels investigadors guardonats amb el Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica en les edicions prèvies.
Coincidint amb l'edició número 20, la Fundació ha impulsat “Converses amb Ciència”, que atorguen la paraula a alguns dels investigadors guardonats amb el Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica en les edicions prèvies.
Contingut ofert per:
La iniciativa “Converses amb Ciència”, impulsada per la Fundació Banc Sabadell amb motiu del 20è aniversari del Premi a la Recerca Biomèdica, reuneix investigadors d'excel·lència per compartir la seva feina, la seva visió de la ciència i les històries personals que hi ha darrere de cada troballa.
Descobrim quatre noves converses centrades en temes com la biologia cel·lular, la creativitat al laboratori, l'enfocament humà de la investigació i els avenços en la lluita contra el càncer. Una finestra directa al talent científic espanyol que transforma el nostre futur des del coneixement. Aquestes converses se sumen a la sèrie de set entrevistes organitzades amb motiu del 20è aniversari, que visibilitzen la feina d'alguns dels 19 premiats fins ara.
La sèrie completa, composta per set vídeos, està disponible al canal de YouTube de la Fundació. Una oportunitat única per acostar-se a la divulgació científica des d’una mirada humana i rigorosa.
Les cèl·lules, aquests petits engranatges de la vida, són el fil conductor de la conversa entre Dr. Ben Lehner, cap dels grups Sistemes i Biologia Sintètica a CRG Barcelona i Genòmica Sintètica i Generativa a Wellcome Sanger Institute (UK), premiat el 2012; i Dra. Elvan Böke, cap del grup Biologia de l'Oòcit i Dormició Cel·lular a CRG Barcelona, guardonada el 2024. Biologia molecular avançada és el seu terreny de joc.
Tots dos comparteixen una fascinació profunda pel món cel·lular, però també una mirada vital, curiosa i humana cap a la ciència. Böke confessa que la seva vocació científica va néixer gràcies a personatges com les Tortugues Ninja Mutants o Spiderman: “Les meves coses favorites quan era petita tenien a veure amb organismes genèticament modificats”. Una espurna infantil que avui es tradueix en una investigació rigorosa i ambiciosa.
Lehner, per part seva, destaca el misteri inherent al treball de laboratori: “Quan et dediques a la ciència, no coneixes les respostes, i tot és confús i desconegut”. Però precisament aquí rau l'atractiu: a la recerca, al desconcert, en aquesta sensació d'estar permanentment en territori inexplorat.
¿Què tenen en comú un investigador i un artista? Per a Dr. Arkaitz Carracedo, professor de recerca Ikerbasque a CIC bioGUNE, guardonat el 2019; i Dr. Xavier Trepat, líder del grup de recerca Dinàmica Integrativa de cèl·lules i teixits a l'IBEC, premiat el 2015, molt més del que sembla.
Carracedo, guardonat el 2019, doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Complutense de Madrid, ha treballat en laboratoris de Nova York i Boston abans d'establir la seva línia de recerca a CIC bioGUNE. Trepat, premiat el 2015, físic i enginyer, és investigador d'ICREA a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), on ha descrit mecanismes físics entre cèl·lules que ajuden a comprendre com s'origina la metàstasi de càncer.
Tots dos comparteixen també una altra faceta: el primer és músic i el segon, pintor. Aquesta sensibilitat artística impregna la seva manera d'investigar. “La frustració de no encertar les hipòtesis es compensa amb la sensació d'estar descobrint alguna cosa nova”, assenyala Carracedo, que reivindica el valor de la intuïció científica i l'obertura mental per fer avançar la ciència.
Trepat incideix en la necessitat de tenacitat en un entorn on l'esforç invertit no sempre es tradueix en resultats immediats: “Moltes vegades ens equivoquem, els experiments no funcionen, per això és fonamental la perseverança”. Una conversa que demostra que el coneixement no neix només de dades i protocols, sinó també de processos creatius.
La tercera conversa té com a protagonistes dos científics amb trajectòries brillants i un enfocament comú: posar les persones al centre de la investigació. La tercera conversa té com a protagonistes dos científics amb trajectòries brillants i un enfocament comú: posar les persones al centre de la investigació. Dr. Eduard Batlle, cap del programa de Ciència del Càncer de l'IRB Barcelona i investigador ICREA i membre del jurat del Premi Fundació Banc Sabadell, premiat el 2010, i Dr. Óscar Marín, catedràtic de Neurociència i director del Centre de Neurobiologia del Desenvolupament. Dirigeix el Centre de Malalties del Neurodesenvolupament del MRC King's College London i president del jurat del Premi Fundació Banc Sabadell, guardonat el 2008, reflexionen sobre la dimensió humana del seuabor.
Tot i que treballen amb models cel·lulars i dades complexes, tots dos subratllen la dimensió humana de la seva tasca. Marín ho resumeix així: “Continuem fent recerca molt bàsica, molt fonamental, perquè encara entenem molt poc sobre com funciona el cervell”. Una feina que requereix temps, profunditat i llibertat per investigar sense límits.
Batlle destaca la importància de permetre que les idees creixin sense la urgència de competir per ser els primers: “És molt important obrir noves fronteres a la investigació, amb espai per desenvolupar-se, traient aquesta pressió de ser el primer a arribar al descobriment”. Tots dos coincideixen que només des d'aquest enfocament reflexiu i compromès és possible generar avenços en medicina personalitzada.
L'última conversa d'aquest bloc aplega el Dr. Joan Seoane, director del Programa de Recerca al VHIO i Professor ICREA, premiat el 2009, i el ja esmentat Dr. Óscar Marín. Tots dos reflexionen sobre el futur de l'oncologia translacional.
Seoane explica com el seu interès per la ciència aplicada va anar guanyant terreny en la seva carrera: “Vaig començar amb una investigació bàsica, no gaire molecular, però sempre vaig tenir interès a veure si podia ajudar amb qüestions més biomèdiques”. Avui, la seva feina se situa precisament en aquesta frontera: portar el coneixement del laboratori a la pràctica clínica.
Gràcies a investigacions com la seva, hi ha hagut una transformació en l'abordatge del càncer. Es comprèn millor, es diagnostica abans i es tracta amb més eficàcia. Ja no només es tracta d'atacar la malaltia, sinó d'entendre-la, prevenir-la i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Aquestes quatre noves entregues de Converses amb Ciència consoliden el propòsit de la Fundació Banc Sabadell: apropar la recerca biomèdica al gran públic des de la proximitat, l'emoció i el compromís. Escoltar els guardonats permet comprendre que la ciència és, sobretot, una manera de mirar el món, una actitud davant la incertesa i un gest constant de compromís social.
En les seves paraules no només hi ha troballes i metodologies, sinó passió, humor, dubtes, creativitat i una responsabilitat profunda amb la societat. Aquest és, potser, el veritable llegat d'aquests 20 anys de premis: haver creat una comunitat d'investigadors excel·lents que no només destaquen pel talent, sinó també per la capacitat per inspirar i transformar.
‘Converses amb Ciència’ neix amb vocació de continuïtat i amb el propòsit d'acostar l'excel·lència científica a un públic més ampli. A través de set trobades, disponibles en el canal de YouTube de la Fundació Banc Sabadell, els premiats comparteixen reflexions, reptes i avanços en àrees clau com la neurociència, la immunologia o la cardiologia. Aquesta iniciativa no sols celebra dues dècades de premis, sinó que consolida un espai de diàleg entorn de la ciència que impacta directament en les nostres vides. Una aposta per visibilitzar el talent investigador des de la proximitat, l'emoció i el compromís amb el progrés.