Què passa quan una estudiant de 22 anys i un jubilat de 74 seuen a parlar sobre salut mental, llenguatge o projectes de vida? La resposta pot semblar senzilla: s’escolten. Però en una societat on els estereotips sobre l’edat continuen molt presents, aquest intercanvi es converteix en una eina poderosa per combatre l’edatisme.
Què passa quan una estudiant de 22 anys i un jubilat de 74 seuen a parlar sobre salut mental, llenguatge o projectes de vida? La resposta pot semblar senzilla: s’escolten. Però en una societat on els estereotips sobre l’edat continuen molt presents, aquest intercanvi es converteix en una eina poderosa per combatre l’edatisme.
La lluita contra la discriminació per edat s’ha convertit en una prioritat social a Espanya. Segons l’experta en envelliment saludable Vânia de la Fuente-Núñez, prop de la meitat de la població considera que les persones majors de 55 anys pateixen algun tipus de discriminació. Davant d’aquesta realitat, la Fundació ”la Caixa” impulsa trobades intergeneracionals que busquen transformar el diàleg entre joves i persones grans en un motor de canvi social.
El projecte forma part d’una estratègia més àmplia per visibilitzar i combatre l’edatisme, entès com el conjunt de prejudicis, estereotips i conductes discriminatòries basades en l’edat. Una de les seves fites va ser la creació, l’any 2023, del Glossari sobre l’edatisme, elaborat de manera participativa amb persones grans. La iniciativa identifica paraules i expressions que perpetuen visions estereotades de l’envelliment i convida a reflexionar sobre com el llenguatge modela la nostra percepció de la realitat.
Perquè les paraules importen. Com resumeix Sheila Carreira, estudiant de 22 anys i participant en les trobades, «el llenguatge crea realitats». Ser conscients de com parlem sobre l’edat és, sovint, el primer pas per qüestionar prejudicis profundament arrelats. Amb aquest objectiu, la Fundació va posar en marxa el 2025 una xarxa de tallers arreu d’Espanya per ajudar les persones grans a identificar i prevenir situacions d’edatisme. Més de 900 participants han passat ja per les més de 60 sessions celebrades, on aprenen a reconèixer actituds discriminatòries i a desenvolupar eines per respondre-hi.
Tanmateix, el veritable valor d’aquestes iniciatives va més enllà de la formació. Es troba en les converses que sorgeixen entre generacions. Al Centre Social de Persones Grans El Llano, a Gijón, joves i persones grans comparteixen experiències, inquietuds i perspectives sobre qüestions tan diverses com la mobilitat, els canvis culturals o la salut emocional. A mesura que avancen les sessions, les diferències d’edat deixen de ser una barrera per convertir-se en una font d’aprenentatge mutu.
Aquest intercanvi afavoreix l’empatia i desmunta idees preconcebudes. Els joves descobreixen trajectòries vitals plenes d’experiències i projectes, mentre que les persones grans troben espais on les seves opinions són escoltades i valorades.
La idea de l’empoderament apareix de manera recurrent en aquestes trobades. Germán Menéndez, de 74 anys, ho resumeix amb una frase que s’ha convertit gairebé en una declaració d’intencions: «Canviar-se un mateix acaba canviant la societat». Una reflexió que connecta amb l’esperit del projecte, basat en la convicció que les transformacions col·lectives comencen amb petits canvis individuals.
Els tallers també han donat lloc a accions comunitàries que reforcen el paper de les persones grans com a agents actius dins dels seus barris i municipis. Més de 400 persones han participat ja en iniciatives culturals, de voluntariat i sensibilització que promouen la col·laboració entre generacions. Entre les propostes més simbòliques destaca la creació d’una bandera contra l’edatisme. Els seus colors reflecteixen els valors que inspiren el projecte: el groc representa la saviesa, el plata la lucidesa i el verd l’esperança. Més que un emblema visual, la bandera simbolitza el compromís compartit de joves i persones grans per construir una societat lliure de prejudicis relacionats amb l’edat.
Les històries personals que afloren durant les trobades ajuden també a qüestionar la imatge tradicional de la vellesa. La Loli, una de les participants, reivindica una visió més oberta d’aquesta etapa vital: «La vida no s’acaba quan arribes als 60 anys». Per a ella, i per a moltes altres persones, aquests anys poden convertir-se en una autèntica «segona joventut», plena de projectes, aprenentatges i noves oportunitats. Aquesta mirada resulta especialment rellevant perquè l’edatisme no és només una qüestió d’actituds individuals. Com assenyala la psicogerontòloga Montse Celdrán, també té arrels culturals i estructurals. «L’edatisme sorgeix de com ens hem organitzat com a societat», explica. Combatre’l exigeix, per tant, alguna cosa més que bones intencions: requereix transformar la manera com entenem l’envelliment i el paper de les persones grans.
L’educació i el contacte entre generacions són eines fonamentals per avançar en aquesta direcció. Quan joves i persones grans comparteixen experiències en igualtat de condicions, desapareixen molts dels prejudicis que alimenten la discriminació. El que emergeix al seu lloc és una visió més complexa, rica i humana de totes les etapes de la vida. Les trobades impulsades per la Fundació ”la Caixa” demostren que aquest canvi és possible. A través del diàleg, la reflexió i la participació comunitària, contribueixen a construir una cultura més inclusiva, on l’edat deixi de ser una etiqueta per convertir-se simplement en una part més de la diversitat humana.
Perquè la lluita contra l’edatisme no correspon únicament a qui el pateix. És una responsabilitat col·lectiva. I potser comença amb una cosa tan senzilla —i tan transformadora— com asseure’s a conversar amb algú d’una altra generació.