Un grup de WhatsApp entre aficionats d’equips rivals? :: Prensa Ibérica per LaLiga

Un grup de WhatsApp entre aficionats d’equips rivals?

L'experiment sonor «42 pasiones» va fer bategar els seus cors a l'uníson seguint el ritme de la identitat sonora de LaLiga. Ara són amics i fins i tot comparteixen grup de WhatsApp, una cosa que cap d'ells s'hauria imaginat.

«Bon dia, em dic Lucas Vidal i soc el compositor de la identitat sonora de La Lliga. Estem fent un experiment, així que primer anem a assajar...». El jove compositor, guanyador d'un Emmy i dos premis Goya, acaba de fer la seva entrada en el set d'enregistrament i pronuncia aquestes paraules davant 42 persones que el miren entre incrèdules i expectants. Van vestides de negre, no es coneixen, ignoren que cada un representa un dels clubs integrants de LaLiga Santander y LaLiga SmartBank i que a la fi de la jornada els seus cors bategaran a l'uníson.

«La meva primera reacció a l'experiment va ser que era impossible. Que se compassessin els cors em sonava com d'una altra galàxia», explica Lucas Vidal al making of del curtmetratge de La Lliga «42 pasiones». Però la veritat és que una investigació realitzada el 2013 per la Universitat de Göteborg amb un cor de 15 persones havia demostrat que així és: quan diverses persones entonen una mateixa cançó de forma simultània, tant és el seu sexe, edat, procedència o aficions, al final els seus ritmes cardíacs acaben compassant-se. «És com si els mogués un mateix sentiment», subratlla el compositor.

Un sentiment comú: la passió pel futbol

Sota el lema «Quan sentim junts, sentim més gran», La Lliga es va proposar repetir la gesta i unir cors, futbolísticament parlant cadascun d'un color, al ritme de la seva nova identitat sonora. No només es va repetir la fita científica, com es pot veure al vídeo de l'experiment, sinó també que a través de l'experiència dels participants hagin deixat enrere barreres i pugnes per gaudir d'un agermanament que mai abans haguessin imaginat. La prova, un inaudit grup de WhatsApp que mes i mig després de la gravació està més actiu que mai i del qual participa fins i tot el mateix Lucas Vidal. Tant és la nacionalitat -fins a 8 de diferents van participar en l’experiment-, el racó d'Espanya en què viuen, que tinguin 19, 34 o 65 anys o que segueixin equips rivals, perquè a tots els uneix un mateix sentiment: «La passió pel futbol».

Així ho resumeix Melissa Vales, de 34 anys, nascuda a Mèxic, de pares gallecs i fidel seguidora del RC Celta. Ella va ser un dels 4.000 aficionats que va respondre a la convocatòria de LaLiga per participar en el «misteriós» assaig i guanyar una samarreta del seu equip. El formulari d'inscripció no demanava gaire informació, només que diguessin de quin club eren i si estaven vinculats d'alguna manera a la música. Després, els preseleccionats van haver d'enviar un vídeo de presentació i, finalment, els elegits van viatjar un cap de setmana a Madrid, on es portaria a terme l'experiment.

«No tenia ni idea de què anava a fer. Pensava que faria el ridícul si em posaven a cantar o si em preguntaven sobre altres equips de La Lliga. Era tot incertesa», ens explica Melissa, que explica que, igual que a tots els participants, li van demanar que no parlés amb la resta de persones abans de l'enregistrament i no portés res (samarretes, polseres, fundes de mòbil, fons de pantalla...) que pogués revelar la seva procedència o equip de futbol.

42 batecs sincronitzats

El dissabte 5 d'octubre es va fer l'experiment: se'ls va posar un pulsòmetre al canell i, a la vegada que picaven de mans, saltaven i feien els cors sota les ordres de Lucas Vidal, la cardiòloga de l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid Tania Rodríguez Gabella monitoritzava la seva freqüència cardíaca i respiració. «Quan s'acaba el primer enregistrament és quan ens mostren les gràfiques i descobrim que els nostres cors s'han compassat», recorda l'aficionada celtista.

Però encara faltava la traca final. A l’acabament de l'experiment i després d'unes 12 hores de gravació, es van descordar les camises negres que portaven i van descobrir que a sota cada un vestia l'equipació del seu club. Havien estat col·locats estratègicament i, per això, al costat de Melissa hi havia Daniel Mayor, de 29 anys, i seguidor del RC Deportivo. «Descobrir les samarretes va ser sorprenent. Veure que tens al costat el teu etern rival, amb el teu mateix batec, les teves mateixes pulsacions... és molt cridaner», apunta.

Tal com explica al vídeo Manuel Oliva, psicòleg clínic, «en el món del futbol l'aficionat tendeix a desenvolupar un fort sentiment de pertinença que de vegades el porta a rebutjar les persones que no pertanyen al seu mateix cercle». Tant és així que a l'inici del vídeo es pot sentir la María, qui va resultar ser aficionada de l’RCD Espanyol, dir «els rivals, com més lluny millor». Paradoxalment, com reconeix el simpatitzant del club corunyès, d'ella va sorgir fer el grup de WhatsApp gràcies al qual avui tots mantenen la comunicació. «Això ho va dir en l'entrevista que ens van fer abans del rodatge, però està clar que tots partim amb una idea i ara en tenim una altra molt diferent. Fins i tot ha quedat amb altres participants i tenen una relació molt bona i molt sana».

De rivals, a amics

La trobada a la qual es refereix Daniel va ser entre la María i en José Antonio Rocabado, estudiant de veterinària de 24 anys, nascut a Bolívia i seguidor del Llevant UD: «Ella va venir quan l'Espanyol va jugar aquí contra el Llevant i vam quedar. Ens portem molt bé. Tots volem que el nostre equip guanyi i la rivalitat en el camp és normal, però fora podem ser amics».

Hi estarà d'acord la seguidora del Celta? Ha canviat el seu parer sobre els aficionats del Deportivo? «Totalment. Com no havia de ser així si han triat el noi més bonic de la Corunya? És un encant», respon Melissa en al·lusió a Daniel. «És molt bonic veure que a la fi no som tan diferents», subratlla.

La clau de la transformació viscuda pels participants en la iniciativa de LaLiga l'explica Noelia Palomares, de 25 anys i aficionada del València CF: «Fins a última hora no vam saber de quin equip érem, llavors en haver estat convivint amb ells, no hi havia rivalitat ni prejudicis i es van anar forjant els llaços que ara hi ha entre nosaltres». La valencianista, igual que l'aficionat granota, també recorre a la paraula «amics» per referir-se als seus companys d'experiment i, ara també, d'aplicació de missatgeria: «Ens portem tots súper bé i en el grup comentem els partits, també si a algun ens entrevisten o es parla de l'experiment... Això ens ha canviat a tots. A qualsevol lloc on anem, sabem que hi tenim un amic i veurem les trobades d'una altra manera», apunta.

Pedro del Cerro, un madrileny de 51 anys que viu a Pontevedra però professa un amor incondicional per l'Athletic Club, reitera aquesta idea: «El moment en el qual ens vam treure la camisa va ser màgic, al·lucinant, sobretot pel bon rotllo que s'havia generat durant el procés i que es manté en el grup de WhatsApp. Ens hem adonat que efectivament el que ens uneix és el futbol, és igual l'equip. És més, ara simpatitzes amb l'equip del noi o noia que tenies a la banda, perquè ja no penses tant en el club i la rivalitat futbolística, sinó en la persona que hi havia sota la samarreta».

Silvia Ferrer, atleta de 48 anys i apassionada de la SD Osca, dona fe d'aquesta sintonia entre aficions i de l'abast d'una experiència «increïble». Professora d'educació física i música en un institut a Tarragona, el seu perfil semblava idoni per a l'experiment i, per això, si és el cas, va ser el mateix club qui li va proposar directament formar part del projecte. El cap de setmana del rodatge ja estava inscrita en una cursa però per representar la seva ciutat i el seu equip va dir que sí i va viatjar a Madrid. Avui no pot estar més satisfeta de la seva aposta. «L'experiment va ser molt bonic, van ser hores de picar de mans, cantar i que al final els nostres cors bateguessin al mateix temps, però jo em quedo amb les persones que he conegut, els llaços que s'han creat i el missatge d'unió. Ha canviat la meva vida i la percepció del futbol».

«De vegades llegim notícies sobre enfrontaments entre aficions, però això no hauria de passar. La rivalitat en l'esport ha de ser sana, d'acord, i encara que de vegades hi ha tensió durant els partits, en acabar hem de ser capaços de deixar-la enrere i fins i tot anar i prendre alguna cosa amb els seguidors del club contrari», diu Daniel, el seguidor de l’Hèrcules. Es tracta d'una reflexió que comparteixen tots els entrevistats i que ha calat molt profund en ells, fins al punt, com reconeix el seguidor del Llevant, que «abans era més tancat amb els aficionats d'altres equips, sobretot amb els del València CF i fins i tot a la universitat no m’acostava gaire a ells... Una experiència així et treu els prejudicis i t'ajuda a relacionar-te més i millor amb les persones». Com apunta Pedro, el seguidor del conjunt bilbaí, l'aprenentatge transcendeix en allò futbolístic i hauria d’«extrapolar-se a altres àmbits, com la política. L'important és que per sobre de tot hi hagi les persones».

El director de cinema Álvaro Brechner, guanyador d'un Goya per La noche de 12 años, ha estat l'encarregat de crear el curtmetratge que resumeix l'experiment. El resultat és un vídeo que dura amb prou feines 4 minuts que la Sílvia, la seguidora d'Osca, qualifica com a «emocionant», gràcies a la realització del cineasta i a la composició de Lucas Vidal. «Està molt ben recollit tot el que vivim i és molt bonic que s'hagin preocupat que hi apareguem tots, els representants dels 42 clubs de LaLiga Santander y LaLiga Smartbank», apunta la celtista Melissa.

Repetirien l'experiment? La resposta és un sí unànime. «La gent té moltes ganes que hi hagi un retrobament. És complicat que ens ajuntem tots, però jo m'encarregaré de promoure-ho», afirma el gallec Daniel. «I si no, que LaLiga ens torni a ajuntar, potser per fer un altre vídeo o un d’igual d’aquí a uns anys», suggereix. La pilota és al seu camp.

"Quan sentim junts, sentim més gran"