Madrid: la gran ciutat. 3,3 milions d'habitants censats més un altre milió i mig estimat de població flotant. Pels més de 9.000 carrers hi circulen dos milions de vehicles, però ja es projecten nous parcs i zones verdes i de tots aquests cotxes, prop del 7% ja són elèctrics. Alguna cosa està canviant a les ciutats.
És l'exemple de la ciutat més gran d'Espanya, que queda molt petita si la comparem amb el nucli urbà de Tòquio (13,5 milions) o la seva immensa àrea metropolitana que constitueix la gran megalòpolis del món on conviuen 37 milions d'ànimes.
Segons les dades de l'ONU, avui més de la meitat de la població del món (54%) viu a les ciutats i es preveu que l'any 2050 set de cada 10 habitants del món resideixin en zones urbanes. En aquest context, Espanya, Europa i la resta del planeta afronten alguns dels grans reptes d'aquest temps: resoldre l'atzucac de l'habitatge assequible, protegir l'entorn i frenar les emissions contaminants, enfortir el vincle comunitari davant de la solitud… I per això dirigeixen la mirada cap als arquitectes i urbanistes a la recerca de respostes i ells, alhora, miren cap al Japó.
No en va, el país del sol naixent fa dècades que afronta els desafiaments derivats de l'alta densitat demogràfica de les seves ciutats (345 hab/km² enfront dels 95 hab/km² d'Espanya).
Els arquitectes japonesos serveixen d'inspiració per les seves propostes trencadores per a donar resposta als requeriments de cada moment històric. D'ells extraiem les lliçons que marquen el rumb de les ciutats del futur