La nova arquitectura al rescat

Construint el futur: lliçons des del Japó

Si ens fixem en el prestigiós premi Pritzker, el reconeixement més gran existent en el camp de l'arquitectura, cap país ha donat tanta excel·lència com el Japó. Uns guardons que, encara que en els seus orígens es van deixar eclipsar per l'espectacularitat dels dissenys, avui busquen destacar projectes que demostrin enfocaments innovadors i transformadors, que incorporin solucions d'adaptació al canvi climàtic i a les necessitats de la comunitat. Noms com Kenzo Tange, Fumihiko Maki, Tadao Ando, Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa, Toyo Ito, Shigeru Ban i Riken Yamamoto, l'últim de sumar-se a aquest prestigiós club, serveixen d'inspiració per les seves propostes trencadores per donar resposta als requeriments de cada moment històric. Extraiem les lliçons que marquen el rumb de les ciutats del futur:

1. La solució japonesa als preus de l'habitatge

A diferència d'altres capitals del món, l'augment de població urbana no s'ha traduït al Japó en falta d'habitatges o preus disparats. Si els lloguers s'han mantingut dins dels límits del que és assequible és (entre altres factors polítics, normatius i administratius) perquè Tòquio ha invertit un gran esforç en la recerca i la innovació al servei de la construcció. La simplificació de la tecnologia constructiva a partir de mòduls prefabricats ha aconseguit reduir els costos i agilitzar els terminis de construcció.

A més, els arquitectes nipons han dignificat materials ancestrals i econòmics com el bambú, la fusta i fins i tot el paper i el cartró, posant-los a l'alçada d'altres de més avantguardistes i costosos com ara formigons d'última generació, polímers i fibres.

L'altre material indispensable amb què es construeix un futur sostenible és la integració de la tecnologia que permet fer edificis energèticament més eficients i sostenibles.

2. Ciutats menys contaminades, més connectades i més habitables

Ja han passat gairebé 80 anys des que la marca va crear el seu primer vehicle 100% elèctric, el Nissan TAMA, que va néixer el 1947 com a solució a l'escassetat de gasolina al país nipó. I, des de llavors fins al nou crossover elèctric Nissan ARIYA, que dona resposta a les noves necessitats de mobilitat dels conductors espanyols, la seva gamma ha canviat amb els temps i els requeriments socials i mediambientals. Com a líder japonès en el mercat de vehicles elèctrics, es troba en una posició privilegiada per oferir la seva visió sobre la mobilitat del futur. I el seu objectiu és exigent. De fet, el seu pla Ambition 2030 preveu llançar 23 models electrificats nous i emocionants, inclosos 15 nous vehicles elèctrics, amb l'objectiu d'aconseguir una barreja d'electrificació del 50% per a l'any 2030.

Seguint l’empremta dels arquitectes japonesos, Nissan també persegueix l’harmonia amb l’entorn per donar resposta als desafiaments d’una nova era. La inspiració arquitectònica de l'ARIYA es percep en cada detall del seu disseny: des del minimalisme i la senzillesa per maximitzar l'espai i el confort, fins a la presència de patrons kumiko heretats de la fusteria tradicional japonesa, i la subtilesa de la il·luminació andon, inspirada en els llums de paper de les llars en temps dels samurais. La filosofia de fusionar interior i exterior, una altra de les claus de l’arquitectura nipona, també està representada per la tecnologia d’informació que a través de la pantalla connecta l’interior del vehicle amb el flux d’informació de múltiples fonts al nostre abast.

3. Estades versàtils i espais per a la trobada

A l'skyline de Tòquio en què conviuen els edificis tradicionals i els futuristes han aflorat els últims anys les allargades siluetes dels anomenats penshirubiru (edificis llapis). Són blocs estrets que s'eleven sobre solars mínims i que allotgen apartaments l'espai dels quals es redueix al mínim imprescindible. Són habitatges que encaixen amb una societat com la nipona en què la meitat de la població viu sola i que, tot i que sembla difícil d'assumir en estils de vida com l'espanyol, ja es poden veure en ciutats daneses, alemanyes i en grans urbs com Nova York.

Davant dels habitatges compartimentats occidentals, un dels trets distintius de l'habitatge japonès són els espais diàfans i versàtils, sense divisions ni ornaments superflus per adaptar-se als diferents usos. La falta de metres quadrats als habitatges se supleix amb la proliferació d’espais de convivència. Aquesta fusió entre espais privats i comuns és una de les senyes d'identitat de Riken Yamamoto, mestre de la transparència i guanyador del Pritzker 2024 precisament per posar l'arquitectura al servei de la comunitat, potenciant les zones per a la trobada veïnal i la interacció. És la manera de donar resposta a l'aïllament i la soledat, un dels problemes pendents de les societats actuals.

4. La naturalesa, sempre present

Per la seva arrelada fe sintoista, la simbiosi entre arquitectura i natura té una tradició mil·lenària al Japó i, en mans dels arquitectes nipons, habitatges, llocs de treball, museus, hotels, universitats i altres immobles es converteixen en veritables pulmons verds de la ciutat. La construcció d'espais oberts per a la relació social i la màxima connexió entre l'interior i l’exterior es fan efectius a través de panells mòbils, lluernes que connecten la casa amb el cel, façanes exteriors transparents...

Va ser això, sumat a la puresa i senzillesa de les línies el que va enamorar J Balvin que, després d'un viatge al Japó, va voler emportar-se l'assossec de l'arquitectura nipona a la seva nova casa a prop de Medellín. Una casa que es fon amb l'entorn i que té el magnífic paisatge com a únic ornament. Un habitatge bioclimàtic, dissenyat per l'estudi colombià 5 Sólidos, que evoca la pau d'un santuari i que és tot un exemple de com inspira l'arquitectura japonesa al món.

Un món en plena transformació que necessita reconnectar amb els seus habitants i amb l'entorn natural i que avança rumb al futur seguint l'estela nipona. Alguna cosa comença a canviar a les ciutats i en aquesta metamorfosi, el sector de l’automòbil té un paper protagonista. En aquest context, Nissan aspira a convertir-se en una companyia veritablement sostenible i impulsar les seves accions cap a un món més net. La potència innovadora japonesa, la seva aposta per la tecnologia, la connexió mil·lenària i reverencial amb la natura, aquesta filosofia vital íntimament minimalista i el mestratge en la senzillesa de les formes estan presents des dels cotxes a l'arquitectura, que han esdevingut un referent per a la resta del món.