Descobreix un dia a la vida de la Marisa, una mare de família que viu a Xeraco i treballa a Catarroja cada dia cuidant l’Amparo, una persona gran. Cada dia es desplaça entre Xeraco i Catarroja amb tren. El tren és el nexe entre el seu marit i les seves filles i l’Amparo, que estima com un membre més de la família.
Ring, ring! Com cada matí des de fa 4 anys l'alarma de la Marisa sona a les 7.10 hores. Sap que en 5 minuts sonarà la repetició, aquell so que li indica que és hora de llevar-se. Es vesteix i desperta la Paula i la Maria, les seves filles de 7 i 9 anys. Les noies es vesteixen i es preparen per anar a escola. La Marisa porta les nenes a l'escola que és a escassos metres de casa seva i les deixa per esmorzar. Li agradaria que poguessin esmorzar a casa, però té altres obligacions. L'escola és a només 10 minuts de l'estació de rodalies de Xeraco. Espera a l'andana el tren que arriba puntualment a les 8.07 i hi puja en direcció Catarroja. 39 minuts de trajecte de temps per a ella, per pensar en els plans que farà amb les nenes i el Juan el cap de setmana, per llegir l'última novel·la de Javier del Castillo o per navegar per internet a la recerca d'alguna ganga. Aquell matí hi ha cares noves al tren, però altres rostres ja són de sobres coneguts. A la Marisa li agrada imaginar-se com deuen ser les vides dels companys de vagó. Cada dia coincideix amb un noi d'uns 30 anys que sempre vesteix roba esportiva, la Marisa s'imagina que treballa en un d'aquells centres esportius que ara s'han posat de moda perquè baixa a la mateixa estació i el veu caminar en la mateixa direcció que ella. Fins i tot juraria que algun dia el va veure entrar en un gimnàs. Avui deu ser el seu aniversari, o almenys està de celebració. Porta un paquet embolicat amb dolços del forn Juan Estrugo Martí de Xeraco, és el favorit de la Paula. Cada cap de setmana hi esmorzen algun dia en família.
A les 8.46 hores el tren arriba a l'estació de Catarroja. A 5 minuts cap al parc Les Barraques hi ha el domicili de l'Amparo. Als seus 83 anys està plena de vitalitat, però els anys pesen i no es mou com abans. Amb la puntualitat que la caracteritza, la Marisa arriba a les 9 a casa de l'Amparo, com sempre se la troba esmorzant un cafè amb llet amb un terròs de sucre mentre escolta la ràdio de fons. La seva curiositat pel món fa que vulgui estar sempre informada, molts dies conversen sobre el que passa al país, la situació dels joves o s'expliquen el que els ha passat el cap de setmana. L’Amparo fins als 65 anys va treballar en un banc, és una persona amb una conversa molt interessant. O això és el que pensa la Marisa.
Un cop acabat l'esmorzar, la Marisa l'acompanya al lavabo i l'ajuda a rentar-se. És hora del passeig matutí. Juntes s'acosten a la farmàcia a comprar els últims medicaments que li ha receptat el metge i a buscar una mica de peix i verdures per dinar. La Marisa vol cuinar-li un plat típic de la seva terra: fabes amb cloïsses. I és que, tot i que fa 17 anys que la Marisa viu a Xeraco, va néixer a Luarca, una vila costanera d'Astúries. Totes dues dones dinen juntes mentre parlen una mica de tot. L’Amparo explica a la seva cuidadora i, ara, també amiga, que el seu fill mitjà tornarà una temporada a casa perquè està en tràmits de separació. L'anciana està emocionada de tornar-lo a tenir a casa, però tranquil·litza la seva companya de taula, les visites diàries continuaran. El seu fill treballa en una agència de publicitat de 9 a 19 h de la tarda, gairebé no serà a casa, però l’Amparo està il·lusionada perquè soparà acompanyada. La Marisa se n'alegra profundament per ella, sap com de feliç la fa estar amb els seus fills i els seus nets, especialment des de fa 7 anys quan es va quedar viuda. La Marisa l’estima com una segona mare, ella va perdre la seva fa 10 anys i la seva feina a casa de l'Amparo li porta bonics records. Treballar ajudant els altres la fa tremendament feliç.
“Estic enormement agraït a la Marisa perquè a més de cuidar i acompanyar la meva mare, hi posa molta dedicació i afecte. La meva mare l’estima com una filla més i nosaltres estem molt agraïts que pugui estar amb la mare mentre nosaltres treballem”
Pablo, fill de l'Amparo.
Després d'un cafè al final del dinar, el rellotge marca les 4 de la tarda, l'hora en què la Marisa ha de deixar una part de la nova família i agafar un tren perquè la porti al costat de la seva altra família: les filles i el marit . S'acomiada afectuosament de l'Amparo i surt cap a l'estació de tren. Espera al vagó mentre escolta a Spotify una llista aleatòria, quan de sobte sona una de les seves cançons favorites de Queen “Love of my life”, es queda pensant així que li agrada la seva feina mentre escolta “When I grow older, I will be there at your side”.
Puja al tren que la portarà a Xeraco a recollir les seves filles del col·legi i somriu involuntàriament mentre pensa en les aventures que hauran tingut durant el dia la Paula i la Maria. Li encanta quan les seves filles li expliquen el seu dia amb pèls i senyals. Un cop a l'estació, es dirigeix a l'escola on ja l'esperen la Paula i la Maria, de camí a casa li van explicant tot el que han fet aquell dia a l'escola. Mentre elles fan els deures, la Marisa s'encarrega de la casa i prepara el sopar, sap que el Juan està a punt d’arribar. Es preparen per a l’endemà i a les 9 del vespre, els quatre membres de la família s'asseuen a taula a sopar. És l'únic moment que poden compartir tots quatre junts, però els sembla la glòria, així que ho gaudeixen conversant mentre sopen. Demà serà un altre dia…