Era un trajecte com qualsevol altre, però el Juan sabia que aquells moments de tranquil·litat a bord del tren eren un tresor que podia aprofitar al màxim per incentivar la seva creativitat i l'interès dels alumnes.
En un assolellat diumenge a la tarda, el Juan, professor d'escola, tornava d'una petita escapada de cap de setmana. El dissabte va decidir visitar Toledo, ja que el primer tren de Renfe que surt de l'estació de Chamartín a Madrid direcció Toledo és a les 06.45 hores, i volia aprofitar el màxim temps en una ciutat tan espectacular com històrica.
Després d'un parell de dies de descans, bon menjar i desconnexió, es trobava al tren de tornada contemplant el paisatge que lliscava més enllà de la finestra i pensant en com són d'importants aquests “dies vitamina”. El retorn a la rutina no semblava tan descoratjador, ja que el Juan havia trobat en aquest viatge una oportunitat per avivar la seva creativitat i trobar inspiració per a la propera classe.
Mentre el tren de Renfe lliscava pels rails, el Juan observava el paisatge en constant canvi i es deixava portar pel suau sotragueig que omplia el vagó. El tren, amb una puntualitat impecable, era un símbol de confiabilitat i eficiència. El Juan va pensar com podria utilitzar aquest concepte per transmetre als seus alumnes la importància de la responsabilitat i el compromís amb el medi ambient. En aquell moment, una idea va sorgir a la seva ment: un joc educatiu que involucrés els seus estudiants, el popular ‘rosco’ dels programes de TV.
El ‘rosco’ seria un desafiament emocionant en què els alumnes podrien posar a prova els seus coneixements sobre el tren com a mitjà de transport sostenible. Cada pregunta seria una oportunitat per reflexionar sobre la importància d'escollir opcions responsables per tenir cura del medi ambient i estava segur que una classe d'aquest tipus, més amena, faria que els alumnes interioritzessin més alguns conceptes.
Pensava en la importància d'utilitzar mitjans de transport més ecològics i com això podria impactar positivament en el medi ambient. La paraula "consciència" va aparèixer a la seva llibreta, seguida de "mobilitat" i "responsabilitat".
Mentre reflexionava sobre les paraules que havia anotat, el Juan es va adonar de petits detalls dins del tren que també podien ser rellevants per a la classe. Va observar amb atenció el comportament dels viatgers, la seva elecció de roba, l'ús de dispositius electrònics i la presència de recipients reutilitzables. Aquests detalls van despertar-li una reflexió sobre la importància de la "consciència mediambiental" en les nostres eleccions diàries i com cada petita acció pot contribuir a tenir cura del planeta.
El viatge en Renfe es va convertir en un trajecte cap a la inspiració. A través de l'observació dels detalls i la connexió amb la naturalesa que s'entreveia per la finestra, el Juan va trobar el combustible necessari per alimentar la seva creativitat i preparar una lliçó sobre transport sostenible. L'experiència va demostrar que la inspiració pot ser als llocs més inesperats i que els moments de desconnexió són fonamentals per recarregar la nostra imaginació.
Ara, el Juan tornarà a la seva aula amb una nova perspectiva i un enfocament fresc sobre la importància del transport sostenible. A través de les seves paraules i coneixements, espera inculcar als seus alumnes la responsabilitat i la consciència sobre les eleccions que fem diàriament per tenir cura del nostre planeta.
Així que, la propera vegada que et trobis en un tren, pren-te un moment per observar, reflexionar i permetre que la màgia de la inspiració t'arribi. Qui sap quines idees podrien sorgir en el proper viatge cap a la creativitat!
T'atreveixes amb el ‘rosco’ del Juan sobre transport sostenible?