En Carlos és un apassionat dels trens, especialment dels trens antics, i d'aquells viatges luxosos que es feien a principis del segle XX, quan aquest mitjà de transport vivia una època d’esplendor i esdevingué sinònim d'aventura.



Ell sempre s'havia imaginat recorrent Europa en l'Orient Express del 1883. I als seus 70 anys, ja jubilat, li encantaria poder fer un somni: viatjar en algun dels Trens Turístics i de Luxe que té Renfe. L'Expreso de la Robla, el Tren Al-Àndalus, el Costa Verde Express o el Transcantábrico Gran Lujo, tots ells eren tresors de ferro.

En qualsevol d'aquests trens de luxe podia fer un viatge en el temps, però també un recorregut per llocs tan singulars com el color d'Andalusia, el verd del nord d'Espanya o part del camí de Sant Jaume Francès. Tot i això, era una experiència que no volia viure ell sol.

Conscient d'això, la seva filla Charo va decidir fer-li un gran regal: no volia que el somni del seu pare es quedés en aquell lloc on les il·lusions de tota una vida no s'arriben a complir. Ella sabia que el seu pare tenia Alzheimer i va voler regalar-li un darrer gran record. El que sempre havia anhelat, des de petit, i que podrien gaudir plegats. Perquè quan en Carlos ja no ho recordi, ella ho farà per tots dos.

Amb una trucada de telèfon i un contundent “papa, fes les maletes!” començava la que probablement seria la darrera gran aventura d’en Carlos, el somni d'un viatge, el viatge de la seva vida.

Abans de tot això, a la Charo li va resultar molt difícil triar. ¿Recórrer un fragment d'història i viure el pelegrinatge d'una altra manera entre Lleó i Bilbao? ¿Viatjar per la tradició andalusa en un tren que evoca la Belle Époque? ¿O descobrir a mossegades la riquesa cultural i gastronòmica de l'Espanya verda, coneixent el País Basc, Cantàbria, Astúries i Galícia? Al final, la Charo es va decidir pel Transcantábrico Gran Lujo.

Van decidir emprendre el viatge a l'estiu, quan els paisatges es pinten amb una barreja entre el verd i la llum, gairebé foc del sol estival. Durant vuit dies el pare i la filla van gaudir de la seva companyia i de l'encant d'un tren amb màquines del segle XX, amb la tecnologia i el confort d'un tren del segle XXI.

Ell es va poder convertir en un viatger del segle passat i del glamur que es respirava aleshores. La Charo, fanàtica de la gastronomia, va poder donar curs al gaudi del paladar i del descans. I tots dos d’un viatge, el seu viatge, a bord d’una autèntica joia del ferrocarril espanyol.