La ciutat francesa de Grenoble ha posat en marxa un pla ambiciós que li ha valgut l'etiqueta de Capital Verda Europea 2022. Els seus ecobarris són un exemple de com esprémer la sostenibilitat i l'eficiència energètica.
La ciutat francesa de Grenoble ha posat en marxa un pla ambiciós que li ha valgut l'etiqueta de Capital Verda Europea 2022. Els seus ecobarris són un exemple de com esprémer la sostenibilitat i l'eficiència energètica.
Contingut ofert per:
S'insisteix sovint en la idea que vivim en un món més connectat i això, entre moltes altres coses, vol dir que és més accessible. És un avantatge a l'hora de decidir on viure. Molts, al voltant del 55% de la població mundial, segons dades del Banc Mundial, es decanten per les ciutats, però quins ingredients fan d'una ciutat un lloc ideal per viure-hi?
El sistema sanitari, l'educatiu, la seguretat als carrers, la cultura, les oportunitats professionals, les infraestructures... són alguns dels factors que afavoreixen que un lloc sigui bo per viure-hi. Cada cop més, entre les coses que importen s'hi afegeix el desig que la hipotètica ciutat de destinació integri la vegetació en els espais urbans o dugui a terme iniciatives ecològiques innovadores. És a dir, que sigui una ciutat responsable amb el medi ambient. Això agrada.
Aquest tipus de ciutats resulten més atractives també per als que ja hi viuen o simplement les visiten. “Quan vas caminant per la ciutat, veure tots els jardins, els arbres, els jardins verticals és una cosa que s'agraeix. Personalment, ho trobo molt a faltar en algunes ciutats d'Espanya”, és la primera impressió d'Alberto Torres, CFO d'Ezzing Solar, en arribar a la ciutat francesa de Grenoble.
Aquí ja fa algun temps que l’ajuntament alimenta una ambiciosa estratègia per aconseguir que la naturalesa guanyi presència a la ciutat. Sota el lema 'Vegetalitza la teva ciutat', s'està fomentant l'obertura de jardins verticals i ja s’han plantat més de 5.500 arbres en parcs. Això pot ser tant en espais públics com també en els privats, perquè qualsevol veí o comunitat de veïns amb un pati, terrat o terrassa on pugui créixer un arbre, pot sol·licitar algun dels 600 arbres autòctons o mediterranis (aurons, figueres, roures, salzes, pins…) procedents de vivers de proximitat que faciliten els gestors municipals de forma totalment gratuïta.
La ciutat de Grenoble aposta pels ‘écoquartiers’, veïnats que es planifiquen sota criteris de sostenibilitat
L'objectiu és arribar als 10.000 arbres el 2030 i que un 20% de la ciutat tingui ombra arbrada. És només una de les moltes accions que han valgut a aquesta vila als peus dels Alps el títol de Capital Verd Europea 2022.
L'urbanisme de les darreres dècades s'ha basat a créixer costi el que costi i s'ha oblidat del teixit de barri tradicional. Al final, els habitants fugen buscant la natura més propera per passar el dia, fer esport o, simplement, per respirar un altre aire.
De cara a aquest model, sorgeixen els ‘écoquartiers’ (ecobarris), una alternativa de veïnats que es planifiquen sota criteris de sostenibilitat. Entre ells, la utilització de materials renovables, reciclats o reciclables, com la fusta o el poliestirè expandit per la seva capacitat d'aïllament, l'ús de sistemes de construcció que maximitzin l'eficiència energètica dels habitatges, i la incorporació de zones enjardinades i espais esportius a l'aire lliure.
Són nous districtes per viure, passejar i fer vida de barri. Solen ubicar-se en solars abandonats o en antigues zones en desús que en uns quants anys fan un gir de 180 graus.
“A Grenoble s'ha vist que si crees entorns amb més qualitat de vida, els ciutadans es queden”
Jorge Nacenta, investigador en nanoelectrònica i habitant de Grenoble
Grenoble compta amb cinc districtes amb aquesta etiqueta: De Bonne (ubicat sobre un antic complex militar en desús), Bouchayer-Viallet, Blanche-Monier, Flaubert (el que abans era una nau industrial, ara s'ha convertit en un ampli espai on es realitzen tota mena d'activitats culturals) i La Villeneuve, última a incorporar-se a aquest selecte grup de barris revitalitzats.
A aquests ecobarris s'hi afegeix La Plage, un espai a l'aire lliure que inclou una platja urbana. Fins aquí s'acosten els veïns de Grenoble per practicar tota mena d'esports, especialment els que es juguen sobre sorra.
Jorge Nacenta va néixer a Espanya, però des de fa 9 anys viu a Grenoble, on treballa com a investigador en nanoelectrònica. Reconeix que els ecobarris modifiquen alguns hàbits urbanites i reconcilien el ciutadà amb la seva ciutat. “A França, quan la gent té cert nivell adquisitiu i hi ha camp a prop, tendeixen a anar-se'n a fora a viure. Però si treus cotxes, facilites els desplaçaments amb bicicleta, fas per a vianants algunes zones i crees entorns amb més qualitat de vida, es queden” apunta Nacenta.
Si, com apunten les dades del Banc Mundial, les ciutats continuaran sent un pol d'atracció, implementar formes de desenvolupament sostenible a les grans urbs no és caprici, és molt necessari. Així ho destaquen Ricky Burdett i Philipp Rode al llibre ‘Shaping Cities in an Urban Age’: l'única manera d'evitar que les ciutats col·lapsin sota la massificació és redissenyar els espais urbans per transformar-los en espais amigables on es pugui treballar, descansar o gaudir del lleure amb qualitat de vida i sense comprometre la supervivència del planeta.
Sota el lema 'Vegetalitza la teva ciutat' es fomenta l'obertura de jardins verticals i la plantació d'arbres als parcs
“Transformar tot el nostre parc immobiliari pot suposar un gran avantatge des del punt de vista de competitivitat com a país”
Jaime Martín Jutge, Transformació Industrial i Economia Circular a Repsol
Així són les Superilles a Barcelona, un projecte que ja ha modificat la fisonomia del barri de Sant Antoni i Sant Martí transformant en places amb vegetació, gronxadors o zona de passeig, cosa que abans eren glorietes per al trànsit rodat. Al municipi madrileny de Rivas Vaciamadrid o a València ja es renaturalitzen els escocells, aquest petit espai al voltant dels arbres urbans, mentre que Salamanca treu pit pels seus nous horts urbans a la vora del Tormes i el seu imminent pla de corredor verd per recuperar 13 quilòmetres de paratges inutilitzats a la vora del riu.
Per a Jaime Martín Juez, Transformació Industrial i Economia Circular a Repsol, aquestes iniciatives són el camí que han de seguir les ciutats espanyoles perquè “han de fer-se resilients al canvi climàtic. Per això, hem de començar a hibridar la vegetació a les ciutats. No només en jardins o parterres, també en teulades i façanes per aconseguir que baixi la temperatura urbana. I apostar per edificis passius més eficients des del punt de vista energètic”, explica.
'Tanca, que s'escapa el gat'. Aquesta frase la feien servir les àvies per recordar-nos que calia tancar la porta perquè no s'escapés la calor de l'interior de casa a l'hivern. Però fins i tot tancats, quatre de cada cinc edificis a Espanya no compten amb l'aïllament tèrmic adequat, segons dades de Greenward Partners.
El que passa és que són edificacions amb més de 40 anys on la calor interior s'escapoleix i es colen filtracions d'aire fred des de l'exterior.
Per això, Martín Juez insisteix que “transformar tot el nostre parc immobiliari pot suposar un gran avantatge des del punt de vista de competitivitat com a país”. Per això, cal un plantejament urbanístic que permeti, d'una banda, “reformar el que ja existeix apostant per eficiència energètica, aïllament, plaques solars i comunitats energètiques” i, de l'altra, “plantejar noves aproximacions arquitectòniques amb àrees on es pugui caminar, es pugui transitar i es faci servir més el transport públic”, detalla.
Per a aquesta primera part de la solució, evitar que la calor de dins de casa s'escapi per les parets que donen al carrer, l'opció més eficient és aplicar un bon sistema d'aïllament tèrmic a la façana exterior (conegut com SATE). Un altre pas és fomentar l'autoconsum amb sistemes de generació d'energia sostenible, com ara les plaques solars.
A l'hora d'optar per una instal·lació solar –explica Alberto Torres, CFO d'Ezzing Solar– hi ha tres alternatives: “En primer lloc, podem triar l'autoabastament total amb plaques solars i la possibilitat de guardar l'excedent en bateries. En segon lloc, tenim l'opció de l'autoproveïment i, alhora, estar connectat a la xarxa per a moments de necessitat puntual. Aquestes són les solucions habituals en habitatges unifamiliars. Finalment, hi ha la possibilitat d'instal·lar plaques solars en edificis i compartir aquesta energia entre els veïns propers, això és el que s'anomenen comunitats solars”. Unint les dues palanques es pot aconseguir entre un 50% i un 80% d'estalvi a la factura. Ja ho diu Martín Juez: “per lluitar contra el canvi climàtic, com més ambiciosos, millor”.