El virus de la immunodeficiència adquirida [el VIH] continua sent un dels reptes més importants per a la salut pública mundial. En la lluita contra aquesta dura malaltia, la coordinació dels sectors sanitaris és vital
El virus de la immunodeficiència adquirida [el VIH] continua sent un dels reptes més importants per a la salut pública mundial. En la lluita contra aquesta dura malaltia, la coordinació dels sectors sanitaris és vital
Un proyecto de:
by:
Text: María Torres
L’1 de desembre de cada any, el món commemora el Dia Mundial de la Sida, amb l’objectiu de recolzar les persones que conviuen amb el VIH i per recordar totes aquelles que han mort per malalties relacionades amb la sida. El Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/Sida, Onusida, adverteix que, si els dirigents no aborden les desigualtats, el món podria enfrontar-se a 7,7 milions de morts relacionades amb la sida en els pròxims deu anys, i com assenyala l’informe: «Unequal, unprepared, under threat» recorda la necessitat d’abordar-les per acabar amb la sida, la covid i preparar-nos per a futures pandèmies.
La situació mundial no ha millorat i les noves dades sobre la resposta mundial que s’està donant al VIH revelen que durant els dos últims anys de la covid-19 i altres crisis mundials, el progrés contra la pandèmia del VIH ha decaigut, els recursos s’han reduït i, com a resultat, hi ha milions de vides en risc. Després de quatre dècades enfrontats al VIH, les desigualtats persisteixen en els serveis més bàsics, com l’accés a les proves de detecció, el tractament i els preservatius, i són encara més grans en el cas de les noves tecnologies, i en determinades àrees geogràfiques.
En aquesta difícil conjuntura, el treball i les cures d’infermeria són un focus d’esperança, ja que han sabut implementar noves tècniques i tecnologies que, segons l’opinió de Jordi Puig, de la Fundació Lluita contra les Infeccions a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Barcelona han millorat de manera significativa la qualitat de vida dels pacients, malgrat les nombroses necessitats i precarietat detectades, en un entorn en què les persones seropositives s’han convertit en pacients crònics i aquests professionals han hagut d’anar adaptant la seva pràctica clínica a la nova situació.
«La cronicitat de la malaltia, juntament amb el fet que els pacients infectats pel VIH tenen actualment una taxa de supervivència més elevada, afavoreix l’aparició de noves comorbiditats associades al tractament i/o al virus mateix, però també al procés d’envelliment natural. Des de l’inici de l’epidèmia, infermeria ha participat en la modificació dels models d’atenció a pacients amb el VIH».
En vista d’aquesta situació, no es posa en dubte que l’Àrea d’Infermeria en concret és una peça clau en l’atenció als pacients amb VIH/sida. A les seves mans es confia no només el seguiment dels tractaments, sinó també la tasca de conscienciació i la divulgació d’una educació sexual correcta per evitar que augmentin els contagis.
Com recorda Jordi Puig: «El virus de la immunodeficiència adquirida [el VIH] continua sent un dels reptes més importants per a la salut pública mundial. L’atenció a la persona infectada ha d’anar més enllà d’un enfocament centrat en l’ART, ha d’abordar la complexa situació dels pacients crònics: pacients grans, comorbiditats, polifarmàcia.
En les diferents unitats amb el VIH s’ha de promoure el desenvolupament de l’autogestió del pacient amb un mètode educatiu estructurat i validat; la creació de sistemes de suport a la decisió clínica i augment de les habilitats clíniques; cal afavorir un procés assistencial basat en el treball en equip i el disseny horitzontal del procés assistencial. També és necessari estratificar els pacients per risc, a fi de prioritzar els més necessitats i vulnerables, i realitzar, per descomptat, activitats de connexió amb les organitzacions socials i la comunitat».
I és que a mans d’aquests professionals es deixa no només el seguiment dels tractaments, sinó també la tasca de conscienciació i la divulgació d’una educació sexual correcta per evitar que augmentin els contagis. «Una bona comunicació fluida amb el pacient permet una relació més oberta entre les dues parts i afavoreix una possible detecció i identificació primerenca de símptomes i inquietuds que poden presentar els pacients», afirma Puig.
Els infermers, com a professionals més pròxims al pacient, són imprescindibles per detectar aquestes necessitats i buscar una solució al més aviat possible.
Disposar dels més experimentats en les unitats del VIH afavoreix una millora en la detecció de necessitats sent més eficients en la resolució de problemes, en l’atenció en els casos de VIH i, per tant, també en la qualitat de vida d’aquestes persones.
I això és adequat també des de la perspectiva dels pacients, que agraeixen profundament, segons Puig: «La proximitat, la confiança, l’accessibilitat, i el poder explicar les seves inquietuds o necessitats amb un llenguatge similar. El fet de no sentir-se jutjats, és a dir, l’empatia que té infermeria abans de decidir res... Perquè coneix tant el pacient amb el VIH que només mirant-lo als ulls, moltes vegades ja se sap que li passa alguna cosa».
En molts centres som la primera persona que els atén quan els acaben de diagnosticar, i això no s’oblida. Marca l’inici d’una relació entre les dues parts». En aquesta conjuntura, el paper d’infermeria és intentar que aquestes persones aprenguin a viure amb el VIH, que no vegin el diagnòstic com una cosa terrible i que pensin que poden portar una vida normal.
En l’actualitat els Departaments d’Infermeria tenen una àmplia capacitat d’adaptació als nous canvis en les cures dels pacients. Com recorda Puig: «Actualment s’està treballant en models d’atenció electrònics (Mhealth) i en com integrar-los a les cures en els diferents perfils de pacients. És important saber el que passa entre visites, i aquí infermeria hi jugarà un paper important amb la creació i implantació dels Patient Report Outcomens (PRO) que són els qüestionaris de salut dels pacients».