Infància
Enredados
con las pantallas
Aldeas Infantiles SOS presenta una guia pràctica per ajudar les famílies a gestionar l’ús de dispositius a casa i fomentar així una relació saludable amb la tecnologia.
El mòbil s’ha convertit en un element protagonista de la vida quotidiana. L’accés cada vegada més primerenc a internet i xarxes socials, sumat a la falta de normes clares en moltes llars, està generant noves preocupacions entre famílies i educadors. Davant aquesta realitat, Aldeas Infantiles SOS ha llançat ‘Enredados con las pantallas. Guía práctica per acompañar a la infancia y a la adolescencia en una convivencia digital responsable’, un informe que analitza l’impacte de la tecnologia en la vida de nens, nenes i adolescents i ofereix a les famílies criteris clars per orientar-los en un entorn cada vegada més complex. S’ha elaborat a partir de l’evidència científica, amb entrevistes a especialistes de diferents àmbits i testimonis d’adolescents. El document alerta dels riscos que formen part del seu dia a dia digital, com l’exposició a continguts inapropiats, la pressió social o la pèrdua de privacitat, i recull consells per facilitar una relació més saludable i equilibrada amb les pantalles.
Riscos darrere de la pantalla
L’entorn digital està evolucionant a un ritme que, en molts casos, supera la capacitat de les famílies per establir criteris d’ús. La guia posa de manifest que l’accés a les tecnologies es produeix cada vegada a edats més primerenques. Més del 70% dels menors entre 10 i 15 anys disposen d’un telèfon propi i, als 15, la xifra assoleix el 94,8%. A partir d’aquesta edat, l’entorn digital passa a formar part de l’oci, la socialització i la construcció de la identitat dels menors. Des d’Aldeas Infantiles SOS adverteixen que «la tecnologia forma part de la vida dels nostres fills i filles; acompanyar-los en el seu ús és una responsabilitat compartida».
En aquest sentit, la guia ‘Enredados con las pantallas’ identifica alguns riscos habituals en l’entorn digital en el qual creixen nens, nenes i adolescents. Accedir a continguts inadequats pot impactar directament en la seva salut mental. Per exemple, abans dels 16 anys, el 97,3% dels nois i el 78,3% de les noies ja han consumit pornografia. De fet, el contingut predominant replica pràctiques violentes, degradants i sense consentiment, cosa que distorsiona la manera en què construeixen el seu desig i les seves expectatives afectivosexuals. Així mateix, augmenta el nombre d’adolescents que accedeixen a plataformes com OnlyFans, on es comercialitza contingut sexual.
Un altre dels grans perills és el ciberassetjament que s’estima que pot estar afectant un de cada cinc adolescents. També s’hi sumen els discursos d’odi i les narratives discriminatòries, com la manosfera, una comunitat que promou missatges misògins i antifeministes. També estem vivint una època de gran desinformació dominada per vídeos breus i missatges sense contrastar. «La repetició de missatges, el pensament crític encara en desenvolupament i els algoritmes que prioritzen el més cridaner faciliten que molts adolescents assumeixin com a certes notícies falses, narratives simplificades o discursos polaritzats», interpreten des d’Aldeas Infantiles SOS.
“El 97,3% dels nois i el 78,3% de les noies han consumit porno abans dels 16 anys”
Acompanyament d’adults
Perquè els menors puguin espavilar-se amb seguretat en el món digital, el suport i acompanyament de les famílies és essencial perquè comprenguin què passa a les plataformes que utilitzen. Aldeas Infantiles SOS remarca també la importància d’abordar l’àmbit digital des de l’emocional. Per millorar el seu benestar és important protegir el son mantenint els dispositius fora del dormitori i equilibrar la hiperestimulació digital amb activitats que aportin calma, moviment o interacció real. Com apunten des de l’organització: «Els adolescents necessiten adults que els expliquin per què senten certes emocions davant la pantalla, no prohibicions taxatives ni controls que generin distància».
A la guia també apareixen una sèrie de consells pràctics per portar a terme a casa, perquè l’exemple dels adults resulta determinant. Una de les recomanacions per instaurar a la llar és tenir horaris d’ús, espais lliures de pantalles i límits que s’adaptin a l’edat del menor. Però si els adults fan un ús constant del mòbil, serà més difícil exigir moderació. També és aconsellable retardar al màxim possible l’entrega del primer smartphone i quan arribi el moment, fer-ho acompanyat de formació prèvia sobre privacitat, seguretat i ús responsable de xarxes socials.
Aldeas Infantiles SOS acaba que «protegir a la infància i l’adolescència al món digital és una responsabilitat col·lectiva. Perquè creixin en entorns segurs, necessitem un marc legal valent, recursos suficients i una coordinació real entre tots els actors implicats».