Acció social
Tornada al cole:
la tasca de
Aldeas Infantiles SOS
en un setembre
costa amunt
Aquest any, preparar la tornada a les aules costa més que mai. Mentre el preu dels llibres i uniformes continua pujant, milers de famílies amb prou feines poden permetre’s el més bàsic. Aldeas Infantiles SOS acompanya més de 4.500 nens i nenes que comencen el curs sense les mateixes oportunitats que la resta.
Aquest mes de setembre, posar en marxa el curs escolar costa de mitjana 422 euros per estudiant, una xifra que ha tornat a pujar respecte a l’any passat.
I aquesta mitjana no explica tota la història. Per als que viuen al límit mes a mes, aquesta xifra és simplement impossible. A Espanya, més de 2,7 milions de nens, nenes i adolescents estan en risc de pobresa o exclusió social, cosa que significa que arribar a l’escola amb el necessari es converteix en una cursa d’obstacles constant.
Hi ha els que no tenen material, ni connexió a internet, ni tampoc dispositius adequats. I de vegades, ni tan sols hi ha prou menjar a casa. Tot això influeix en el rendiment escolar, però també en l’autoestima i en l’ànim.
Centres que obren camins
Per a aquests nens i nenes que comencen el curs amb més preocupacions que llibres, Aldeas Infantiles SOS ha reforçat la seva xarxa de suport. Ho fa des de 32 centres de dia, distribuïts per deu comunitats autònomes, en els quals aquest any atenen 4.284 nens, nenes i adolescents i 1.438 famílies. Allà, el primer és assegurar l’urgent: llibres, motxilles, roba, calçat. Però també menjar, en cas de necessitat. I a partir d’allà, començar a construir.
A la tarda, els centres s’omplen de vida. S’ofereix suport escolar, accés a ordinadors, berenars, activitats lúdiques i un espai on simplement ser nen o nena. Al matí, el focus es posa en les famílies: formació digital, orientació laboral o tallers, entre altres suports per enfortir les seves habilitats parentals.
En moltes ocasions, el més valuós no és el material escolar, sinó saber que no estan sols. L’equip que hi ha al darrere de cada centre (educadors, psicòlegs, treballadors socials, voluntaris) no només entrega coses. Escolta, entén i actua amb criteri humà.
A Espanya, més de 2,7 milions de nens, nenes i adolescents estan en risc de pobresa o exclusió social
L’educació infantil com a motor de canvi
L’educació de 0 a 3 anys estableix les bases del desenvolupament de nens i nenes, afavoreix la conciliació familiar i té un paper essencial a l’hora de combatre la desigualtat. Per això, per a Aldeas Infantiles SOS és fonamental. Per això, gestionen cinc centres d’educació infantil, des dels quals s’acompanya 278 infants i 242 famílies.
Són a Conca, Granada, Madrid, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa, i en tots ells es barreja l’atenció educativa amb la cura personal. Nens i nenes de famílies molt diferents comparteixen espai. Uns necessiten conciliar, d’altres han arribat derivats per Serveis Socials. Aquesta barreja afavoreix entorns més oberts i inclusius. Es treballa amb ells des d’un enfocament de desenvolupament global: emocional, físic i cognitiu. S’utilitzen metodologies com les intel·ligències múltiples o l’estimulació multisensorial, però sense academicismes innecessaris. Amb naturalitat, amb afecte. L’important és que aquells anys primerencs serveixin de base, no de desavantatge.
El que no cap en una motxilla
Per als nens que creixen en contextos vulnerables, les dificultats educatives no són noves. Però sí que s’agreugen quan la fractura digital es barreja amb la desigualtat econòmica. No accedir a activitats extracurriculars, necessitar més suport per fer els deures, no comptar amb un lloc tranquil per estudiar... tot això pesa.
L’absentisme escolar i l’abandonament primerenc no són casualitat, són símptomes. I per canviar-los, cal anar més enllà d’entregar quaderns. Aldeas Infantiles SOS ho sap i per això treballa a llarg termini. No hi és només al setembre, ni només amb el material.
Hi és quan cal repetir curs. Quan hi ha una crisi familiar. Quan falta fins i tot el berenar. Hi és també quan un nen necessita parlar o quan una mare necessita respirar. En un curs que comença més desigual que mai, aquesta constància és el que realment marca la diferència.
Es tracta de créixer
Acompanyar la tornada al col·le no hauria de ser una acció solidària, sinó una responsabilitat compartida. Aldeas Infantiles SOS no substitueix el sistema educatiu. El complementa, el reforça, el recolza. Sobretot, als marges. Allà on el sistema no hi arriba del tot, o hi arriba tard.
Perquè si hi ha una cosa clara, és que l’educació no hauria de ser un privilegi, ni una càrrega impossible. És un dret. Un que s’ha de garantir, també, quan les circumstàncies personals no ho permeten. Aquest any, milers de nens i nenes no haurien pogut començar el curs amb el necessari si no fos per aquest tipus d’iniciatives. I tot i que omplir una motxilla no ho canvia tot, pot ser el primer pas perquè sí que canviï alguna cosa.