La vida sobre rodes d'Albert Llovera

100.000 quilòmetres a l'any per carretera i un palmarès ple d'assoliments com a pilot de ral·lis. L'exemple de l'esportista andorrà demostra que la paraplegia no és un impediment per conduir

Cecilia Vega  |  

L’Albert regenta a Andorra una botiga d'ortopèdia. És conferenciant, enginyer gràfic i pare. També és un esportista nat. Va al gimnàs, juga a bàsquet, practica esquí, ciclisme i natació, encara que, sens dubte, la seva gran passió són els cotxes. La velocitat. Albert Llovera és pilot de ral·lis, el primer a competir amb una discapacitat. Paraplègic des dels 18 anys, atresora un palmarès envejable i una història de superació personal que l’han convertit en un exemple de vida.

Vídeo: Joan Carles Castaño

L'existència i el currículum d'aquest andorrà aventurer, alegre, optimista i lluitador va fer un gir radical quan tenia 18 anys. El 1985, després d’haver participat un any abans en els Jocs Olímpics de Sarajevo, l’Albert va tornar a aquesta ciutat per competir en la Copa d'Europa d'Esquí. Feia un descens a més de 100 km/hora quan a la línia de meta va topar amb un jutge que travessava. L'impacte va ser tan brutal que se li van trencar les costelles del costat esquerre, l'estèrnum pel mig, una clavícula, un omòplat i, el pitjor, es va fer una lesió medul·lar. Sense sensibilitat ni mobilitat del pit cap avall, des de llavors està lligat a les rodes, les de la seva cadira i les dels vehicles adaptats amb què competeix i viatja pel món.

Jocs Olímpics de Sarajevo del 1985 - Foto: albertllovera.com

Conduir és autonomia i llibertat

Una de les seves passions, des que era petit, havia estat el motor i després de l'accident va ser senzill per a ell “reaprendre a conduir” i posar-se al volant d'un cotxe especialment adaptat a la seva discapacitat, amb l'accelerador, el fre i l'embragatge al volant. “A les persones amb lesió medul·lar ja no ens arriba la informació fins als peus, així que, si has de frenar, frenes directament amb la mà”, explica. “Per a una persona amb mobilitat reduïda poder conduir significa autonomia i llibertat. Et permet no haver d'esperar ningú si has d'anar a la biblioteca, al gimnàs, a buscar la nòvia, a sopar… et dona aquest push (empenta) que necessites per sentir-te lliure”, subratlla.

L’Albert va començar a recollir nous èxits esportius en automobilisme - Foto: albertllovera.com

Per a Albert Llovera la velocitat també va ser una teràpia i la via per canalitzar aquest esperit competitiu que el caracteritza. Les cames ja no li permetien pujar als esquís, però amb entrenament i ambició va començar a recollir nous èxits esportius en automobilisme. Encara que sembli estrany, l’Albert explica que tots dos esports tenen moltes similituds: “Els genolls són les suspensions del cotxe, els esquís són els pneumàtics i la visió sempre va molt avançada”, per la qual cosa el canvi de disciplina va ser “relativament fàcil”.

Únic pilot paraplègic del món amb títols

El que va resultar bastant més complex va ser aconseguir la llicència de pilot per competir “contra els normals”, diu referint-se a les persones sense discapacitat mentre fa el gest de les cometes amb els seus dits. El 1989 i després de dos anys “de ser un pesat” ho va aconseguir i en el seu debut a la Copa Peugeot de Ral·lis d'Andorra va aconseguir el triomf. Després van venir els circuits de velocitat, el Campionat Mundial de Ral·li i la prova de resistència més dura que existeix, el Dakar, on acumula cinc participacions, tres d'elles en la categoria d'automòbils, una en bugui i l'última en camió.

Albert competeix amb un cotxe model Abarth adaptat específicament per a la seva discapacitat i necessitats
Foto: albertllovera.com

L’Albert competeix amb un cotxe model Abarth adaptat específicament per a la seva discapacitat i necessitats. I la versió de carrer d'aquest mateix cotxe és la que utilitza cada dia per als seus desplaçaments i entrenaments. Tot ho controla amb les mans gràcies a dos cèrcols situats al davant i al darrere del volant que fan la funció de fre i d’accelerador. Existeix una segona palanca que serveix de fre auxiliar i una espècie de “gallet” electrònic que li permet embragar amb la mà dreta.

Aquestes modificacions les proporciona Guidosimplex, transformador homologat del programa Autonomy (FCA), del qual l’Albert és ambaixador. "Les adaptacions dels vehicles cada vegada són millors, cada vegada hi ha més electrònica i per això és més fàcil manejar-les i es necessita menys força, fins i tot hi ha joystick (palanca de comandament)", descriu el pilot, que anima a conduir a totes les persones amb discapacitat, fins i tot a aquelles amb "distròfies o tetraplegies molt elevades que tenen problemes de mobilitat i força en mans i dits".

Tot ho controla amb les mans gràcies a dos cèrcols situats al davant i al darrere del volant
Foto: albertllovera.com

Barcelona, Madrid, Roma, Torí… fins a Grècia ha arribat l’Albert conduint el seu cotxe adaptat des d'Andorra. En total, el pilot estima que fa uns 100.000 quilòmetres a l'any, la qual cosa l’acredita àmpliament com a bon conductor i demostra que discapacitat i conducció no són incompatibles. “La inclusió total està més que demostrada. Tots tenim dret a conduir i a gaudir de l'autonomia que ens mereixem”.