María Torres

---

Actualment queden pocs dubtes que l'electrificació és una gran aliada per a la reducció de les emissions en la mobilitat. Però quan el transport implica grans vehicles que han de recórrer distàncies llargues, amb càrregues molt pesades, com seria el cas de l'avió o el vaixell, es busca més autonomia i altres solucions més operatives. Com assenyalen els experts del Laboratori d'idees de transport net de Berlín, l'Agora Verkehrswende: “Els vaixells i les aeronaus seguiran necessitant combustibles líquids o gasosos en el futur per poder funcionar”. La clau del canvi, en aquest cas, passa per incorporar combustibles que tinguin una petjada de carboni baixa o nul·la, els coneguts com a ecocombustibles.

Entre ells en destaquen dos tipus: per una banda, els combustibles sintètics, obtinguts a partir de CO₂ capturat i hidrogen renovable; i, de l'altra, els biocombustibles avançats. Aquests darrers es fabriquen a partir de residus biològics, des de residus sòlids urbans a residus agrícoles o forestals.

Amb l'ús d'aquests biocombustibles, les emissions de diòxid de carboni es redueixen com a mínim un 65% respecte dels combustibles tradicionals. A més, ofereixen sinergies amb les tecnologies actuals. Com afirma Miguel Ángel García Carreño, gerent de desenvolupament de processos de Repsol Technology Lab: “La seva composició química és molt semblant a la dels combustibles convencionals, així que són totalment compatibles amb els vehicles actuals amb motors de combustió, cosa que evita haver de desenvolupar noves tecnologies i permet aprofitar l'àmplia xarxa d'infraestructures de distribució i proveïment ja existent”. En sectors com el transport pesant per carretera o l'aviació, que són difícilment electrificables, resultaran essencials perquè són una solució real i disponible per reduir les emissions.

Tipus de transport i combustible més adequat

En l'actualitat el transport lleuger es mou amb benzina i dièsel i només una petita part és bio però, segons explica García Carreño, “en el futur, potser circularem amb etanol, l'alcohol procedent, en molts casos, de la fermentació de cereals, com el blat de moro, o fins i tot de la fracció orgànica de les escombraries, en substitució de la gasolina, i biocombustibles produïts a partir d'olis vegetals, oli usat de cuina o fins i tot residus sòlids urbans, agrícoles i forestals, en lloc del dièsel”. En el cas del transport pesant, l'alternativa més recurrent avui és l'evolució del dièsel a bio o sintètic.

En el transport marítim, l'ecodièsel és l'opció sostenible per a les flotes pesqueres petites, els vaixells d'esbarjo o els ferris. Per a transport internacional de mercaderies amb vaixell i grans ferris, que funcionen amb fuel oil, les previsions sobre les opcions de combustibles amb menys petjada van des del gas natural liquat (GNL), el biometanol, els combustibles sintètics fabricats a partir d'hidrogen renovable i CO₂ capturat o, fins i tot, l'amoníac produït amb hidrogen renovable.

Per altra banda, la gran esperança del sector aeri són els combustibles sostenibles d'aviació (Sustainable Aviation Fuel o SAF), entre els quals destaquen els bioquerosens o biojet, produïts a partir de residus sòlids urbans o biomassa. A Espanya, els tres primers lots de biojet els ha produït Repsol i l'ús evitarà l'emissió a l'atmosfera de més de 1.000 tones de CO₂.

Precisament, el 3 de novembre passat es va realitzar el primer vol propulsat per biocombustible fabricat a Espanya. Aquest vol, operat per Iberia, va fer el trajecte Madrid-Bilbao utilitzant biocombustible fabricat per Repsol a partir dels residus de la indústria agroalimentària, i es va evitar l'emissió a l'atmosfera de 1,4 tones de CO₂.

Països amb més producció de biocombustibles el 2018

Font: Statista 2021