La ciència salva vides, ens proporciona un futur :: Prensa Ibérica per a MAPFRE

La ciència salva vides, ens proporciona un futur

Què passa quan s'ajunten tres dones capaces d'enfrontar-se a crisis de diferent índole i amb una experiència de vida que els avala com a líders en els seus respectius camps d'actuació?

Contingut ofert per:


Doncs bé, en la V edició de Converses per al Lideratge sobre Dona, Ciència i Salut celebrada el passat 6 de juliol a Madrid, es van reunir María Neira, (directora de Salut Pública i Medi Ambient de l'OMS); Rosa Menéndez (presidenta del CSIC) i Patricia Fernández De Lis, periodista i divulgadora científica per a debatre sobre algunes perspectives com la bretxa femenina en el món professional, com ha estat la gestió de la pandèmia, el desigual repartiment de les vacunes en el món o que important és lluitar per tenir una informació fiable i així evitar la degeneració social que provoquen les fake news.

Han estat moltes les reflexions que ens va deixar la xerrada amb aquestes tres excepcionals dones, moderades per Francisco J. Marc, Director General de Suport a Negoci de MAPFRE, l'asseguradora que s'ha bolcat per a pal·liar els efectes de la pandèmia, dedicant més de 45 milions d'euros en ajudes per a milions de persones en el món, així com el compromís ple de la companyia amb la promoció del talent. Vegem:

Bretxa femenina i trajectòria professional

A la pregunta sobre si les seves carreres han estat fàcils o complicades, cadascuna de les ponents van donar la seva visió.

María Neira comenta que “cal saber extreure el millor de les bifurcacions que porta el camí en la vida”. Va confessar que la seva trajectòria és fruit de “circumstàncies, perquè prens decisions. Res substitueix a una ment oberta a alternatives. Vas acceptant uns certs reptes i que no havies pensat. En Nacions Unides ets més privilegiada, perquè es dóna molta importància al tancament de bretxes. A Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica he vist dificultats tremendes, he treballat mons molt masculins on les nenes no tenien les possibilitats que he tingut jo. Quan parlo amb les dones, els dic: No accepteu que ningú us digui fins a on podeu arribar. Ho podeu tot. En la part de lideratge cal fer molts passos.”

D'esquerra a dreta: Francisco Marco, Conseller i Director de Suport a Negoci de MAPFRE, Patricia Fernández de Lis, periodista i divulgadora científica fundadora de Matèria, Rosa Menéndez, Presidenta del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i María Neira, Directora de Salut Pública i Medi Ambient de l'Organització Mundial de la Salut.

El cas de Rosa Menéndez té unes certes similituds. Per a ella hi ha actuacions que no s'h plantejat. Diu Rosa: “he treballat molt, amb obertura de ment. Vaig ser de les primeres doctores que va marxar a Anglaterra. Va ser una cura d'humilitat: a Espanya no érem menys intel·ligents, em va servir per a valorar el que havia tingut. Em va donar una seguretat tremenda. No vaig notar cap mena de discriminació pel fet de ser dona, però haig d'admetre que vaig accedir a treballar en la Comissió [va presidir l'Associació Europea de Materials de Carboni] gràcies a les quotes. Treballava una setmana fora d'Espanya i si deia que tenia dos fills, pensaven: estaràs divorciada. (…) Tot el que he fet ho he gaudit. Les dificultats s'obliden.”

Patrícia F. De Lis, per part seva, assegura que “el periodisme està molt feminitzat. No m'he trobat molts problemes. Però des del principi la meva orientació va ser cap al periodisme tecnològic, econòmic i científic. (…) He estat donant-li voltes: m'he trobat amb algun problema per ser dona. Però veig un canvi. Cada vegada parlo amb més dones, entrevist a més dones. A vegades tenim experiències en les quals ens fem de menys, ens posem obstacles en les nostres pròpies carreres. A vegades, les barreres ens les autoimposem.”

La gestió de la pandèmia

Ha estat un dels punts més preeminents d'aquest esdeveniment. Pel que ha suposat per a la societat, per la rellevància econòmica i per la proximitat en el temps. Patrícia F. De Lis, assegura que enguany ha estat el pitjor de la seva vida. “Vam haver de fer un periòdic en línia, en remot, amb informació complexa, canviant, terrorífica… Però els periòdics no volen incertesa. Hem tingut poquíssimes certeses, ha estat un any extraordinàriament complex. En ciència es treballa amb papers, al principi ens arribaven estudis en estat pur i era difícil traslladar-los als lectors. El CSIC i l'OMS ens han ajudat moltíssim.” Per a Rosa Menéndez tampoc ha estat fàcil: “Vam tenir reptes com el de coordinar 120 centres, teletreball, el màxim rigor en temes de seguretat. L'esforç es va fer amb el coronavirus. Reaccionem en una setmana. Contactem amb viròlegs com Luis Enjuanes i Mariano Esteban, perquè posessin de la forma més ràpida la seva experiència dins d'una plataforma de salut global, coordinada per Margarita Del Val. Vam tenir productes en el mercat, analitzem la presència del virus en l'aire, en les aigües, la seqüenciació genòmica… Aquest nivell d'esforç no es pot mantenir perquè humanament no resisteixes.” María Neira comparteix amb les seves companyes aquesta sensació personal de responsabilitat, els ulls vermells pel cansament i el sentiment d'impotència. “No us podeu imaginar com va ser en l'OMS, convertida en centre d'operacions, però que té un equip molt fort al capdavant d'Emergències. Jo tenia tres obsessions: proporció, balanç i context. En l'OMS tenim un gran poder de convocatòria, podem treballar amb els millors. Agraeixo la generositat intel·lectual i humana del CSIC i dels centres nacionals en el món. A quants científics haurem anomenat a les 3.00 de la matinada, les 9.00 a Ginebra? En cap moment van posar excuses. Ara hem de posar la nostra atenció en el factor humà.”

Repartiment desigual de vacunes

El fet és que més de mil milions de vacunes contra la COVID-19 han estat administrades a tot el món. Però el 82% d'elles s'han repartit en països de renda alta i mitjana-alta. Només el 0,3% s'ha administrat en països de renda baixa.

Rosa Menéndez assegura que estan fent les gestions pertinents des del CSIC amb l'OMS per a deixar alguna de les nostres vacunes [1 passa a fase clínica aquest mes i existeixen altres 4 projectes]. “Pensem sempre en Àfrica i Llatinoamèrica, que per proximitat històrica i en aquesta situació no podem deixar així.” I María Neira assegura que com més triguem, més manquem de la tecnologia necessària. La comunitat científica s'està associant. “No podem extreure lliçons com si la pròxima pandèmia anés a ser com aquesta. Cal tenir una plataforma àmplia, per a anticipar qualsevol tipus de situació viral, que el científic surti del rol que s'autoadjudica”.

Lluita contra la desinformació

“En aquesta pandèmia hem vist el millor i el pitjor de l'ésser humà. Aquest despreniment, aquest treball i aquesta tranquil·litat els qui estem vacunats. Hem vist coses meravelloses. Em sorprèn que hi hagi vacunes per a nosaltres als països rics i no s'hagi resolt la pau mental en altres països com Amèrica Llatina o Àfrica. Va haver-hi moment de gran confusió en el qual líders polítics i econòmics van contribuir a la difusió de fake news. (…) És fonamental una col·laboració estreta entre periodistes, ciència i gestors sanitaris. L'única manera de lluitar contra les notícies falses és col·laborar, no tornar a aïllar-nos. Així de categòric es mostra la periodista Patrícia F. De Lis, qui ha viscut en primera persona la informació/desinformació sobre la pandèmia. Al que Rosa Menéndez postil·la: “Com lluitar contra les notícies falses, que poden tenir efectes contraproduents? Amb bons professionals. El que no tingui rigor cal desmentir-ho.”

Les conclusions sobre el fòrum han estat ben objectivades per les protagonistes de l'esdeveniment.

Sobre la situació de la ciència espanyola en l'esfera internacional, Rosa Menéndez va destacar que “Espanya és coneguda, reconeguda i està ben posicionada”. María Neira: “Hem de creure'ns-ho una mica més com a espanyols. A vegades em prenen el pèl els francesos, amb el seu formatge Caprice donis Dieux (capritx dels déus ) del formatge asturià Afuega'l Pitu.

També van abordar la necessitat que les empreses inverteixin més en ciència, i el foment de la col·laboració públic-privada, al que Rosa Menéndez al·ludeix: “Es perden molts resultats, molta llavor. Si algú estigués disposat a invertir per a passar de la fase de prototip ho tindríem millor. Per això tot el que escolteu de MAPFRE [va donar 5 milions d'euros al CSIC a l'inici de la pandèmia]…. La ciència és la indústria del futur. (…) El CSIC és l'organisme que més patents ha tret l'any passat (més de 100), però ens falta aquesta empenta.

Sobre com promocionar millor la ciència, María Neira va recomanar “posar a parlar a inversors amb científics cada 3 mesos. Ciència és mercat i és futur. Ens recuperarem en verd i en positiu”. Patrícia F. De Lis a més assenyala: “Espero que hàgim après la lliçó. La ciència salva vides, ens proporciona un futur. Fa anys no sabíem que existia i avui la majoria estem vacunats. No sé si som conscients del que hem passat, el privilegiats que som”. I per a concloure, Rosa Menéndez va afegir la importància de l'educació: “Cal apostar també per l'educació. És importantíssima, com la cultura. Una societat amb bona educació té capacitat de discernir. Aquest país necessita més cultura científica. Aquí entrem les dones.”

T'interessa veure en vídeo el debat entre María Neira, Rosa Menéndez i Patricia Fernández De Lis?

Top