Els assajos clínics són un pas essencial perquè els nous fàrmacs arribin al mercat. Però, en què consisteixen exactament?, què en pensen els pacients? i com es viuen en primera persona?
- Cecilia Vega |
L’Alejandro té 11 anys, viu a Oviedo i de gran vol ser mecànic. És un nen molt espavilat, alegre i afectuós. “Un petit gran comunicador, amb ànima de líder i sense ni gota de vergonya, li encanta la ‘fabada’, la platja i el futbol. També, ballar, cantar i jugar a la Play”. Així el descriu la seva mare, M. Paz Hermida, qui ens explica, a més, que el seu fill, com qualsevol criatura de la seva edat, va al col·le, gaudeix de la seva assignatura preferida, Educació física, i es diverteix amb els amics. I ho compagina amb tres sessions a la setmana de fisioteràpia, dues d’hidroteràpia, una d’hipoteràpia (teràpia amb cavalls), massatges i estiraments diaris. També formen part de la seva rutina exhaustius controls mèdics i viatges Astúries-Barcelona, on participa en un assaig clínic per a pacients amb Distròfia Muscular de Duchenne (DMD). Un de cada 5.000 nens al món té aquesta “malaltia estranya” i l’Alejandro és un d'ells.
Als 3 anys “el petit va començar a presentar símptomes de retard motor, mostrava inseguretat i semblava més maldestre”, recorda M. Paz. Això va ser el que va fer saltar l'alarma. Un anar i venir de metges, mesos d'espera i, “finalment, el nostre pitjor malson es va complir. Una abraçada de la neuropediatra va venir acompanyada d'aquest horrible nom: Distròfia Muscular de Duchenne”, ens explica.
Què és la Distròfia muscular de Duchenne?
“La DMD és un desordre progressiu del múscul que causa la pèrdua de la seva funció i, per tant, els afectats acaben perdent totalment la independència. Es manifesta principalment en els homes pel fet que el gen que la provoca és al cromosoma X. Generalment, la mutació es transmet de la mare al fill, no obstant això, un 35% dels casos sorgeixen de manera espontània ‘de novo’, i en aquest 35% hi soc jo”, explica M. Paz.
Avui dia aquest tipus de distròfia muscular, la més comuna diagnosticada durant la infància, no té cura. Com adverteix la mare de l'Alejandro, “les estadístiques són aquí: la feblesa muscular progressiva comporta problemes mèdics greus. Els nens necessiten cadira de rodes entre els 10 i els 12 anys i la seva esperança de vida no anirà molt més allà dels 30”. Però les estadístiques estan per trencar-les, la ciència avança i d'aquí a uns anys el panorama podria canviar. “El destí només existeix per als que es creuen incapaços de canviar el futur”, cita amb esperança i optimisme.
R+D de nous fàrmacs: una carrera de fons
Per canviar el futur que espera a l’Alejandro, però també per reescriure el destí dels 20.000 nous casos diagnosticats anualment, el petit participa des de fa més d'un any en un assaig clínic a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Com explica Amelia Martín Uranga, responsable de la Plataforma de Medicaments Innovadors de Farmaindustria, els assajos clínics (EECC) són, en termes generals, “estudis de recerca amb persones (voluntaris sans o pacients) que proven la seguretat i eficàcia d'un nou tractament”. Representen l'etapa final d'aquesta complexa, prolongada i arriscada carrera de fons que suposa l’R+D dels nous fàrmacs, que comença quan s'identifica un primer compost prometedor, en l'etapa preclínica, i sol culminar 10-12 anys després, quan, si tot ha anat bé, el nou medicament arriba a la pràctica clínica per a benefici dels pacients.
“La recerca clínica és una peça crítica de l’R+D terapèutica, perquè constitueix la unió entre la recerca bàsica i l'assistencial. A més, representa una oportunitat única per als pacients, per als professionals sanitaris, per a la qualitat de l'assistència, per al Sistema Nacional de Salut i per al país en el seu conjunt”, subratlla Martín Uranga.
En el cas de l'assaig clínic del qual forma part l’Alejandro, la recerca se centra en els possibles efectes de regeneració muscular i antiinflamatoris d'un inhibidor de l'enzim HDAC, cosa que alentiria la progressió de la malaltia en nens amb Duchenne. L'assaig ja ha superat les fases I i II i es troba en fase III, per confirmar la seguretat i els beneficis terapèutics del nou fàrmac en un grup més gran de persones abans de la seva autorització per a ús clínic.
“Cada dia som més conscients que la innovació terapèutica i la nostra participació en aquests estudis són aspectes fonamentals per millorar la nostra salut. No obstant això, encara ens trobem persones a qui genera molta incertesa i molts dubtes”, explica Carina Escobar, presidenta de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients.
“És clar que em feia por, molta, però era més gran la il·lusió de tenir ‘alguna cosa’. El que més em preocupaven eren els efectes secundaris, com toleraria l’Alejandro el fàrmac, si funcionaria i, sobretot, crear-me una expectativa que no fos real”, apunta en aquest sentit M. Paz. I afegeix: “Però de no tenir res a intentar-ho, no hi havia cap mena de dubte. Havíem de participar en l'assaig”.
Avui no pot estar més satisfeta de la seva decisió: “La meva experiència és molt positiva, els nens tenen un seguiment impressionant i els resultats ens animen a viure el dia a dia, però amb esperances reals. Tinc molt clar que seran diversos els fàrmacs que entraran en joc per aconseguir una cura, però també que si tirem endavant guanyarem temps i retallarem camp a ‘Duchenne’”, sosté.
Noves opcions terapèutiques per a malalties rares
Les seves paraules les subscriu Juan Carrión, president de la Federació Espanyola de Malalties Estranyes (FEDER). Tal com manifesta “el valor dels assajos clínics recau sobretot a augmentar el nostre coneixement sobre aspectes vinculats a la salut”, cosa que, si és possible, és més important quan es parla de malalties rares o poc freqüents, les que afecten menys de 5 de cada 10.000 habitants. “Per al 72% del col·lectiu el retard en el diagnòstic ve derivat de la falta d'informació. A això s'hi uneix que només el 5% d'aquestes malalties tenen tractament”, afirma.
Per sort, la recerca i desenvolupament de noves opcions terapèutiques per als pacients de malalties rares ha experimentat un important avanç en els últims anys a Espanya. De fet, el 10,8% dels assajos clínics promoguts directament per la indústria farmacèutica al nostre país en el període 2015-2017 van ser sobre patologies poc freqüents, sobretot en l'àrea de les leucèmies i els limfomes, així com en patologies autoimmunes i metabòliques, segons dades del Projecte BEST de foment de l’R+D biomèdica, impulsat per Farmaindustria. “A escala global, la xarxa de malalties rares Orphanet recull en la seva Activity Report 2018 la realització de 2.723 assajos clínics per a 890 patologies. Si ens atenem al Registre Espanyol d'Estudis Clínics (REec), aquest recull 5.330 estudis dels quals 970 estan vinculats a malalties rares. Això suposa que, des de l'any 2013, al voltant del 18% dels assajos clínics al nostre país estan centrats en aquestes malalties poc freqüents. En l'actualitat, 355 estan en procés de reclutament de pacients”, detallen des de FEDER.
Però no és l'únic focus d'atenció. Del Projecte BEST, que monitora l'activitat investigadora de 50 companyies farmacèutiques, quatre grups de recerca cooperativa i 54 centres hospitalaris del país, s'extreu que “oncologia, amb el 47% dels EECC, és l'àrea en la qual s'estan impulsant més recerques. La segueixen immunologia, neurociències, cardiovascular, hematologia…”, enumera Amelia Martín Uranga.
Representació dels pacients
“L'objectiu és fer d'Espanya un dels líders mundials en recerca clínica”, subratlla la responsable de la Plataforma de Medicaments Innovadors de Farmaindustria, que crida també l'atenció sobre el fet que el nostre país va ser el primer de la UE a implementar la nova normativa europea sobre assajos clínics. Es va fer pel RD 1090/2015, que, entre altres punts, estableix l'obligatorietat que el Comitè Ètic de recerca amb medicaments (CEIm) estigui constituït per almenys un membre que representi els interessos dels pacients.
“Abans era una cosa opcional. La regulació europea va marcar sens dubte un abans i un després i ha fet tangible que, al nostre país, hàgim passat de ser mers subjectes dels assajos a actuar com a experts durant el disseny i avaluació d'aquests, donant un valor als pacients que fins avui no havien tingut”, apunten des de FEDER.
En l'àmbit dels assajos clínics conflueixen, per tant, dos interessos. Per un comunicat, la voluntat de pacients de convertir-se en un agent més en aquest procés i, d'una altra, la voluntat de les companyies farmacèutiques d'incorporar la veu d'aquests pacients en la seva activitat investigadora. “La indústria farmacèutica innovadora vol explicar el seu coneixement i la seva experiència”, afirma Amelia Martín Uranga.
“Els pacients tenim molt a aportar en aquest sentit. En organitzacions com la nostra treballem perquè s'articulin mecanismes que fomentin la informació i formació dirigida als pacients, amb l'objectiu que coneguin els assajos clínics que s'estan desenvolupant, com poden accedir-hi i com els beneficiarà”, explica Carina Escobar, presidenta de la POP. “A més, podem aportar la nostra perspectiva dins del comitè ètic de l'assaig, col·laborar en la recerca de fons i ajudar en el reclutament de participants”, afegeix.
Un exemple del paper crucial de les organitzacions de pacients el trobem precisament a Duchenne Parent Project España, associació sense ànim de lucre creada i dirigida per pares i mares de nens afectats per aquesta malaltia. Allà M. Paz, la mare de l'Alejandro, és coordinadora d'esdeveniments i captació de fons. A més de finançar projectes de recerca, brindar ajuda psicosocial, dur a terme campanyes de sensibilització o programes educatius, des de l'associació han dedicat molt d'esforç a solucionar una mancança: “La creació d'un registre de pacients diagnosticats amb Distròfia Muscular de Duchenne, Distròfia Muscular de Becker i dones portadores que viuen a Espanya”, explica M. Paz. Amb ell ajuden els metges, investigadors i companyies biofarmacèutiques en el desenvolupament de nous assajos clínics per a aquestes patologies, identificant els pacients i possibilitant un reclutament ràpid i eficaç de persones que, com l’Alejandro, puguin participar en aquestes avaluacions experimentals.
Recomanaria a altres pacients formar part d'un assaig? “Sens dubte. Crec que les raons són òbvies. Un assaig clínic és una porta oberta a l'esperança. No és el mateix rebre un diagnòstic acompanyat d'un ‘no hi ha res actualment per a això’ que d'un ‘diversos fàrmacs estan demostrant eficàcia i s'està progressant molt’. Hem d'avançar per l’Alejandro, per tots els afectats avui dia i per tots els que vindran”, respon M. Paz.
Les persones interessades a conèixer els assajos clínics que s'estan duent a terme poden consultar el ReeC (Registre Espanyol d'Estudis Clínics), el lloc web de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) i la pàgina de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients.