
Només 1 de cada 10 molècules que arriben als assajos clínics es converteixen en un medicament. El retorn de la inversió a l’hora d’investigar un nou tractament és a penes de l’1,8%
La medicina ha experimentat durant les últimes dècades un avenç de tal calibre que ha permès que les persones visquin més i millor que mai, cosa que constitueix una de les grans fites de la història. L’aparició de diferents vacunes contra la covid-19 en menys d’un any és una prova de l’enorme capacitat innovadora i talent del sector biofarmacèutic, encara que aquesta rapidesa es deu a unes circumstàncies tan excepcionals com una pandèmia.
Habitualment, el procés d’investigació i desenvolupament de nous medicaments implica un període de 10 a 12 anys, no exempt d’obstacles i que requereix un gran esforç per part de la indústria.
De fet, tal com es reflecteix en l’informe Ten years on. Measuring the return from pharmaceutical innovation 2019 de la consultora Deloitte, menys d’un 10% dels compostos en fase de desenvolupament que aconsegueixen arribar a l’última fase –els assajos clínics amb humans per provar-ne l’eficàcia i seguretat– arriben a convertir-se en un fàrmac disponible per a metges i pacients. D’aquests, només tres de cada deu generaran ingressos que superin els costos mitjans d’R+D, segons aquest estudi que radiografia dotze companyies farmacèutiques líders de tot el món. Això significa que el retorn esperat de la inversió en R+D de nous medicaments per als laboratoris farmacèutics se situa en a penes un 1,8%, el registre històric més baix de l’última dècada.

Més sofisticats
Aquest increment del cost d’investigació d’un nou medicament es deu a diferents factors, segons Jorge Bagán, soci responsable de la Indústria de Life Science and Healthcare de Deloitte: “La sofisticació més gran dels nous fàrmacs per buscar més eficàcia en les patologies objectiu, així com el progressiu increment de medicaments biològics amb un particular i més complex procés d’R+D”. A això s’hi suma “l’exigència regulatòria més gran en termes de seguretat i eficàcia dels nous medicaments”, assegura.
És a dir, la medicina evoluciona cap a una personalització més gran, cosa que significa que els nous medicaments tenen cada vegada més precisió, però serveixen per a un nombre més petit de pacients. “En l’última dècada, el nombre de medicaments de precisió comercialitzats ha crescut un 50% de mitjana anual i s’espera que en els pròxims anys més de la meitat dels fàrmacs en desenvolupament respondran a aquest concepte”, remarca l’informe de Deloitte.
Això implica més esforç i cost per als laboratoris, però també millors resultats i la possibilitat de tractar amb eficàcia cada vegada més patologies. “La medicina de precisió augmentarà l’eficàcia del tractament, ja que identifica prèviament els pacients que respondran de manera adequada a cada teràpia, cosa que millora els nivells d’efectivitat en comparació amb els fàrmacs convencionals, que van dirigits a poblacions grans i diverses”, assegura Pedro Luis Sánchez, director del Departament d’Estudis de Farmaindústria.
Afinar l'eficàcia
Actualment existeixen 7.000 fàrmacs en investigació, però la probabilitat que un fàrmac que està en la primera fase clínica d’investigació arribi a comercialitzar-se és només del 9,6%. “El 2010 aquesta xifra era del 12%, fet que demostra les dificultats cada vegada més grans que afronta la indústria durant tot el procés d’investigació i desenvolupament dels medicaments”, afegeix Sánchez. Una cosa que és conseqüència directa d’aquesta evolució cap a una medicina més personalitzada: “Molts dels productes que es comercialitzen avui no es dirigeixen a grans masses de població, sinó que són de nínxol i van a pocs pacients. Això significa que els laboratoris han d’afinar molt més l’eficiència de la seva R+D”.
Sigui com sigui, l’aposta per la innovació segueix sent la raó de ser de la indústria farmacèutica. Per això, asseguren que els seus grans esforços i inversions es dedicaran a desenvolupar nous medicaments que permetin millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.