“El sistema sanitari ha de ser efectiu i afectiu”

"Mira el pacient als ulls, sigues receptiu, dona-li la mà en entrar, en sortir, somriu, presenta't i sigues amable. Tu has triat la professió però ell no ha triat ser pacient". Aquest és el primer punt del decàleg per a la humanització de l'assistència sanitària de la Conselleria de Sanitat de Madrid, però és extrapolable a qualsevol comunitat i racó en el qual els professionals de la salut exerceixin el seu treball.

La humanització no és una cosa nova. De fet, el primer pla estratègic d'humanització a Espanya data de 1985 i, des de llavors, hi ha hagut diferents iniciatives en aquest sentit en tota la geografia espanyola. Anant més enllà, la humanitat sempre ha estat una cosa inherent a l'acte mèdic i és part fonamental de la qualitat del servei que es presta. Emmalaltir fa que les persones se sentin més vulnerables i fràgils, per la qual cosa resulta crucial l'actitud dels professionals, disposats a respectar les persones i la seva dignitat. Llavors, per què és necessari, en el 2019, recordar qüestions en aparença tan bàsiques com mirar als ulls i ser amable?

Curar, tenir cura i acompanyar el malalt

"El sistema sanitari ha de ser afectiu i efectiu. Amb 'a' i amb 'e'. L'afectivitat redunda en més efectivitat ", subratlla el president de la patronal farmacèutica, Martín Sellés. "Amb aquests vídeos volem que la societat entengui millor el que significa patir una patologia greu. L'objectiu és implicar tota la societat, però posant cara als dos agents principals, metge i pacient. Hem de donar visibilitat als pacients, a les seves emocions, sentiments, percepcions, necessitats i propostes, mostrant com d’important que és tenir un sistema sanitari amb els recursos adequats per curar, però també per cuidar i acompanyar el pacient que pateix ", explica Sellés.

El primer Diàleg Metge-Pacient asseu cara a cara l'Olga Pedrera Ruiz, pacient amb càncer de mama i vicepresidenta de l'Associació Rosae, que forma part de la Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA); i el doctor Álvaro Rodríguez Lescure, oncòleg de l'hospital d'Elx i vicepresident de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). En la seva conversa repassen l'evolució que ha experimentat en el diagnòstic i pronòstic d'aquest tumor (supervivència del 90% als 5 anys del diagnòstic) així com l'impacte personal, sanitari i social de la malaltia. El doctor destaca, a més, la importància que el pacient sigui proactiu, formuli totes les preguntes necessàries i participi, amb el seu metge, en la presa de decisions.

El pacient empoderat i partícip

La incorporació dels pacients als processos d'adopció de decisions requereix un pacient "empoderat" -com el defineix María del Carmen Guirado, portaveu de la Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA)- que conegui totes les opcions terapèutiques i compti amb "tota la informació sobre els beneficis i, també, sobre els possibles danys". "Del nostre metge esperem qualitat i excel·lència, però també que ens dediqui el temps necessari", subratlla María del Carmen, incidint en la vital importància de la investigació i els assaigs clínics, però també que els professionals de la salut siguin propers i tinguin habilitats clau per a la humanització de l'assistència: comunicació, escolta, empatia, gestió de la por i l'estrès.

Més enllà de les barreres del progrés, la tecnificació, la burocratització, la rigidesa de les organitzacions o la manca de personal i temps, el sistema sanitari en conjunt ha de lluitar per potenciar els aspectes afectius en la relació metge-pacient. Assegurar la qualitat cientificotècnica del sistema sanitari ha estat l'únic objectiu durant molt de temps, si bé, en l'actualitat, s'ha tornat a posar el focus en la qualitat percebuda pel pacient, la qual cosa ve condicionada pels que el tracten i la manera en què ho fan. No es tracta només de ser amable sinó de personalitzar la vida, la salut i l'assistència sanitària.

"Cada vegada tenim més recursos, eines i medicaments adequats, som un país de referència en recerca clínica, però necessitem una societat més sensibilitzada per seguir avançant", indica Martín Sellés, president de Farmaindustria. Efectivament, els grans avenços científics i tecnològics comporten un considerable augment de l'esperança i qualitat de vida, però no podem deixar de potenciar el diàleg i el tracte humà.

Una nova assignatura: empatia

Qui no ha sentit alguna vegada referir-se a un pacient com "l'ictus de l'habitació 27" o "la pneumònia de la 12". Expressions tan aparentment innòcues tanquen una falta de reconeixement a la singularitat i valor de la persona. Estem despersonalitzant tant el malalt com els seus familiars i donant-los un tracte deshumanitzat. Darrere de cada malaltia hi ha la presència d'un subjecte humà que reclama ser mirat com a individu, no com una patologia, un conjunt de símptomes, un nombre d'història o d'habitació, segons recullen els decàlegs sobre humanització.

"Si els professionals sanitaris obliden que el més important és la comunicació entre el malalt i ells tenim un problema. Aquesta és l'essència". Són paraules de la doctora Ruth Vera, qui apel·la a la necessitat que en la formació universitària dels graus de Ciències de la Salut s'inclogui la formació i capacitació dels professionals en destreses com la comunicació i l'empatia. Una bona comunicació permet conèixer les necessitats d'informació del pacient i les seves preocupacions, així com el nivell de comprensió del seu procés. Per contra, una inadequada comunicació donarà lloc a inseguretat, insatisfacció i pitjors resultats terapèutics.

Donar males notícies i comunicar un diagnòstic, com pot ser el de càncer de mama, segueix sent un repte per als professionals, per això és molt important fer-ho d'una manera apropiada, coincideixen a assenyalar la doctora Ruth Vera i la pacient María del Carmen Guirado. "És cert que hi ha persones que tenen més desenvolupades les habilitats comunicatives, però tot es pot aprendre, fins l'empatia", destaca l'especialista.

Com resumeix Guirado, "avui jo estic a aquest costat de la taula o del llit i els metges a l'altre, però ningú està lliure de la malaltia. Demà potser són ells els que es veuen en aquesta situació i voldran rebre el millor tracte".