
El 40% dels fàrmacs que arriben al mercat ho fan a través de la innovació incremental
En general, quan pensem en innovació en la indústria farmacèutica ens ve al cap quan es descobreix per primera vegada un medicament basat en una novetat absoluta per a malalties que no tenien cura anteriorment o que no tenien tractament. Això seria el que es coneix com a innovació radical o transformacional. Encara que la innovació incremental arriba, a vegades, a ser igual d’important per a molts pacients és una autèntica desconeguda per a la població en general. I això que en l’última dècada, aproximadament el 40% dels fàrmacs que han arribat al mercat ho han fet a través d’aquest tipus d’innovació.
¿Què és la innovació incremental?
Quan parlem d’innovació incremental ens referim a la incorporació de modificacions o millores de fàrmacs que ja existeixen. És a dir, a un medicament que està en ús, se li afegeix una millora o se li troba una nova utilitat per a una altra malaltia. En aquest sentit, Emili Esteve, director del Departament Tècnic de Farmaindústria, assenyala que “són variacions en la formulació i concepte original del medicament que generen notables avantatges per a pacients i professionals sanitaris, tals com més rapidesa d’actuació, facilitat d’ús o millores en l’eficàcia del compost i en l’adherència del pacient al tractament”.
Amb el fi d’acostar aquest concepte a la societat, Farmaindústria ha elaborat un vídeo divulgatiu en el qual explica en tan sols dos minuts què és la innovació incremental.
Tipus d'innovació incremental
La innovació incremental es pot classificar en sis grups:
- Medicaments que suposen una evolució d’un altre que ja està consolidat, però milloren la seva eficàcia o tolerància en determinats pacients.
- Medicaments que uneixen diversos principis actius en un sol fàrmac per evitar que els pacients hagin de prendre moltes pastilles. Això resulta especialment beneficiós en persones grans polimedicades.
- Medicaments que modifiquen la seva forma farmacèutica per facilitar-ne la presa en determinats grups de pacients.
- Medicaments que es fan servir per a malalties diferents per a les quals van ser creats. A l’utilitzar-se en la pràctica clínica es descobreixen noves utilitats en altres patologies.
- Medicaments que inclouen dispositius que faciliten el seu ús sobretot en el cas d’injectables i tractaments més complexos que la presa d’un comprimit o per a pacients que tenen les capacitats motores limitades.
- Medicaments que incorporen aplicacions digitals per millorar-ne el control i seguiment.
Una innovació valuosa però poc valorada
Aquests avenços suposen estalvi i eficiència al nostre sistema sanitari ja que una adherència més gran o compliment d’un tractament suposa tenir més controlada la malaltia i un menor risc de recaigudes, cosa que implicaria reduir l’ús d’altres recursos sanitaris. Malgrat que la innovació incremental és un benefici indubtable per a pacients i professionals sanitaris, en ocasions no té el reconeixement que mereix per part de reguladors i pagadors. Emili Esteve explica que “en alguns casos, malgrat el seu interès per a malalts, cuidadors, familiars i metges, així com de la inversió realitzada en el desenvolupament clínic i de la seva aportació addicional en termes d’eficàcia o estalvi, la innovació incorporada queda sense reconeixement al ser equiparada pel sistema de preus de referència a presentacions clàssiques, simplement per compartir el mateix principi actiu”.
Que no es tinguin en compte els beneficis reals que suposa la innovació incremental suposa un obstacle per a l’accés dels pacients a aquests medicaments perquè, una vegada aprovats i fixat el preu, no són inclosos en la prestació farmacèutica pública o si ho són, és a preus tan baixos que no interessen a la companyia farmacèutica que ha invertit temps i diners en el desenvolupament del fàrmac. “El pagador és molt més procliu a reconèixer la innovació radical que la incremental, i és habitual que aquest tipus de millores es considerin insuficients per obtenir el benefici del finançament públic”, apunta Esteve.
El director del Departament Tècnic de Farmaindústria considera necessària una normativa que empari i aporti seguretat jurídica i un sistema que permeti qualificar l’interès per al Sistema Nacional de Salut sobre aquelles innovacions incrementals que es considerin adequades per als pacients.
A més, aquest tipus d’innovació resulta de gran interès a empreses farmacèutiques de mida petita o mitjana, ja que és una forma més ràpida i amb menys riscos que la innovació radical que implica processos d’entre 8 i 10 anys i una inversió de 2.500 milions d’euros.