Espanya és un dels països europeus amb més potencial de fabricació de medicaments. Les dades així ho avalen: 103 fàbriques de medicaments d’ús humà, 46 fàbriques de principis actius i 24 d’ús veterinari. El total és de 173, pertanyents a 122 grups empresarials.
El primer estudi sobre la implantació industrial del sector farmacèutic a Espanya, realitzat per la consultora ManageArt, ha constatat que la indústria farmacèutica és un sector amb una activitat industrial molt potent i amb un alt impacte en la inversió, l'exportació i l'ocupació del nostre país.
De l'estudi se n'extreu que la indústria farmacèutica genera 183.000 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts; es produeixen medicaments per valor de 16.000 milions d'euros (dels quals el 75% s'exporta) i estan a l'avantguarda en competitivitat i sostenibilitat mediambiental. "Aquestes dades situen Espanya com un dels països europeus amb més potencial de fabricació d'aquest sector en un moment en què els medicaments han demostrat ser un bé estratègic i de seguretat per als països", assegura el subdirector general de Farmaindústria, Javier Urzay.
Concretament, la xifra dels 16.000 milions d'euros aportada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) indica que ha augmentat un 7,6% des del 2018. A més, més del 75% de la producció nacional s'exporta a altres països, cosa que converteix els medicaments en el quart producte més exportat d'Espanya, segons informa Farmaindústria.
El sector farmacèutic té un efecte considerable en termes d’ocupació, tant per la seva influència en altres indústries com pels salaris comparativament alts. Segons l'informe, s'estima que les plantes industrials de fabricació de medicaments a Espanya donen feina directament a 36.338 persones, amb un increment anual del 4,2% des del 2019. A més a més, tenint en compte les ocupacions indirectes i induïdes que crea aquest sector a causa dels seus nombrosos proveïdors i serveis externalitzats, s'estima que el nombre total de llocs de treball generats a Espanya és de 183.506. L'informe demostra que les empreses han invertit molts diners en les seves fàbriques en els darrers cinc anys, amb una mitjana de gairebé 1.000 milions d'euros cada any. Es preveu que la indústria s’haurà gastat 4.800 milions d'euros en les plantes durant el període 2019-2023. Aquest ritme continu d’inversió implica que la taxa d’inversió sobre els actius nets és superior al 20% anual normalment i ha anat augmentant des del 2019 fins a arribar al voltant del 27% del valor dels actius el 2022.
La sostenibilitat de les plantes de producció és una altra de les preocupacions importants del sector, tal com assenyala l'informe a l’afirmar que es troba entre els "sectors més sensibles i desenvolupats en aquest àmbit." En són exemples la millora de l'eficiència energètica, que es manifesta en el descens de la ràtio de consum energètic per empleat en més d'un 8% en tres anys. A més, les plantes industrials cada vegada són més conscients de la importància de garantir l'eficiència energètica, cosa que es posa de manifest en aquest descens de la ràtio de consum energètic per empleat en més d'un 8% en tres anys.
Dependència d'altres països
Segons el subdirector general de Farmaindústria, les xifres de l'estudi demostren el potencial que té Espanya en la producció de fàrmacs. A més, la pandèmia ha posat de manifest la importància dels medicaments per als països, fet que ha provocat que els governs europeus es qüestionin si la seva dependència dels països asiàtics per a la producció de certs ingredients i medicaments principals és massa extrema i si han d'establir el marc adequat per recuperar part d’aquesta producció.
Tot i la creixent competència d'altres nacions, especialment de les grans economies en desenvolupament, Urzay creu que Espanya està preparada per convertir-se en un important centre del medicament a Europa. El que cal és "un full de ruta definit i una estratègia a mitjà i llarg termini que doni al sector la seguretat de fer les inversions necessàries en aquest camp". L'informe assenyala trets positius com l'excel·lent qualitat de les instal·lacions, la rendibilitat, l'accés a tecnologia avançada i personal especialitzat i un ambient de treball favorable. Tot i això, també destaca problemes importants i urgents causats per la intensificació de la competència internacional, com l'aclaparadora dependència dels proveïdors de primeres matèries estrangeres, la necessitat d'augmentar la inversió en plantes de digitalització i biotecnologia, a més del mínim suport de les administracions a les inversions industrials.
Urzay subratlla la complexitat de l'escenari actual pel sobtat augment dels costos de l'energia i l'escalada de la inflació. D'una banda, mostra la fortalesa i la flexibilitat del sector, ja que l'impacte de l'augment dels costos de l'energia s'estima en uns 500 milions d'euros. També afegeix que les empreses estan assumint aquests costos íntegrament, al ser el medicament un producte intervingut. D'altra banda, reconeix les pressions a què s'enfronta, sobretot en determinats medicaments estratègics amb marges molt baixos, i la necessitat d'abordar aquestes qüestions amb una visió estratègica.
En aquest sentit, creu que el Pla Estratègic per a la Indústria Farmacèutica, engegat pel Govern, podria ser la via ideal per promoure la fabricació de medicaments al país. Considera que seria una oportunitat perduda si el Govern no fa una aposta decidida per recolzar i enfortir la indústria farmacèutica a Espanya.