La prescripció per marca reforça la confiança entre metges i pacients

En general, la societat consumim productes de marques amb les quals hem establert una relació de confiança, però passa el mateix en el cas dels medicaments?

Si esmentem les paraules dexketoprofèn, clotrimazole, pentosan polisulfat de sodi, dextrometorfà hidroclorur o diazepam, no entendran de què estem parlant. Però, si els diem Enantyum, Canestén, Thrombocid, Bisolvon o Valium? Sabran que els estem parlant de diferents fàrmacs. Cal assenyalar que les primeres nomenclatures són els principis actius dels medicaments. Ara es preguntaran, què és el principi actiu? Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), "els principis actius són els ingredients dels medicaments herbaris que tenen activitat terapèutica".

Les companyies farmacèutiques que han desenvolupat aquests medicaments han estat anys investigant i fent assajos clínics fins que van aconseguir aprovar-los. Una vegada que es registra el medicament, la farmacèutica pot explotar-lo comercialment. El titular és l'únic que pot fer ús de la patent o autoritzar tercers a utilitzar-la segons les condicions que es fixen. L'Estat és el responsable d'atorgar la patent, que ho fa per un temps limitat que, actualment, segons les normes de l'Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC), és de 20 anys.

Una vegada que el temps expiri, la patent d'aquest medicament passa a ser de domini públic i qualsevol pot fer-ne ús. "Apareixen els competidors, que el que fan és fixar-se en el que està autoritzat i reproduir-ho", apunta Emili Esteve, director del Departament Tècnic de Farmaindustria.

El valor de la marca

Actualment a Espanya un metge pot prescriure un medicament amb una designació que respon a un nom de marca o bé a la denominació comuna o científica acompanyada d'una marca i del nom del titular de l'autorització de comercialització. El metge té completa llibertat per prescriure per marca o per principi actiu en l'àmbit del Sistema Nacional de la Salut (SNS). No obstant això, l'obligatorietat de prescripció per principi actiu en el SNS va existir, però va ser eliminada. De la mateixa manera, la Llei 41/2002 confereix al pacient el dret d'informació sanitària, que implica conèixer les diferències de totes les opcions disponibles per al seu tractament. Això inclou la prescripció d'un medicament de marca o genèric.

Però en moltes ocasions, quan anem a una farmàcia a buscar un medicament, demanem el de la marca genèrica amb la idea (equivocada) que té un cost inferior. Emili Esteve explica que això passa quan s'aprova el medicament genèric perquè "s'estableix un preu un 40% més barat que el de la marca original". El Govern només finança els medicaments que tenen el preu més baix, raó per la qual la gran majoria dels fàrmacs originals baixen el seu preu també per igualar-lo al del seu genèric. D'aquesta manera, el preu dels genèrics i els medicaments de marca és el mateix. "Tots els medicaments, per estar finançats, han d’alinear-se al preu menor, al que està disposat a finançar l'Estat", assenyala Emili Esteve.

A Espanya més del 82% dels medicaments dispensats en farmàcia estan a preu de genèric, siguin originals o genèrics, de manera que no importa des del punt de vista de l'estalvi si la prescripció es fa per principi actiu o per marca.

Adherència al tractament

Tot principi actiu va acompanyat d'excipients. Aquests s'utilitzen per aconseguir la forma farmacèutica desitjada, ja sigui en càpsules, comprimits, solucions... A més, en facilita la conservació o administració. L'excipient és una de les diferències substancials que trobem entre els medicaments de marca i els genèrics. També els medicaments de marca són fàcils d'identificar pel seu envàs. En paraules d'Emili Esteve, "els diferents genèrics, tot i que tenen el mateix principi actiu, canvien en aparença, i això per a moltes persones pot ser neutral perquè poden assumir que el comprimit verd d'aquest mes és el mateix que el groc del mes anterior. Però per a altres persones no és així. Des de les que tenen una edat avançada fins a les persones amb malalties mentals que poden pensar que és un altre medicament". Si un medicament funciona bé no s'ha de canviar per un altre. Això és molt rellevant especialment per als pacients crònics. "Les persones tenim confiança en un producte de consum habitual, des d'una beguda fins a una peça de roba. Naturalment aquesta confiança en els medicaments també es produeix", ens relata.

Cal assenyalar que la marca proposada pel laboratori farmacèutic ha de ser aprovada per les autoritats sanitàries, que verifiquen si la denominació sol·licitada s'ajusta a la finalitat concreta del medicament. D'aquesta manera s'evita que es pugui confondre amb altres medicaments. Per la seva banda, els noms dels principis actius tenen un component tècnic perquè es construeixen d'acord amb regles acordades per l'OMS, basades en una estructura de prefixos i sufixos. En definitiva, el nom de marca resulta més fàcil de recordar per als pacients.

"La prescripció per principi actiu per a mi té unes importants debilitats perquè no s'identifica amb precisió un envàs concret i és un element a tenir en compte de cara a la continuïtat del tractament", apunta Esteve. Que el pacient pugui reconèixer el medicament li permet establir una vinculació continuada amb aquest. La coincidència entre el fàrmac dispensat i la denominació de l'envàs reforça la confiança entre metges i pacients.

Pel que fa a la farmacovigilància també és rellevant la prescripció per marca. "La farmacovigilància el que fa és valorar com els medicaments poden tenir reaccions adverses al principi actiu. Les tindrà en el de marca i en el genèric. Però, i si la reacció adversa es deu a un defecte de fabricació, a una contaminació o a l'emmagatzematge? En aquest cas és necessari conèixer amb precisió l'envàs que s'ha dispensat", apunta Emili. Si es recepta per marca, en un cas similar, se sabrà què ha passat. "Des de Farmaindustria advoquem perquè la prescripció del metge sigui inequívoca. Pensem que quan es recepta per marca hi ha més seguretat en la continuïtat del tractament".

Impuls econòmic

Les companyies que comercialitzen medicaments de marca mantenen responsablement tota la gamma de presentacions. Algunes companyies de medicaments genèrics sol·liciten autorització únicament de les fórmules més atractives comercialment dins d'una gamma i descarten la comercialització de dosis i formes farmacèutiques de menor volum de venda.

En la mateixa línia, Europa es troba actualment en un escenari en el qual els desproveïments de medicaments madurs tendeixen a incrementar-se. Es necessita retenir la capacitat de producció d'aquest tipus de medicaments amb un alt interès terapèutic. Per això, les companyies de petita i mitjana grandària i companyies nacionals de medicaments de marca poden jugar un paper fonamental per minimitzar els problemes de subministrament d'aquests medicaments, que no tenen competència genèrica.

Així mateix, la marca contribueix al desenvolupament de les companyies de capital nacional que posseeixen medicaments originals propis. Aquestes empreses nacionals vertebren un important teixit industrial al nostre país i, per a elles, la marca és un veritable actiu empresarial. Per això, la prescripció per marca és vital perquè suposa la consolidació d'aquestes companyies de garantir llocs de treball qualificats, desenvolupen una activitat productiva, exporten, realitzen tasques d'investigació i tenen un paper important per a l'economia d'Espanya. En definitiva, les companyies farmacèutiques innovadores, tal com explica Emili Esteve, "són les que realment impulsen el progrés terapèutic, el progrés de la ciència, són les que investiguen i les que obtenen les autoritzacions dels medicaments que impliquen més investigació".