El valor dels medicaments de marca

La lexicalització d'una marca o un nom comercial està present en molts processos del nostre dia a dia. Succeeix amb les sabates, els mocadors d'un sol ús i els batuts de xocolata. Se sol adoptar el nom comercial per fer referència al producte. El mateix passa amb els medicaments. Molt sovint, solem utilitzar el nom de la marca per referir-nos a un fàrmac en concret, ja que ens és més fàcil recordar-lo d'aquesta manera.

Al mercat farmacèutic hi ha dos tipus de medicaments, els originals o de marca i els genèrics. Els segons són aquells que surten al mercat un cop caduca la patent del fàrmac de marca, que durant anys ha tingut l'exclusivitat d'explotació del producte. Així mateix, tots dos fàrmacs presenten les mateixes característiques i són igual d'eficaços i segurs.

No obstant això, receptar i consumir fàrmacs originals, és a dir, de marca, acaba sent beneficiós per als pacients. Així ho asseguren des de Farmaindústria, l'Associació Nacional Empresarial de la Indústria farmacèutica. Per tal d'informar d'aquests avantatges, el 2020 l'Associació va llançar, a través de les xarxes socials, la iniciativa #LaMarcaTeCuida. Una campanya que consistia en exemples gràfics i imatges quotidianes que ajuden a recordar tant a pacients com a familiars, cuidadors i professionals sanitaris que a Espanya es pot demanar el medicament de marca a les farmàcies.

La Marca

El laboratori farmacèutic és l'encarregat de proposar una marca per a un tipus de medicament i aquesta ha de ser aprovada per les autoritats sanitàries, que verifiquen si la denominació sol·licitada s'ajusta a la finalitat concreta del medicament, evitant a més que es confongui amb altres productes de farmàcia i amb altres medicaments.

Un dels principals avantatges d'utilitzar un medicament de marca és que la seva denominació sol ser molt més senzilla que els noms que reben els principis actius del fàrmac. Els medicaments genèrics tenen un component tècnic que es defineix segons una estructura de sufixos i prefixos acordada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El fet que els medicaments genèrics rebin noms tan complexos en limita el coneixement i maneig en l'àmbit dels professionals sanitaris. A més, molt sovint un fàrmac està compost per diversos principis actius, cosa que encara justifica més la utilitat de la marca.

En resum, la marca suposa una ajuda substancial per al pacient, ja que sol ser molt més fàcil de recordar i de pronunciar que el principi actiu, cosa que en facilita la identificació i afavoreix l'adherència al tractament.

Dret a receptar-los i sol·licitar-los

En aquest sentit, tal com recull la Llei 41/2002, que regula l'autonomia del pacient i els drets en matèria d'informació i documentació clínica, el pacient té dret a conèixer les diferències de tota mena que poden suposar les opcions disponibles per tractament. Una cosa que també implica l'eventual dret del pacient, en la seva condició de corresponsable del seu tractament, a sol·licitar la prescripció d'un determinat medicament de marca.

De la mateixa manera, els metges també tenen total llibertat per prescriure un medicament a través de la seva marca. I és que la normativa vigent estableix que un medicament es pot autoritzar amb una designació que respon bé a un nom de marca o bé a la denominació comuna o científica acompanyada d'una marca o del nom del titular de l'autorització de comercialització. La finalitat d'aquest reglament és efectuar la prescripció del fàrmac en la forma més apropiada per al benefici del pacient.

L'obligatorietat de la prescripció per principi actiu en l'àmbit de l'SNS, que al seu dia va existir, va ser eliminada i actualment el metge pot receptar tant per principi actiu com per marca, excepte en el cas dels medicaments no substituïbles, que han de ser receptats obligatòriament per marca, sense perjudici que hi figuri la denominació del principi actiu.

Preu

Un altre factor clau és el cost del medicament. A diferència del que es pugui pensar, els medicaments de marca tenen, per llei, el mateix preu en la prestació pública. La raó és que en l'àmbit de la prestació farmacèutica pública, el sistema de preus de referència iguala el preu de les presentacions originals i genèriques. De fet, a Espanya, més del 82% dels medicaments dispensats en farmàcia estan a preu genèric. D'aquesta manera, si la prescripció es realitza per principi actiu o per marca no té cap transcendència en el preu que haurà d'assumir el sistema sanitari i/o el pacient.

A més, cal destacar que, en el cas que el medicament prescrit pel metge arribés a tenir un preu superior al preu de la seva agrupació homogènia, el farmacèutic substituiria aquest medicament pel de preu més baix de la mateixa agrupació.

Adherència al tractament i estabilitat

La prescripció per marca augmenta el reconeixement del medicament per part del pacient i permet establir una vinculació continuada amb el medicament. En aquest sentit, la prescripció per marca reforça el compliment per part del pacient del tractament, a més d'ajudar a prevenir errors en l'ús del medicament.

El cromatisme, la forma i la caixa són algunes de les característiques que ajuden els pacients a identificar els fàrmacs. És per això que les companyies que comercialitzen medicaments de marca mantenen responsablement tota la gamma de presentacions. No obstant això, quan es fa la prescripció per principi actiu, els envasos de medicaments poden tenir aparences, formes i colors totalment diferents. Una cosa que pot comportar certa complexitat en la continuïtat del tractament.

A més, la prescripció per marca evita canvis en la dispensació, ja que la llei estableix que, amb caràcter general, la farmàcia ha de dispensar el medicament prescrit.

Els canvis en la medicació poden desestabilitzar els tractaments de certs col·lectius de pacients, especialment en el cas de fàrmacs de rang terapèutic estret, formes farmacèutiques d'alliberament modificat i pacients al·lèrgics a certs excipients i que no toleren determinades formulacions, encara que tinguin el mateix principi actiu.

Farmacovigilància i proveïment

Un dels punts que estableix la normativa actual és que els professionals sanitaris estan obligats a notificar qualsevol sospita de reaccions adverses produïdes per medicaments autoritzats. En aquest sentit, si la prescripció es realitza per marca, es facilita el procés de notificació, ja que aquesta s'ha de fer a través del nom comercial i no pel seu principi actiu. Si es notifica solament per principi actiu no és possible atribuir a un medicament concret (i per tant a un titular de l'autorització de comercialització) la reacció adversa.

Finalment, en molts països europeus hi ha un creixent desproveïment d'alguns medicaments, que no tenen competència genèrica perquè tenen un preu molt baix. Els països necessiten, cada vegada més, retenir la capacitat de producció d'aquest tipus de medicaments que tenen un alt interès terapèutic per als pacients i per al sistema sanitari.

En aquest context, les companyies nacionals tenen un paper clau per minimitzar aquests problemes de subministrament. Aquestes empreses poden garantir la fabricació dels medicaments en risc de desproveïment si se'ls proporciona un reconeixement a través de la marca.