Estem acostumats a poder comprar qualsevol producte que desitgem sense necessitat de parar esment a la seva època de cultiu. Adquirir “el que vulguem quan vulguem” té un inevitable cost mediambiental. Per combatre aquests efectes negatius, han sorgit altres opcions més sostenibles com l'agricultura regenerativa.
Alberto Zamora
El fet de cultivar aliments fora de la seva temporada té molts efectes negatius. Prendre fruita d'estiu a ple hivern és possible gràcies al funcionament del nostre sistema agroalimentari, basat en una sobreproducció d'aliments que permet que hi hagi de tot durant tot l'any. Aquest tipus de producció dona lloc a efectes negatius com el sobrepasturatge, l'agricultura intensiva o la desforestació; tres activitats humanes que afecten directament el deteriorament del sòl i la crisi climàtica actual.
En aquest context, es fan necessaris models que siguin eficaços a l'hora de revertir la situació, com ara el sistema d'agricultura regenerativa, que pretén racionalitzar els recursos, és a dir, fer millor i amb menys. L'objectiu és clar: cal alimentar les plantes de manera correcta, sense provocar un empobriment dels sòls; al contrari, cal regenerar-los, reduint les emissions i l'impacte a la biodiversitat. Simplificant són pràctiques agrícoles que capturen el carboni de l'aire.
La finalitat última d’aquest tipus de procediment persegueix restaurar la qualitat i la fertilitat dels sòls degradats. Per aconseguir aquesta finalitat, s'opta per reduir l'ús de maquinària pesant, afavorint l'ús d'adobs verds, potenciant el manteniment de les cobertes vegetals i apostant per diversificar els sistemes de cultiu. Per això, podem establir una sèrie de principis bàsics a l'hora de fer servir aquest tipus d'agricultura.
Augment de la biodiversitat, emprant tècniques com la rotació de cultius, l'agrosilvicultura o el silvopastoreig, que consisteix a introduir arbres en pastures.
Ús de cultius de cobertura durant tot l'any. D'aquesta manera s'eliminen els sòls buits, lluitant contra l'avenç de l'erosió. Mitjançant aquest tipus d'agricultura també s'obtenen avantatges com el farratge o l'obtenció de material de pastura per a aus i bestiar.
Suprimir el tractament mecànic i físic de les terres de cultiu, optant per donar un paper protagonista a les tècniques preindustrials.
Apostar per la incorporació del bestiar a la producció de cultius.
Emprar els insums biològics i químics de forma correcta i apropiada.
Preservar les arrels vives dels cultius perennes.
Aquest tipus d'agricultura troba els principals punts forts en els beneficis a llarg termini; com poden ser l'augment de la resistència de les terres als fenòmens meteorològics adversos, la millora de la qualitat i productivitat dels aliments cultivats o el sorgiment de fonts d'ingressos, que mantinguin un compromís amb el respecte mediambiental. Podem establir la llista d'avantatges següent:
Restablir la fertilitat del terreny, és a dir, una millora de la qualitat del sòl. En reduir l'ús de tècniques mecàniques d'alteració del sòl i apostar per estructures biològiques subterrànies, augmenta el carboni orgànic disponible al sòl i els seus components de nitrogen, cosa que incrementa també els nivells de matèria orgànica i els microorganismes beneficiosos.
Millora de la biodiversitat local. S'obté en fomentar el creixement espontani d'espècies locals i animals salvatges, però també recuperant cultius oblidats. D'aquesta manera, es proporciona un hàbitat a moltes espècies, i els ecosistemes agrícoles amb diversitat ofereixen l'avantatge d'una resistència més gran al canvi climàtic, les plagues i les malalties.
Eliminar la contaminació química del terra, l'aire i les aigües subterrànies. Les millores s'obtenen en suprimir l'ús de fertilitzants i pesticides químics.
Reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Actualment, la producció industrial d'aliments representa una quarta part de les emissions totals d'aquest tipus de gasos. Mitjançant l'agricultura regenerativa, s'alimenta directament el sòl i no les plantes, cosa que permet reduir aquest tipus d'emissions.
No podem oblidar que, a més, augmentarà la qualitat dels aliments cultivats, conseqüència de posseir un sòl més fèrtil, que es troba en millors condicions de cultiu. Importància capital té també la creació d'ocupació local, de manera que tota la comunitat es pugui beneficiar de les activitats agrícoles.
No tot són avantatges, ja que també cal tenir en compte que és un tipus d'agricultura que requereix temps, per dur a terme la transició d'un sistema a un altre i per permetre que els agricultors adquireixin els nous coneixements necessaris. Tampoc es pot oblidar que els resultats són tardans i que es requereixen uns costos inicials elevats. Però més enllà dels desavantatges que pugui presentar el procés, el seu impacte mediambiental positiu es troba fora de dubte.