Una directiva recentment aprovada pel Consell de la Unió Europea obliga les companyies amb més facturació a “identificar, prevenir i mitigar” els efectes negatius que pugui tenir un determinat projecte o inversió sobre el medi ambient o els drets humans de la població local.
Eduard Palomares
Si fins ara el respecte mediambiental per part d'una gran empresa s'englobava sobretot en la seva àrea de Responsabilitat Social Corporativa, a partir d'ara ha de formar part de totes les decisions operatives. El Consell de la Unió Europea va aprovar a finals d'abril la Directiva sobre Diligència Deguda de les Empreses en Matèria de Sostenibilitat (CSDDD, per les sigles en anglès), que obliga les grans companyies a prendre “mesures concretes que identifiquin, previnguin i mitiguin violacions de drets humans o danys ambientals”. Així mateix, les obligarà a retre comptes i respondre pels perjudicis que hagin causat l'entorn a causa de les operacions comercials.
Un primer pas legislatiu ha estat aplaudit per un dels principals impulsors de la directiva, el Pacte Mundial de l'ONU. “Aquestes lleis incrementen la responsabilitat corporativa i protegeixen les víctimes, creant un marc clar per a empreses. Les accions voluntàries, combinades amb mesures obligatòries, ajudaran a impulsar la sostenibilitat empresarial en un moment en què l'acció col·lectiva és vital”, ha remarcat la directora executiva, Cristina Sánchez. També ha estat ben valorat per la Plataforma per Empreses Responsables (PER), que representa 530 entitats: "És un avenç significatiu en la protecció de les víctimes d’abusos empresarials, fent que la justícia sigui més accessible, assequible i eficient".
Això sí, es calcula que només afectarà unes 5.000 empreses de tota la Unió Europea, ja que els propers tres anys s'aplicarà únicament a grans empreses amb més de 5.000 persones treballadores i més de 1.500 milions de facturació anual. A partir d’aquí, es produirà una escalada progressiva fins a arribar a empreses amb 1.000 persones treballadores i 450 milions d’euros de facturació. Un objectiu que, tot i això, sí que s'ha considerat poc ambiciós per part de les associacions ecologistes. Pel que fa a les empreses de tercers països amb activitats a la UE, acabarà afectant aquelles que facturin 450 milions, sense importar el volum de la seva plantilla. Les pimes no entren directament en la proposta, encara que es veuran afectades com a part de la cadena de subministrament d'aquestes grans empreses.
La directiva sobre diligència deguda estableix obligacions com determinar els efectes negatius reals o potencials en els drets humans i el medi ambient que pugui tenir un determinat projecte o inversió, així com prevenir-los i mitigar-los. I no només això, sinó que les empreses han de recopilar informació qualitativa i quantitativa a través d'informes independents i informació a través del procediment de reclamació. A més, han de portar almenys cada any avaluacions periòdiques de les seves operacions i en certa mesura, la de les seves filials i cadenes de valor. És a dir, supervisar que les seves accions estan funcionant.
De la mateixa manera, les autoritats supervisores estaran encarregades de monitoritzar el seu compliment i podran imposar multes basades en el volum de negocis net mundial de les empreses que infringeixin les normes de fins al 5%. A més, la directiva exigeix a les empreses abordar els impactes ambientals de les seves operacions a través de plans de transició climàtica, establint objectius climàtics i mesures d'implementació.
Representants de la PER ja han demanat al Govern espanyol que procedeixi amb la transposició de la directiva a la legislació nacional sense demores, aplicant-hi fins i tot algunes millores: “Veiem essencial enfortir àrees de la directiva que encara poden ser millorades per assegurar-ne la màxima eficàcia, ja que la directiva serà decisiva perquè les empreses respectin els drets humans i el medi ambient en les seves activitats”. Aquesta nova directiva pot servir, per exemple, per actuar amb més contundència sobre les empreses responsables d'abocaments de petroli al mar, que representen no només un drama per als ecosistemes sinó també per a la població que depèn dels recursos naturals per subsistir.
En aquest sentit, un cop aprovada la directiva, els Estats membre tenen dos anys per incorporar la directiva a la legislació nacional. “Les víctimes d'abusos empresarials fa massa temps que esperen justícia. El Govern espanyol, que ha estat compromès amb l'adopció de la directiva, hauria de continuar donant exemple i ser dels primers a transposar-la sense esperar a esgotar el termini”, conclouen des de la Plataforma per Empreses Responsables.