El creixent impacte negatiu de la crisi climàtica i les seves preocupants perspectives de futur han empès els legisladors de la UE a incrementar la pressió regulatòria sobre la contribució de les empreses a la crisi principalment mitjançant la CSRD i els ESRS.
Mariano de la Canal
Cal destacar la diferència entre tots dos. Mentre que La Directiva d'Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) defineix el marc legal i amplia l'abast de les empreses que n'han de reportar l'impacte; els Estàndards Europeus d'Informes de Sostenibilitat (ESRS) proporcionen les eines tècniques per fer-ho. Buscant així millorar la transparència i facilitar la comparació entre empreses.
Amb l'entrada en vigor de la CSRD i els ESRS moltes empreses del mercat es veuen obligades a presentar reports amb informació de sostenibilitat, amb una rellevància especial en les emissions de C02 i els seus objectius de reducció.
Com que les emissions de C02 estan directament relacionades amb el tipus i el consum d'energia, sorgeix una gran àrea d'oportunitat per a les empreses energètiques d'ampliar i diversificar la seva proposta de valor més enllà de la generació, distribució i comercialització d'energia.
¿Quines són llavors aquestes oportunitats i com les poden aprofitar les empreses del sector?
La CSRD és relativament nova i extremadament complexa. Els tres primers grans problemes amb què es troben les empreses implicades són:
Conèixer que existeix aquesta directiva i si aquesta els afecta.
Comprendre com funciona la directiva i quines implicacions té per a ells.
Adquirir el coneixement i les capacitats per poder complir-la amb èxit.
S'obre llavors una gran oportunitat per ajudar les empreses a descobrir i abordar un tema complex, subministrant-los la informació adequada en un format fàcil de consumir i dissenyat específicament per a les diferents àrees de l'empresa, els seus rols i necessitats.
Això ajudarà a posicionar-se com a experts en regulació d'emissions de C02 i, conseqüentment, el millor proveïdor de solucions energètiques per mesurar-les i reduir-les. Millorant també la seva accessibilitat al mercat B2C que no es veu afectat per la CSDR, però on s'aprecia una tendència clara en augment en l'interès i la demanda de solucions més sostenibles.
Un cop reconeguda l'existència de la CSRD i les seves implicacions a les empreses, aquestes no saben per on començar. En moltes ocasions no existeix la informació necessària, ja que mai no s'ha generat o sol·licitat.
Si hi ha informació, sol consistir en bases de dades plenes d'inconsistències en formats (digitalitzat vs. no digitalitzat), procedència (propis vs. tercers), qualitat (real vs. estimat) i disponibilitat (existents vs. inexistents).
Per aconseguir aquestes dades les empreses necessitaran els seus proveïdors, que estan alhora travessant la seva pròpia crisi CSDR o que són massa grans per respondre individualment.
Les empreses del sector energètic tenen el potencial de convertir-se en el proveïdor de solucions “clau en mà” en la recol·lecció (o generació aproximada de dades), el processament d'aquestes i el correcte report envers el regulador, però també els seus clients i proveïdors. Facilitant així un procés actualment molt complex, dolorós i fins i tot incapacitant per a moltes empreses (especialment a les pimes amb recursos econòmics i experiència més limitats), alhora que es reforça la percepció de solidesa, transparència i confiança com a proveïdor.
Com esmentem, mesurar i reportar formen part dels grans requisits de la CSRD, però el veritable objectiu és el de la reducció de les emissions i de l’impacte negatiu.
Fins i tot les empreses més avançades, amb uns processos i eines de mesura consolidats, tenen dificultats per assolir els seus objectius de reducció d'emissions de CO2 alhora que també mantenen el focus en els de creixement i rendibilitat.
Les emissions de CO2, considerades en els seus 3 abastos, obren un ventall gegant d'àrees d'optimització.
Les empreses energètiques tenen l'oportunitat de desenvolupar solucions estandarditzades, econòmicament competitives i escalables en les problemàtiques recurrents; així com d'oferir assessorament i solucions més personalitzades en aquelles empreses que ho requereixin, posant èmfasi en els beneficis econòmics de la descarbonització.
Cal destacar que moltes d'aquestes oportunitats generades per la irrupció de la CSRD ja estan començant a ser aprofitades per empreses generalment petites amb una proposta de valor més específica i de nínxol.
Amb els clients i les dades a la mà, aquestes podran fer el salt a comercialitzadores amb relativa facilitat.
Mentre que les empreses petites solen ser més àgils en el desenvolupament de noves solucions, les empreses grans compten amb els avantatges que els dona la seva pròpia escala com la facilitat de desenvolupament de solucions, la capil·laritat a l'abast, l'extensa xarxa de proveïdors, les bases de dades existents i l’experiència del sector.
La democratització creixent de la tecnologia i l'accés al talent fa que les oportunitats estiguin a l'abast de tothom.
Moltes empreses mantenen encara processos de planificació estratègica molt rígids i d'actualització anual. Això deriva en una lenta capacitat de reacció davant de canvis inesperats als mercats i la incapacitat d'aprofitar oportunitats a mitjà i llarg termini.
Les empreses han d'actualitzar els seus processos de planificació estratègica de manera que aquests plans tinguin més flexibilitat per incorporar amb agilitat canvis a curt termini i anticipar oportunitats eficaçment a mitjà i llarg.
Seran crítiques en aquest procés les sessions col·laboratives de treball, incloent-hi representació de tots els sectors clau; i sustentar la presa de decisions en dades recents, fiables i no esbiaixades.
El repte més gran de gairebé totes les empreses a gairebé totes les indústries sol ser el d'operacionalitzar la innovació i la transformació en la realitat. El treball en sitges dels diferents departaments, estructures jerarquitzades, la manca de recursos dedicats i els requeriments regulatoris externs i interns; són algunes de les barreres més comunes.
La solució rau a apostar fortament per equips petits, àgils, multifuncionals i empoderats; assignats amb la tasca de dissenyar, prototipar i testar a la vida real les solucions innovadores que aborden les oportunitats prioritzades en el pla estratègic, informant-lo amb dades quantitatives sobre el potencial real d'aquesta solució; i qualitatius sobre les raons del seu nivell d’èxit o fracàs, i així poder prendre decisions informades sobre refinar i escalar, pivotar o descartar la iniciativa.
La por al canvi és un factor natural en l'ésser humà i àmpliament trobat dins de les empreses. Aquesta por es pot convertir en la barrera més gran a l'hora d'operacionalitzar el canvi i la innovació.
Amb una visió alineada i un bon portafolis de solucions validades que aporten veritable valor serà crític comptar amb un pla de gestió del canvi (també actualitzat amb regularitat) que contempli tant la redefinició d’èxit, el model operatiu i les eines utilitzades; com allò cultural i les comunicacions adequades per a cada nivell de l'organització. Empoderant així l'equip i creant les condicions necessàries perquè la innovació prosperi.
Les empreses petites i mitjanes tenen recursos molt limitats, mentre que les grans solen tenir processos i models de governança molt sòlids. Desenvolupats i refinats al llarg dels anys, aquests processos han assolit un alt nivell d'eficiència enfocada a l'optimització de costos i la generació d'ingressos a curt termini. Tot i que altament eficient per al seu propòsit, el sistema no està dissenyat per acollir la innovació i la transformació. Fins i tot si se sembra, la mateixa tèrmia ofegada pel propi sistema.
Independentment de la seva mida, les empreses han de recórrer als diferents models d'innovació oberta com a alternativa per explorar nous models de negoci que diversifiquin la seva oferta (i per tant el risc), permetre que els més reeixits evolucionin i creixin i accelerar la seva constant adaptació per romandre competitiva davant d'un entorn dinàmic que canvia cada cop amb més rapidesa.
Propelland és una firma global que combina estratègia, disseny i enginyeria pel desenvolupament clau en mà de nous productes, serveis, experiències i models de negoci. No som una consultora, ens diferencia el nostre propòsit i l'obsessió de “portar solucions a la vida” més enllà del PowerPoint.
Abordem tots els nostres projectes amb un sòlid enfocament col·laboratiu i centrat en les persones; i una metodologia àgil de prototipat i testeig ràpid de solucions que permet reduir riscos alhora que accelera la presa de decisions i el temps necessari perquè la transformació i la innovació arribi al mercat abans que els competidors.
La CSDR i els ESRS representen un gran canvi en la forma de fer negocis i en el teixit empresarial de la Unió Europea. Com tot gran canvi, comporta una gran oportunitat. Particularment atractiva per a les empreses del sector energètiques. Quedarà a les mans de cadascuna agafar el tren o esperar el següent.
Mariano va estudiar disseny industrial a l’Argentina (UNDMDP) i Espanya (IED). Va enfocar tota la seva carrera acadèmica, personal i professional en el disseny de productes, serveis i models de negoci que prosperin en la intersecció del desenvolupament de les empreses, el benestar de les persones i la regeneració del medi ambient.
Ha dedicat els darrers 10 anys a la consultoria estratègica i d'innovació treballant a nivell global amb grans empreses multinacionals; i a la formació en àmbits acadèmics i corporatius. Actualment viu a Galícia, on ha trobat la seva connexió més gran amb la natura.