La indústria naviliera mundial afronta un desafiament crucial: reduir dràsticament les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) per contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Com a activitat clau que mou al voltant del 80% del comerç global de mercaderies, el transport marítim internacional és responsable gairebé del 3% de les emissions de CO2 a nivell mundial. Tot i això, aquesta xifra podria augmentar fins a un 17% el 2050 si no es prenen mesures urgents.
María Velasco
El transport marítim internacional és una indústria fonamental per a l’economia global, però també una font important de contaminació. Cada any, els vaixells que mouen mercaderies per mar emeten prop de 1.000 milions de tones de GEH, principalment a causa de l'ús de combustibles fòssils altament contaminants com el ‘heavy fuel oil’. Aquestes emissions no només acceleren l'escalfament global, sinó que també generen greus problemes de salut pública a les comunitats costaneres.
Conscient d'aquest desafiament, l'Organització Marítima Internacional (OMI) –l'agència de l'ONU encarregada de regular aquest sector– va establir el 2018 una estratègia inicial per reduir les emissions de GEH del transport marítim. L'objectiu és aconseguir una disminució d'almenys el 50% per al 2050 en comparació amb els nivells del 2008. No obstant això, diverses organitzacions ambientals consideren que aquests esforços es queden curts, i és que per assolir les metes de descarbonització, la indústria naviliera està explorant una àmplia gamma d'innovacions tecnològiques i combustibles alternatius. Algunes de les principals solucions en desenvolupament inclouen:
Hidrogen verd: l'electròlisi de l'aigua utilitzant energia renovable permet obtenir hidrogen "verd" que es pot fer servir com a combustible en vaixells. Empreses com Buquebus a l’Argentina ja estan estudiant la seva factibilitat.
Metanol i amoníac: aquests combustibles amb baix contingut de carboni estan guanyant terreny com a alternatives al petroli, tot i que encara afronten desafiaments tècnics i d'infraestructura.
Biocombustibles: els combustibles derivats de biomassa, com el biodièsel o el bioetanol, poden reduir significativament les emissions de CO2 del transport marítim.
Recuperació de calor residual: tecnologies com l'E-PowerPack d'Alfa Laval poden convertir la calor d'escapament en electricitat, millorant l'eficiència energètica dels vaixells.
Vaixells impulsats per energia nuclear: tot i que encara afronta obstacles socials i reguladors, la propulsió nuclear ofereix una solució d'emissions zero per al transport marítim de llarg recorregut.
Vaixells de càrrega eòlics: sistemes com veles i kites poden aprofitar l'energia eòlica per complementar la propulsió tradicional, aconseguint estalvis de combustible de fins al 25%. Empreses com Oceanbird estan desenvolupant vaixells de càrrega de grans dimensions que utilitzaran principalment l'energia eòlica per a la seva propulsió.
Tot i els avenços, la descarbonització del transport marítim afronta importants obstacles que cal superar com la falta d'un marc regulador clar i harmonitzat a nivell global que afavoreixi les decisions d'inversió en noves tecnologies i combustibles per part de les navilieres. Una regulació sòlida per part de l'OMI serà clau per destravar el procés. Sens dubte, migrar cap a combustibles i tecnologies més netes suposarà elevats costos per a la indústria, que podrien repercutir en el preu final del transport i afectar especialment les economies més vulnerables. Es requeriran importants fluxos de finançament públic i privat per facilitar aquesta transició.
Atès el caràcter global del transport marítim, la descarbonització del sector ha de ser abordada de manera coordinada i amb un enfocament de justícia i igualtat. Això implica, a més:
Implementar mecanismes de fixació de preus del carboni o gravàmens sobre combustibles que incentivin l'adopció de solucions més netes, però sense afectar desproporcionadament les economies més vulnerables.
Mobilitzar finançament internacional per donar suport als països en desenvolupament en els seus esforços de descarbonització i adaptació.
Fomentar la investigació, el desenvolupament i la transferència de tecnologies innovadores que beneficiïn tots els actors de la indústria.
Com una de les companyies navilieres més grans del món, Maersk ha assumit un paper de lideratge en la transició cap a un transport marítim descarbonitzat. El 2023, l'empresa va anunciar la construcció de 8 grans vaixells portacontenidors capaços d'operar amb metanol neutre en carboni. Aquesta iniciativa li permetrà reduir les seves emissions anuals de CO2 en aproximadament 1 milió de tones. A més, Maersk ha desenvolupat associacions estratègiques, com la col·laboració amb Hyundai Heavy Industries per a la construcció d'aquests nous vaixells, demostrant la importància de la cooperació intersectorial per assolir els objectius de descarbonització.
Si bé el camí cap a un transport marítim descarbonitzat presenta importants desafiaments, la indústria naviliera ha començat a mobilitzar-se amb determinació. L’adopció de combustibles alternatius, la implementació de tecnologies d’eficiència energètica i els nous dissenys d’embarcacions són algunes de les innovacions clau que permetran assolir les metes de reducció d'emissions establertes per l'OMI. No obstant això, aquest procés requerirà un esforç coordinat a nivell global, amb la participació activa de governs, empreses, organitzacions internacionals i la societat civil. Només a través d'una transició justa i inclusiva, que consideri els interessos i les capacitats de tots els actors, es podrà aconseguir un transport marítim veritablement sostenible i respectuós amb el medi ambient.