La covid-19 s’està propagant a un ritme més lent a la regió subsahariana. L’OMS i els experts mèdics adverteixen que les conseqüències serien catastròfiques si els contagis es disparessin.

la pandèmia del coronavirus ha experimentat, de moment, dues fases. Una d’inicial, centrada sobretot a la Xina, un país amb una gran capacitat d’inversió, fabricació i control de la població; i la segona, que està representada pel salt a Europa –amb Itàlia i Espanya al capdavant– i els Estats Units. Països que han reaccionat tard, sobretot aquest últim, però que compten amb un sistema sanitari de primer nivell. Però, ¿què passarà si es produeix una tercera fase en forma d’esclat en estats sense aquesta capacitat econòmica, mèdica i social? La resposta espanta i, per això, l’Àfrica viu aquests dies en una tensa espera.

Al continent africà hi viuen més de 1.300 milions de persones, i això multiplica el potencial del risc de contagis. De moment, els més afectats són Sud-àfrica i els països del Magrib, mentre que els casos segueixen sent escassos a l’Àfrica subsahariana, encara que cada dia es detectin nous positius. L’explicació més plausible és que el coronavirus es propaga més lentament en climes càlids, però ja hi ha estudis que estan posant en dubte aquesta teoria, com el que va publicar divendres passat la revista mèdica The Lancet.

Per això, l’estat d’alerta augmenta per moments. “Encara no se sap com es propagarà el virus a l’Àfrica perquè hi ha molts factors que poden afectar la seva evolució: genètics, climàtics, sociològics, demogràfics... El que sí que sabem és que alguns països tenen una capacitat de resposta limitada”, ha remarcat Dieynaba N’Diaye, epidemiòloga del departament d’Investigació i Anàlisi per a Acció contra la Fam. Per la seva part John Nkengasong, director dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) de la Unió Africana, ha expressat una opinió més contundent: “Abans havia dit que era una amenaça imminent per al continent, ara dic que és un desastre imminent”.

Sense recursos

Si els sistemes de salut dels països més rics es troben al límit del col·lapse, l’impacte de la covid-19 en els països en desenvolupament –amb sistemes de salut fràgils, pobresa, conflictes armats, corrupció i falta de protecció social– podria ser catastròfic. Una simple dada fa posar els pèls de punta: prop d’un 40% de la població de l’Àfrica subsahariana no té un accés fàcil a l’aigua neta. Així que, per més que se’ls recomani rentar-se les mans amb assiduïtat, més de 300 milions de persones no podrien complir ni tan sols aquesta mesura bàsica. A això s’hi suma el fet que al continent encara hi perviuen tres grans epidèmies més, com són la malària, la sida i la tuberculosi, pràcticament inèdites a Occident.

Per tot plegat, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha demanat que els països més rics donin un cop de mà a la resta i alleugin el seu deute extern. Segons aquest dirigent, la propagació del coronavirus en regions com l’Àfrica o l’Amèrica Llatina (on ja comença a estar més estès) “tindria greus conseqüències socials, econòmiques i polítiques”. Per això, considera vital la solidaritat internacional: “És essencial que garantim que aquests països estiguin ben equipats per detectar, testar, aïllar i tractar els possibles casos”.

Les accions

Mesures de contenció

L’Àfrica ha reaccionat amb certa celeritat i ha creat l’Africa Joint Continental Strategy for Covid-19 Outbreak, una iniciativa de la Unió Africana i l’OMS per treballar en sis pilars: laboratori, vigilància, prevenció i control en centres mèdics, treball amb els casos, comunicació i logística. També s’estan implantant tècniques de detecció en més de 40 països i les Nacions Unides han posat en marxa un Pla de Resposta Humanitària Global per als països més vulnerables dotat de 2.000 milions de dòlars. Tot això pot ajudar a contenir el coronavirus si es mantenen les xifres actuals al continent africà, però no serà suficient, ni de bon tros, si el ritme de propagació s’accelera.