L’asturiana Belén Fernández no és una dona que s’acovardeixi davant les dificultats. El 1989, un divorci d’aquells que s’allarguen en el temps i furguen en les ferides i veure’s per primera vegada en desocupació la van portar a un programa de reinserció laboral del qual va néixer Novatex, una empresa de roba laboral i equips de protecció individual. Va ser un bon moment, perquè va coincidir amb l’arribada a Espanya de Sontara, un material d’alta resistència que no es desfila ni desfà amb aigua i dissolvents, un teixit no teixit. I de projecte social amb 17 treballadores, va arribar a ser una empresa industrial amb 275. “Vam aprendre sobre la marxa sobre transformació de producte, processos de traçabilitat, importació i exportació, control de qualitat i vam mantenir el nostre esperit contractant dones amb ganes o necessitat de reinserir-se: dones en dificultats o simplement més grans de 48-49 anys, que no fa tant era impensable que es reincorporessin al mercat laboral si se n’havien desenganxat. Per aconseguir el distintiu d’igualtat, vam haver d’incorporar un 30% d’homes”, recorda. Lluitadora, inconformista, crítica amb el que no funciona, així és Belén, que va ser presidenta de FEDA, la Federació d’Empresàries i Directives d’Astúries, i avui n’és la vicepresidenta. Novatex va tancar el 2016; van anar mal dades. “El fracàs en aquest país estigmatitza”, diu aquesta ex-directora general. “És igual el que hagis aconseguit o fet abans. “I això fa mal, però no prou per estar-me quieta”.

“Tant de bo tinguem moltes ´fracassades´ com ella”, devia pensar el secretari general de Sanitat, Faustino Blanco, quan després de l’anunci de l’estat d’alarma el 13 de març de 2020, ens va venir a sobre la pandèmia de coronavirus. A Belén, la declaració la va agafar a Nova York. I Blanco, coneixedor de la seva expertesa, no va dubtar a marcar el seu número de telèfon i demanar-li col·laboració. A Toledo, amb la seva actual empresa, Protex, va habilitar en tres dies la producció de mascaretes, va buscar un taller de tall de teixit a Talavera de la Reina i es va ocupar de tot el necessari: higiene, transport, processos... Dit i fet. Ara ho replica a Astúries.

El 15 de març, la coronel metge Ana Betegón va arribar a Madrid després d’haver sigut la primera dona a dirigir l’Hospital Militar de Saragossa. El seu destí inicial: la Inspecció General de Sanitat. La coronel té experiència en situacions difícils. Va estar destinada a l’Afganistan com a metge, visitant poblets, i posteriorment com a metge d’helicòpters per a evacuacions... Però fa sis anys que es dedica a la gestió. Tot va canviar bruscament a l’arribar. La crisi sanitària ha desbordat la capital d’Espanya i al Gómez Ulla treballa des d’aquell mateix dia sense descans com a metge de guàrdia a urgències. No estava previst, però si alguna cosa saben els nostres militars és enfrontar-se a l’inesperat. Parlo amb ella el dijous, 2 d’abril, i és optimista: “D’ahir a avui hem notat una baixada important en les urgències. Els metges hem pogut respirar entre un pacient i un altre. Tant de bo la tendència es consolidi, és esperançadora”.

“Aquest estiu tu i jo ens prendrem una canya en una terrasseta”, m’emplaça.

M’explica el que tot el país sap i ha vist en directe: que a la Sanitat els professionals civils i militars s’han bolcat. “He vist saltar a primera línia companys que ja estaven a la reserva, comportaments valents i exemplars, tothom arremangant-se, veterans i novells”. Tots ho reconeixem, encara que ells, els sanitaris, hi vulguin treure importància. Són herois. Ho són.

Des del cotxe, per no perdre un minut, l’aragonesa Clara Arpa, CEO d’ARPA, m’atén camí de la Fira de Saragossa, on ha muntat en una setmana un hospital de campanya complet amb 400 llits, ampliables a 200; rieu-vos dels xinesos. Es tracta d’una inversió de 3,5 milions d’euros a la qual ha hagut de fer front a contrarellotge i amb tots els països i regions a la recerca i captura desesperada de material sanitari. “Em va trucar el president d’Aragó. No hi va haver temps. Ens havíem de llançar al mercat a comprar materials”. La seva empresa és la cinquena del món i l’única a Espanya especialitzada en equips mòbils de campanya capaç d’entregar clau en mà un producte integral, amb llum, aigua serveis sanitaris, conductes de ventilació. Els ha muntat a l’Aràbia Saudita, la República Dominicana, Itàlia, Malàisia, Singapur... ara els hi demanen per a Navarra o Sòria. “Mai m’ho hauria imaginat. Estic muntant un hospital a 4,5 quilòmetres de la meva oficina a La Muela...”, diu amb tristesa.

Mayte Mazuelas está también en primera línea en esta guerra. En su caso, como VP de la Asociación de Trabajadores Autónomos, (ATA) y miembro de la Junta directiva de la CEOE, luchando por conseguir la suspensión de las cuotas. “Si no hay ingresos, si no se puede trabajar, no debe haber cuotas”, es el mantra que ha recitado estos días hasta la saciedad, pese a no haber encontrado la respuesta deseada hasta ahora. Sé que seguirá insistiendo. Para ella, rendirse no es una opción.

Mayte Mazuelas també està a primera línia en aquesta guerra. En el seu cas, com a VP de l’Associació de Treballadors Autònoms, (ATA) i membre de la Junta directiva de la CEOE, lluitant per aconseguir la suspensió de les quotes. “Si no hi ha ingressos, si no es pot treballar, no hi ha d’haver quotes”, és el mantra que ha recitat aquests dies fins a la sacietat, malgrat no haver trobat la resposta desitjada fins ara. Sé que seguirà insistint. Per a ella, rendir-se no és una opció.

A través d’aquesta Xarxa de Dones Influents circula el vídeo en el qual l’enginyera robòtica Concha Monje consciencia sobre la importància que es recolzi la Ciència de manera preventiva i permanent. És a través d’aquest grup que descobrim que Esther Cueli, directora general d’Aguas de Fuensanta, està donant la seva aigua mineromedicinal a tots els hospitals d’Astúries, un bé preat per pacients, metges i infermeres aquests dies; que Begoña Fernández Costales, organitzadora del I Congrés d’Empresàries i Directives de l’Atlàntic, ha llançat una campanya per recaptar fons i comprar mascaretes; que Ana Cuenda, investigadora oncològica del CSIC, ha canviat aquests dies la seva perspectiva per ajudar en la recerca de solucions a la Covid-19 i unir forces amb els seus companys per trobar una vacuna; que Rosa Siles, directora d’Andalucía Emprende, ha llançat una sèrie de guies, monogràfics i recursos per a emprenedors o que l’escultora Alicia Huertas, a través de l’Associació de Pintors i Escultors, ens explica per què i com l’art pot fer-nos més suportable l’aïllament. Perquè la psicologia i el benestar emocional també s’han de cuidar.

Antonia López, experta en medicina tropical que des de fa dècades lluita contra la contagiosa malaltia de Hansen (lepra) a l’Amazones i que d’immunologia en sap molt, envia les seves reflexions al final de dia: “Com a sanitària en àrees endèmiques, puc dir-vos que aquesta situació passarà si cadascun de nosaltres fa la seva part”. Les dones influents ho sabem bé. I per això treballem.

A les dures i a les madures

Moltes són les dones que s’han bolcat per tornar a la societat el que una vegada els va oferir