L’estat d’alerta decretat per fer front a la crisi sanitària ens ha obligat a confinar-nos a casa nostra. Així pot afectar aquesta mesura a la nostra salut mental.

Carmen té 57 anys i és coordinadora d’activitats extraescolars en un col·legi. Fins a l’11 de març passat, primer dia sense classes a Madrid, la seva vida era un anar i venir constant. Amant de la naturalesa, compatibilitzava una frenètica jornada laboral amb llargues passejades pel parc amb la seva gossa Nala i, per descomptat, amb les feines típiques del dia a dia. “Jo feia molt poca vida a casa, tota la meva vida era al carrer. Soc una persona molt activa i extravertida, quan surto m’aturo amb tothom i parlo amb els nens, amb els seus pares… La meva vida era molt ràpida, treballo ràpid, menjo ràpid, parlo ràpid… era com un cotxe de carreres en cinquena i, de sobte, frenada en sec. Aquesta situació ha sigut com estavellar-me contra un mur de pedra i el cop ha sigut mortal”.

S’explica amb claredat i fermesa però, a estones, la seva veu amenaça de trencar-se pel plor. No hi ha dubte que la situació d’emergència sanitària i confinament provocada pel coronavirus ha deixat rastre en la seva salut. “El primer dia de confinament va ser horrorós, sentia que em moriria, em faltava la respiració, tenia una ansietat tremenda, no sabia a qui trucar, què fer, com fugir… No m’havia passat mai una cosa així”, explica per telèfon des de casa seva.

Situació vital estressant

“Jo no sé si el meu testimoni et serveix, perquè jo ja tenia una ‘tara’ d’abans”, diu amb sinceritat Carmen. Es refereix a un trastorn de claustrofòbia amb el qual sempre ha viscut, no li impedia fer vida normal i “creia dominat, encara que no era així”, reconeix. Però lamentablement el seu no és un cas aïllat i la simptomatologia que refereix la comparteix aquests dies amb moltes persones que pateixen, en menor o major mesura, les seqüeles psicològiques del confinament i la por de la malaltia.

“La majoria de les persones no estàvem acostumades a estar tancades a casa gran part del nostre temps. Des del punt de vista psicològic, és molt dur perquè en certa manera és sentir-se com si estiguéssim en llocs més reduïts com ara vaixells o submarins, però sense haver elegit la professió de marí. No és comparable amb estar a la presó, però per a moltes persones s’està convertint en una sensació similar, que requereix un període d’adaptació que és diferent per a cadascú“, explica José Miguel Sánchez psicòleg motivacional, expert en gestió de l’estrès i el canvi.

Com reafirma Guillermo Fouce, president de la Fundació Psicologia sense Fronteres, professor universitari i vocal del Col·legi de la Psicologia de Madrid, “una pandèmia així posa a prova la salut mental de la població perquè suposa un canvi total. És el que nosaltres anomenem una situació vital estressant”. Hi ha molta incertesa, canvia tot i ens toca adaptar-nos, però aquest procés serà més o menys complicat en funció de determinades variables: “¿ha canviat la meva manera de treballar?, ¿veuré disminuïts els meus ingressos?, ¿tinc en el meu entorn alguna persona malalta o, tristament, finada?, ¿tinc al meu càrrec alguna persona?, ¿tinc problemes previs de salut?, ¿m’he enfrontat anteriorment a altres esdeveniments traumàtics?, ¿estic sol?, ¿tinc algun problema de relació amb la persona o persones amb les quals ara he de conviure?, etc.”, enumera l’expert.

Ansietat, depressió i TOC

“És difícil generalitzar”, adverteix la psicòloga sanitària Luisa Belinchón, però en aquesta situació una persona pot arribar a sentir “ansietat i depressió” i “es multiplicaran els quadros de TOC (trastorn obsessiu-compulsiu) i d’estrès posttraumàtic”, adverteix. En tots aquests casos “el nostre equilibri es trenca” –explica Fouce- i els clàssics símptomes de “por, nerviosisme, tensió, preocupació, atordiment, insomni, falta d’ànim o tristesa” poden comportar “problemes físics d’estómac, de cor, de pressió arterial…”. Fins i tot, hi ha persones amb una por irracional al contagi que poden arribar a experimentar símptomes que es confonen amb els de la covid-19, cosa que genera un estat d’hipocondria es miri com es miri angoixant.

Encara no sabem quant temps més durarà la quarantena, però perquè el peatge psicològic que paguem sigui el més lleu possible, els experts recomanen seguir una sèrie de consells com “establir una rutina, no aïllar-se socialment i mantenir els contactes gràcies a la tecnologia, no obsessionar-se amb les notícies del virus i, encara menys, amb mentides i informacions falses”, apunta Fouce.

No hem de deixar que les emocions agafin les regnes de la nostra vida, però sí “acceptar-les i deixar que flueixin. És important recordar que vivim un temps excepcional i que aquest confinament té caducitat. Obrir finestres, deixar passar la llum, mirar a fora, observar els arbres, les plantes, els ocells, les persones amb els seus gossos i adonar-se que la vida contínua”, suggereix Belinchón.

També és molt important entendre la raó que ens té tancats entre quatre parets, subratllen els psicòlegs. Les persones necessitem conèixer el perquè de les coses i, en aquest sentit, no podem oblidar que el #joemquedoacasa és un acte solidari, té un propòsit altruista.

No deixar-se dominar per les emocions

José Miguel Sánchez incideix que “una de les claus és aprendre a elegir els nostres pensaments i emocions, abans que ells ens elegeixin a nosaltres. Hem de ser conscients de com ens parlem i com aquest llenguatge ens fa sentir. Aquest és el primer pas per canviar el que no ens beneficia”.

Si malgrat aquests consells el nostre pla de reposta no resulta eficaç, els signes d’alerta comporten més gravetat i ens impedeixen portar a terme accions quotidianes, la recomanació és demanar ajuda i fer una consulta a un dels professionals que aquests dies presten els seus serveis telemàticament.

Carmen està en contacte amb un psicòleg i una psiquiatra i porta la quarantena amb un tractament suau d’ansiolítics. “Ara estic millor. El primer dia després de l’aturada en sec em vaig prendre quatre pastilles -esmorzar, dinar, berenar i sopar-. El segon dia, tres i, a partir del tercer dia vaig baixar a dues, perquè estava atordida, marejada, m’aixecava de la cadira i ensopegava”, explica.

De “presó” a “refugi” per la por de la malaltia

Paradoxalment, la casa que al principi es va tornar una presó, és ara el seu “refugi” ja que, com confessa, “últimament li estic agafant bastant pànic a sortir al carrer, sigui per anar a comprar o treure la Nala. Em fa por fins i tot abraçar el meu marit”. “Ell la passeja i quan torna, deixa les sabates a la porta i jo m’ocupo de rentar bé amb aigua i sabó les potes, el cul i el morro de la Nala… A més, la rutina diària inclou netejar amb aigua i lleixiu tots els poms de les portes, panys, mòbils, comandaments a distància, interruptors…”. La resta del dia l’ocupa fent mascaretes, manualitats, puzles, mandales, encreuats, rutines d’esport, veure programes d’animals, cuinar, jugar amb la Nala… va esmentant en una llarga enumeració. “A les vuit menys cinc sona l’única alarma que em poso en tot el dia per abrigar-me, sortir al balcó, saludar els veïns i aplaudir”, destaca.

La seva veu torna a trencar-se al mencionar l’aplaudiment unànime que els espanyols brindem als sanitaris cada dia a les 8 del vespre. Potser és perquè va perdre el seu germà fa uns quants anys per una malaltia, perquè ella, asmàtica, i el seu marit, que va patir un infart de miocardi, són població de risc, pel dolor rere les xifres de contagiats i morts, per tenir els seus fills lluny i no poder-los veure i abraçar… Per tot això, Carmen se sent “vulnerable” i comparteix la seva “por de la infecció, de la malaltia i de la mort”. “Sé que si superem això és una cosa que he de tractar-me, perquè la ment em domina”, reconeix.

Sortir enfortits de la crisi

¿Alguna cosa positiva d’aquesta situació? “A nivell personal potser podria dir que he descobert les meves debilitats i superat la meva fòbia al confinament, però amb tantes morts, gent plorant al meu voltant… no puc. Diuen que hi ha moltes mostres de solidaritat, que la gent és més humana..., ¿però a costa de quantes vides? El preu és massa alt per dir que és una cosa bona”, reflexiona Carmen.

No obstant, els psicòlegs coincideixen a ressaltar que, efectivament, “de cada crisi que se supera, un en surt enfortit”. Sánchez parla específicament de la capacitat de l’ésser humà per “ser resilient” i “ressetejar-se”, és a dir, per “superar l’adversitat sortint-ne reforçat”. Segons el psicòleg, després d’aquesta situació “ens adonarem que tenim capacitat per superar coses que ni hauríem imaginat; consolidarem vincles familiars i d’amistat que teníem una mica més abandonats; ens adonarem del que és verdaderament important i eliminarem de la nostra vida el que és superflu; valorarem el poder de la unió com a societat, els aplaudiments no cauran en sac foradat i el seu record ens farà millors quan això passi; aprendrem a treballar de manera diferent, fent un pas endavant cap a la conciliació entre la vida personal i la laboral”.

“La situació és molt dura, és normal que la nostra salut mental se’n ressenti, però tots tenim la força necessària per oferir la nostra millor versió quan pitjor van les coses”, conclou.

Decàleg per a la gestió psicològica del confinament

*Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid

• 1.

  Comprendre la realitat i limitar les sortides al carrer al que sigui estrictament necessari.

• 2.

  Fer el que és correcte. Complir amb aquest compromís social és ara una responsabilitat compartida.

• 3.

  Planificar la nova situació i establir noves rutines i horaris segons les activitats.

• 4.

  Informar-se adequadament, evitant la sobreinformació i parlar constantment del tema.

• 5.

  Mantenir els contactes i la comunicació amb familiars, amics, companys de feina i amb les persones més grans.

• 6.

  Aprofitar aquesta ocasió per poder fer allò que sempre s’ajornava per falta de temps, des d’estar amb la família a casa fins a llegir, jugar amb els nens…

• 7.

  Temps per a la creativitat, ja sigui sols o en companyia. Pot ser el moment perfecte per cuinar, canviar la decoració de casa…

• 8.

  Fer esport a casa. Us mantindreu en forma, augmentarà la sensació de benestar i alleujarà els símptomes de depressió i ansietat.

• 9.

  Observar l’estat de salut dels que ens envolten evitant l’obsessió. Si és possible, rebre llum natural 20 minuts al dia, seguir una dieta equilibrada, dormir el nombre d’hores adequades i no perdre el sentit de l’humor.

• 10.

  Cuidar especialment l’estat d’ànim, el que es diu i com es diu per respondre adequadament quan sorgeix el desassossec.