Daniela Pina

---

Durant anys han sigut discriminades, apartades i estigmatitzades. Des de la dècada del 1980, les persones amb infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) han viscut en el silenci per por de ser rebutjades. No obstant, malgrat que, actualment, hi ha al voltant de 150.000 persones infectades per VIH a Espanya, segueix sent una malaltia silenciada i plena de tabús.

Els avenços mèdics que s’han aconseguit al llarg d’aquestes quatre dècades han fet que, avui dia, “una persona que té VIH però que pren correctament la medicació, tingui una càrrega viral indetectable i, per tant, no transmeti aquesta infecció”, explica la doctora Celia Miralles, de la Unitat de VIH de l’Hospital Álvaro Cunqueiro de Vigo. En aquest sentit, la doctora remarca que “és un dels factors més importants pel que fa a la qualitat de vida dels pacients”.

PSICOLOGIA

No obstant, el problema és que “tenim pacients amb una infecció perfectament controlada, però presenten quadros de depressió i ansietat”, lamenta la cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic Universitari de València, Pepa Galindo. De fet, segons un estudi publicat a la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units, actualment, el 39% dels pacients amb VIH pateixen depressió.

Galindo assenyala que, molt sovint, les persones que han envellit amb el virus tenen problemes d’aïllament social: “nosaltres tenim un psicòleg que ve els divendres i ajuda els pacients a assumir la malaltia, a acceptarla i a aprendre a viure-hi”. No obstant, la doctora Celia Miralles explica que “moltes persones viuen la seva situació mèdica amb culpa, discriminació i soledat”.

Un altre factor clau en la qualitat de vida d’aquests pacients és el rol que juguen les fundacions i ONG. Molts d’aquests organismes compten amb programes d’acompanyament, formació i tallers. “Molts dels pacients troben en les fundacions espais on poder compartir les seves experiències amb altres persones que es troben en la seva mateixa situació”, comenta Galindo.

Per un altre costat, les persones que tenen infecció per VIH solen tenir més probabilitats de patir altres malalties cardiovasculars i renals. La doctora Galindo explica que el 60% dels pacients a la seva consulta són més grans de 50 anys, edat en la qual solen aparèixer patologies com la diabetis, la hipertensió i el colesterol. “El que hem vist és que les persones amb VIH solen tenir un envelliment accelerat que fa que pateixin abans altres malalties”, adverteix Galindo. En aquesta línia, diversos estudis indiquen que en aquest tipus de pacients els problemes renals, de diabetis i hipertensió podrien aparèixer entre cinc i 10 anys abans que en les persones sense VIH.

Una cosa que es podria evitar amb un diagnòstic primerenc. Un dels principals problemes en els pacients amb VIH, segons dades del Govern, és que el 47,6% dels nous diagnòstics es fan tard. Tal com ho veu la doctora Miralles “el diagnòstic tardà va associat a una mortalitat més elevada. Si ets gran i tens alguna altra patologia tindràs una resposta pitjor a la medicació”. El 2013 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar un informe en el qual assenyalava que iniciar el tractament antiretroviral (TAR) més aviat podria ajudar a viure més temps a les persones que hagin sigut infectades i evitar tres milions més de morts i 3,5 milions més de noves infeccions per VIH fins al 2025. Segons la doctora Miralles, els endarreriments en el diagnòstic es produeixen “perquè moltes persones no tenen percepció de risc”.

A més a més, la saturació del sistema sanitari que ha provocat la pandèmia ocasionada pel coronavirus també ha perjudicat la detecció de nous casos d’infecció per VIH. “L’any passat, després de l’estiu, vam tenir molts casos nous i ara n’estan arribant pocs”, destaca Galindo. Lluny de pensar que no s’han produït nous contagis, Galindo percep que l’aïllament i la dificultat d’accedir als centres d’atenció primària han fet que es realitzin menys proves serològiques.

La crisi sanitària també ha alterat completament els circuits d’atenció i seguiment dels pacients amb VIH. “Al País Valencià enviem per correu la medicació i realitzem les consultes de manera telefònica”, detalla la doctora Galindo. No obstant, Galindo lamenta que entre consulta i consulta, que es produeixen cada sis mesos, passen moltes coses. És per això que defensa la idea de crear hospitals virtuals o aplicacions perquè “els pacients resolguin els problemes amb més agilitat”.