Marta Huerta durante la Euro de Inglaterra el pasado verano.
Més enllà del terreny de joc

L'aposta sense precedents de la RFEF per elevar al màxim la professionalització de les àrbitres

Scroll down.
  • Text: Manu Nieto
  • 20 abril 2023

La Reial Federació Espanyola de Futbol està elevant el nivell del col·lectiu arbitral femení al màxim possible amb el curs que imparteix per obtenir la certificació de VAR

“Com a Federació és un orgull absolut perquè, igual que aquesta plantilla és pionera a nivell mundial per haver-se convertit en professional, aquest segon pas que a final de temporada estiguin certificades amb el VAR és molt important també. Ja no només per a Espanya per si la Lliga F decideix implementar la seva competició amb VAR, sinó perquè a nivell internacional aniran demanant, cada cop més, àrbitres certificades”. Yolanda Parga, responsable d'arbitratge femení a la RFEF, fa 31 anys que és al món de l'arbitratge i transmet a la perfecció la passió amb què la Reial Federació Espanyola de Futbol està elevant el nivell de professionalitat de les àrbitres al màxim possible.

Durant aquest primer semestre del 2023, les 21 àrbitres i 32 assistents de Primera Divisió estan realitzant el curs de certificació de VAR que exigeix la FIFA per poder treballar amb aquesta eina que s'està instal·lant en cada vegada més llocs del futbol professional, ja sigui masculí o femení. No hi ha cap altra federació al món que hagi realitzat aquesta inversió en els seus àrbitres i la decisió, que va néixer de la directiva de la RFEF, va encaminada a millorar el nivell com a col·lectiu arbitral i perquè, individualment, cadascuna tingui més possibilitats laborals, tant dins d'Espanya (a Primera i Segona masculina és obligatori aquest certificat) com a fora, per a competicions internacionals.

L'Eurocopa femenina de l'estiu passat ja va anar amb VAR, com ho farà el Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda d'aquest estiu, cita a la qual aniran Marta Huerta de Aza (que ja va xiular el partit inaugural a l'Euro d'Anglaterra) i Guadalupe Porras Ayuso (habitual com a assistent a Primera Divisió masculina). A més d'elles dues, a Espanya ja tenen el corresponent certificat VAR Eliana Fernández González (assistent de Primera Divisió masculina), Judit Romano (assistent de Segona Divisió masculina) i Rita Cabañero Mompó (assistent que va participar en la recent Copa Amèrica femenina). Quan comenci l'estiu seran moltes més les qui les acompanyin en aquest nou camí.

Las árbitras durante el curso en la sala VOR - Foto: RFEF.
Les àrbitres durant el curs a la sala VOR - Foto: RFEF.
Las árbitras durante el curso en la sala VOR - Foto: RFEF.
Les àrbitres durant el curs a la sala VOR - Foto: RFEF.

Tres fases: teòrica, ‘offline’ i 'live'

Per obtenir aquest Certificat VAR, les àrbitres hauran de passar per tres períodes: fase teòrica, fase pràctica ‘offline’ a la sala VOR i la fase 'live', al camp. Clos Gómez, responsable del VAR al Comitè Tècnic d'Àrbitres de la RFEF, explica que “en la fase teòrica es consoliden conceptes de VAR, el rol de l'àrbitre amb aquesta eina, el de l'àrbitre assistent, protocol de final del partit, fase d’atac prèvia a un cas d'intervenció de VAR i, en definitiva, tot allò que canvia el futbol amb el VAR. Aquesta fase va començar al gener i ha finalitzat amb èxit”.

A partir d'aquí, comença la primera part de la fase ‘offline’ (mai no hi ha connexió real amb l'àrbitre), en què se'ls proveeix exactament de les mateixes eines que es trobaran en un partit en el futur i se'ls posa talls aïllats de partits reals de lligues pròpies o estrangeres on s'han donat casos de targetes, de possibles penals, confusió d'identitat… i s'estableix un ‘feedback’ per a la presa de decisions.

La segona part d'aquesta fase ‘offline’ té lloc en una 'mirror station' de la sala VOR, annexa a una altra on s'està videoarbitrant un partit en directe. D'aquesta manera, sense comunicació amb els companys, les àrbitres fan el partit en paral·lel i alhora. “És una manera de posar-se en situació. Van canviant cada 15 minuts de posició entre elles i al final de cada període tenen un ‘feedback’ per part de l'instructor arbitral”, assenyala Clos Gómez. Aquesta fase dura tres caps de setmana en total i els exercicis anteriorment comentats es complementen amb altres en què es realitza una audició de la sala VAR en viu i es comenta cada decisió entre les àrbitres i els responsables del curs.

Finalment, la fase 'live' tindrà lloc en partits reals, durant la Madcup amb 20 partits diaris d'uns 50 minuts de durada i per als quals es comptarà amb dos sistemes VAR. “En cinc dies, a 20 partits diaris, es donaran un total de 100 partits perquè totes les àrbitres finalitzin de la millor manera possible aquesta formació i obtinguin el seu certificat VAR”, indica Clos Gómez, que apunta que a aquesta darrera fase se li uneixen àrbitres de Primera RFEF que ascendeixen a Segona Divisió, categoria on és obligatori aquest certificat.

“És una manera més de créixer com a àrbitres”

“És molt satisfactori veure de primera mà com gaudeixen aquest aprenentatge. El ‘feedback’ que ens donen és tot positiu. Ja, simplement, com a aficionada al futbol, qualsevol persona que pugui veure un partit a la sala VOR és… com entrar en un altre món. És una meravella com a experiència personal, a més de ser un coneixement molt valuós i positiu per al dia a dia al camp. Al final, és una manera més de créixer com a àrbitres”, sentencia Yolanda Parga.

La responsable de les àrbitres del CTA de la Federació, a més de veure les cares de satisfacció de les àrbitres, també rep el reconeixement per part de les responsables del col·lectiu arbitral femení tant de UEFA -Dagmar Damkova- com de FIFA -Kary Seitz-. "Elles sempre estan obertes a ajudar-nos i a col·laborar amb la RFEF i el que hem fet ho estan veient com un pas molt gran en l'arbitratge femení".

Per a aquest Mundial femení d'Austràlia i Nova Zelanda, al qual anirà l'àrbitre Marta Huerta i l'assistent Guadalupe Porras, la sala del VAR estarà composta per un mixt d'àrbitres (per cert, dos espanyols) i àrbitres, encara que la intenció és que en el futur pugui ser un equip d’àrbitres. Si depengués de la RFEF, per a la següent gran cita del futbol femení ja disposaria d'un exèrcit d'àrbitres amb certificat VAR per si calgués. “Al final, com en altres aspectes, el nostre objectiu és aplicar tot el que està a les nostres mans per oferir la màxima professionalització i desenvolupament possible a les nostres àrbitres”, subratlla Yolanda. Aquest és el camí i, segurament, la Federació espanyola és la primera de més entitats que imitaran la seva estratègia.