Màxim nivell.
Màxim nivell

El tsunami de futbol femení o la 
reestructuració a la RFEF per entendre aquesta revolució

Scroll down.
  • Text: Manuel Nieto
  • 22 setembre 2022

La Pilota d'Or d'Alexia o el recent Mundial Sub-20 d'Espanya no són episodis residuals, sinó el fruit d'un profund treball dels estaments protagonistes del nostre futbol femení.

La professionalització recent del futbol femení a Espanya és fruit del treball de diferents protagonistes: del motor de la RFEF a l'aposta dels clubs passant per la tenacitat dels tècnics, la passió de les dones i nenes o l'adaptació de les federacions territorials. Han passat 51 anys des que va tenir lloc el primer partit femení a Espanya, però ha estat els últims anys quan més s'ha accelerat tot per donar com a conseqüència la primera lliga femenina professional d'Espanya de qualsevol esport, la Lliga F.

El 1971, al madrileny barri de Villaverde, es va disputar per primera vegada a Espanya un partit de futbol femení. Des de llavors i fins ara, molt lentament, la bola de neu que ha fet créixer el futbol entre les dones del nostre país ha estat constant. Tot i això, ha estat en l'últim lustre quan s'ha trepitjat l'accelerador per arribar al punt dolç de l'actualitat: lliga professional, Pilota d'Or per a Alexia Putellas i de Plata per a Jenni Hermoso, Espanya Sub-16 vigent campiona del Torneig de Desenvolupament, Espanya Sub-17 actual subcampiona d'Europa, Espanya Sub-19 vigent campiona d'Europa, Espanya Sub-20 recent campiona del Món i la Selecció absoluta com una de les candidates al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda de 2023.

És un moment envejable per al panorama del futbol internacional i ha arribat quan s'ha posat l'estructura que envolta el futbol a l'alçada del talent que hi ha hagut sempre a Espanya. Serveixi la profunda remodelació duta a terme a la RFEF des del 2018 per entendre que els èxits de les seleccions femenines no són residuals, sinó que venen d'un treball intern i una reestructuració del futbol nacional.

Un gol de España en la pasada Euro.
Un gol d'Espanya a la passada Euro - Foto: Sefutbol.

Amb la ment posada només en el futbol femení

Amb l'arribada de Luis Rubiales a la presidència de la RFEF es va crear un departament específic de Futbol femení per treballar exclusivament pel futbol femení. Abans se n'encarregava l'anomenat Departament de Juvenils, però la nova directiva va voler que hi hagués persones amb una profunda dedicació a aquesta part, sense funcions en la masculina o qualsevol altra tasca.


Actualment, (l'exfutbolista i especialista en màrqueting) Ana Álvarez és la Directora de l'esmentat Futbol Femení de la RFEF i al seu càrrec hi ha sis persones dedicades a pensar per a aquesta part imprescindible del futbol. “La dotació de recursos humans, econòmics (gràcies, a més de per la pròpia aposta de la Federació, de companyies com Iberdrola) i materials específics a la RFEF per al Futbol Femení ha estat fonamental en el desenvolupament dels darrers anys. Ha suposat un impuls a una feina que ja es feia i que necessitava ser posada en valor”, explica Ana Álvarez. I és que a aquests set treballadors els envolten persones de diferents departaments com ara màrqueting, comunicació, serveis jurídics, coordinació de partits, operacions... I darrere de cada projecte hi ha la figura de Rafael del Amo, President del Comitè Nacional de Futbol Femení. Un exèrcit que en poc temps s'ha posat a l'alçada de les millors federacions del món i del talent que ja hi havia a la gespa.

Amb aquest canvi de mentalitat i organigrama, un dels girs més significatius des del 2018 fins aquí ha estat la reestructuració en competicions: hi havia poques categories i molt de salt entre elles. D'aquesta manera, s'han anat establint categories intermèdies per fer els ascensos i els descensos més piramidals i naturals. Concretament, s'ha passat de tres categories nacionals la 18/19 -Primera Divisió (16 equips), Segona Divisió (98 equips en 7 grups)- a una estructura de Primera Professional (16 equips), Primera Federació (16 equips), Segona Federació (32 equips en dos grups) i una Primera Divisió Nacional (6 grups de 16 equips). Després, per sota, hi ha les competicions regionals organitzades per les federacions territorials.

De remodelar la Copa al torneig Autonòmic de talents

"Estem construint un itinerari esportiu progressiu i equilibrat a tot Espanya que entronca la base amb l´elit de manera progressiva", subratlla Álvarez. Això ha propiciat el desenvolupament i evolució tant de futbolistes com dels clubs.


Una altra aposta pel futbol femení de la RFEF ha estat convertir la Copa de la Reina en un torneig en majúscules. Anteriorment hi participaven els 8 primers classificats de Primera i ara opten al trofeu 48 clubs i culmina en una gran final dins d'un esdeveniment d'altíssim nivell en seu neutral i que reuneix milers d'aficionats de tot Espanya. És un torneig que difon el futbol femení per tots els racons del nostre país i esdevé més competitiu per la participació d'equips més modestos. "Això ha provocat una Copa més oberta i interessant, més duradora en el temps i més capil·lar perquè facilita que el millor futbol femení arribi a més aficionats", destaca Ana. Aquesta filosofia pretén enviar el missatge d'igualtat amb què es treballa dins de la Federació.


En aquesta línia s'ha potenciat també la Supercopa d'Espanya. S'ha rescatat un torneig que havia desaparegut per, actualment, realitzar-ne un d’atractiu amb el mateix format de 'Final a 4' que existeix al masculí.


A més, “vull destacar unes competicions que impulsem perquè creiem en el format, en el talent que es descobreix i en la injecció de joia i orgull per a tota la família del futbol: els Campionats d'Espanya de Seleccions Autonòmiques en categoria Sub-17, Sub -15 i Sub-12”, explica Álvarez, que ressalta l'“oportunitat única perquè les joves competeixin representant els seus territoris contra futbolistes de la seva mateixa edat i que s'ha convertit en referència a tot el món. Els tècnics de les nostres seleccions nacionals l’utilitzen com a eina per a la detecció de talent i la formació en edats primerenques, treballant un model juntament amb els directors tècnics de totes les federacions territorials”.

L'aparició de psicòlegs i tutors d'estudis

En l'aspecte esportiu, durant els darrers anys la Federació ha creat les seleccions Sub 15 i Sub 23, ha augmentat el nombre d'integrants als ‘staff’ tècnics de les seleccions inferiors i absoluta i ha inclòs noves figures com analistes, psicòlegs, tutors d'estudis i coordinador de seleccions. I quant a innovació, s'han implantat noves tecnologies per a l'anàlisi pròpia i del rival usant plataformes com HUDL, INSTAT o WYSCOUT, programes professionals d'edició de vídeo, ús de dispositius WIMU per a l'anàlisi del rendiment propi i una xarxa de càmeres d'última tecnologia per dotar de precisió cada anàlisi audiovisual. "Els recursos de què ens dota la RFEF són imprescindibles per poder estar a l'avantguarda", assenyala Vilda en aquest sentit.

Tota aquesta atenció i cura detallada a l'elit és perquè a la RFEF són conscients que la cúspide és la referència, “una cosa aspiracional i inspiracional per a totes aquelles nenes i dones que juguen a Espanya”, reflexiona Ana Álvarez. Actualment hi ha 77.837 llicències federatives de dones i nenes futbolistes (incloent-hi el futbol sala), una xifra llunyana de les 2.000 que hi havia el 1980, les 11.300 el 2003 o les 40.606 del 2013… El creixement del futbol femení no para i els darrers anys, gràcies a profundes reformes com les esmentades per la RFEF, Espanya és un referent.

Els 1.221 dies de la Selecció i el seu rànquing històric

Tot això ha donat com a resultat que la Selecció absoluta hagi assolit actualment la millor posició històrica en el rànquing FIFA, setenes, des de l'arribada de Jorge Vilda -no fa tant eren la número 19- i entrenadors de tot el món viatgin a la Ciudad del Fútbol de Las Rozas per estudiar la manera com es treballa. Com a curiositat, Vilda ha utilitzat 41 jugadores des de la seva arribada, el 2015.


Fins a l'eliminació a la pròrroga a la passada Eurocopa a mans de l'amfitriona i posterior campiona, Anglaterra, la Selecció va acumular una ratxa de 1.221 dies sense conèixer la derrota -24 partits consecutius sense perdre-, des de la 'She Believes Cup' del 2019 davant els Estats Units (al Mundial d'aquell any va caure també davant les nord-americanes, finalment campiones). Una etapa brillant en què Espanya va certificar la seva presència de manera impecable a l'Eurocopa del 2022 i ha fet el mateix per al Mundial d'Austràlia i Nova Zelanda del 2023.

Dades de la Selecció absoluta des del 2015

Aquest èxit ve acompanyat del fet que Espanya s'ha convertit en la superpotència a batre en les categories inferiors. El que caracteritza les seleccions femenines -i allò que les ha portat a l'elit- és que totes les categories juguen de la mateixa manera, tenen un estil comú.


Amb els èxits aconseguits aquest any pel planter de la Selecció, des del 2010 sumen un Mundial Sub-17, quatre Europeus Sub-17 (i cinc subcampionats), tres Europeus Sub-19 i un Mundial Sub-20 (un subcampionat). Algú en dona més? Aquest reconeixement, a més de desenes de trofeus, va arribar també el 2018 en forma de Premi Nacional de l'Esport a la Selecció Sub-17.

“El futbol femení és jove a Espanya”

Tot i això, encara queda feina per fer perquè -com indica Ana- “el futbol femení és molt jove a Espanya, però anem per bon camí i el futur és esperançador”. Des de la Federació es preocupen perquè aquest creixement no es quedi en una bombolla sinó que tingui una base estable i amb un desenvolupament consolidat en tots els seus fronts: jugadores, entrenadors, àrbitres... De fet, aquest darrer col·lectiu ja pot presumir de tenir cinc àrbitres principals i set assistents internacionals.


Amb aquest objectiu va treballar la RFEF perquè la Lliga F naixés de la manera més robusta possible i sota els paràmetres de UEFA i FIFA tenint clares algunes claus que resumeix Ana: “Protegir la nostra identitat, el futbol femení nacional (incloent-hi l'històric acord per aconseguir que les col·legiades siguin les primeres àrbitres professionals del món), el model del nostre futbol i les nostres jugadores posant límits raonables a l'entrada de jugadores extracomunitàries. Així, les nostres futbolistes tindran més oportunitats de jugar aquí i no hauran d'emigrar i el nostre futbol seguirà fort, madurant i donant èxits”. Això tot just acaba de començar.