Japonesos, realment són tan detallistes com diuen?

L'Ikebana és el nom que rep l'art japonès de fer arranjaments florals, ve de les paraules japoneses ‘ikeru’, que vol dir col·locar, arreglar, donar vida i naixement, i de ‘hana’, que significa flors. Però l'Ikebana és més que posar flors en un gerro. Es tracta d'una forma d'art disciplinada, molt lligada a la cultura tradicional japonesa, que treballa amb altres parts de la planta, com les tiges i les fulles, i que té a veure amb la calma, l'harmonia, l'equilibri i el contacte amb la naturalesa. El minimalisme és un aspecte important, ja que es tracta d'assolir un arranjament floral que destaqui per la bellesa i la puresa de les línies. A més, és un art que canvia amb les estacions, ja que s’adapta a les espècies vegetals de temporada. A la primavera, per exemple, és comú que les peces centrals estiguin adornades amb sakura, és a dir, la popular i simbòlica flor del cirerer.

L'Ikebana es considera, a més, com una forma de meditació, ja que al fer-la amb lentitud i precisió, permet concentrar-se en els detalls i així trobar la pau interior.

En els túper o bento japonesos la nutrició saludable i art culinari s'abracen. L'estètica es cuida al detall, des de l'elegància del recipient fins a la disposició dels aliments i la combinació dels colors i les formes. Fins i tot, per als més avantatjats i creatius hi ha un nivell superior, els kyaraben. En la preparació d'aquestes caixes de menjar, especialment pensades per al gaudi dels més petits, l'arròs, les verdures, el peix, la carn, els ous durs, el tofu i altres ingredients típics de la cuina local es modelen per assemblar-se a personatges cèlebres del cinema, el manga, l'anime i els videojocs.

Al Japó es diu takumi o shokunin a l'artesà que dedica tota la vida a ser un mestre en la seva feina. El shokunin és una persona que viu enamorada del seu ofici i, sota les premisses de la millora constant i de donar el millor a la societat, es bolca en la feina per assolir la perfecció.

Si parlem de rebosteria japonesa i, més concretament, dels delicats wagashi, les seves elaboracions tradicionals més preuades, ens trobem amb autèntics artesans que han fet de la seva elaboració més que un art, un espectacle. Aquests dolços de bellesa extraordinària són part important de la cerimònia del te i s'elaboren principalment amb farina d'arròs, amb la qual s'elabora un pastisset anomenat mochi, i després s'omple d'anko (pasta dolça de mongetes azuki) i fruita. Potser la varietat més famosa sigui el dorayaki, en ser les postres favorites del mític personatge d'animació Doraemon, però hi ha altres joies com el nerikiri, que reflecteixen de forma artística temes de cada temporada de l'any i requereixen, per elaborar-los, un treball minuciós amb moviments específics tant de mans com d'instruments per part de l'artista.

Kumiko és una tècnica de fusteria tradicional japonesa que no fa servir claus, ni ferramentes, ni coles, només articulacions precises per mantenir juntes centenars de tauletes. Aquestes peces es tallen amb precisió perquè encaixin perfectament i es col·loquen seguint un patró geomètric. Hi ha centenars de dissenys, inspirats en la natura i que guarden diferents significats. A més, més enllà de la bellesa, les trames kumiko distribueixen la llum i el vent d'una manera agradable i relaxant.

Aquesta tècnica data de l'era Asuka (600-700 DC) i s'ha transmès durant segles. Si bé al principi s'usava només en portes corredisses, separadors d'ambients i ranma, el travesser decoratiu que apareix sobre moltes portes en edificis japonesos tradicionals, avui dia s'aplica a tot tipus de mobles, pantalles de llums, gelosies… revifant en cada detall el valor del que és ancestral i artesanal.

Pot un art tan artesanal, i aparentment tan senzill, com l'origami tenir efecte en el món de la ciència i la tecnologia? La resposta és afirmativa. La robòtica, les matemàtiques, la tecnologia o la biologia ja usen l'origami per dissenyar productes i solucions tan dispars com mobles, roba, escuts antibales o petits robots. L'aeronàutica també està molt interessada a estudiar els possibles usos de la papiroflèxia en el seu sector per optimitzar l'espai de les naus o reduir la mida dels panells solars.

La tècnica de l'origami és present, a més, en molts objectes d'ús quotidià, com els plànols i mapes de grans ciutats, els envasos de crispetes per al microones o els coixins de seguretat dels cotxes, que es pleguen de forma compacta i s'activen en uns instants en cas de col·lisió.

Precisament la indústria de l'automoció, amb Nissan al capdavant, és una de les que ha integrat moltes de les expressions atemporals del disseny i l'artesania japoneses. Igual que el país ha aconseguit combinar tradició i modernitat i estar a l'avantguarda sense perdre els seus orígens i tradicions, el gegant automobilístic comparteix l'atenció pel detall dels artesans japonesos i la integra en els seus vehicles innovadors. Per exemple, la marca ha utilitzat i reinventat un patró kumiko, i l’ha inclòs al frontal exterior del nou Nissan ARIYA, així com en diversos llocs dins de la cabina. Gràcies a l'ús d'aquest motiu, es realça el disseny i es matisa la brillantor de la il·luminació, aconseguint una atmosfera similar a la d'una habitació d'una casa i propiciant una conducció agradable i confortable.

El nou Nissan ARIYA també recull els principis japonesos de distinció, simplicitat, harmonia o equilibri que esmentàvem en parlar de la seva gastronomia o arranjaments florals. Així, aquest vehicle, el primer ‘crossover’ totalment elèctric per al mercat generalista que ha estat desenvolupat i fabricat al Japó, combina el minimalisme elegant del seu exterior amb l'amplitud i les línies fluides de l'interior, per millorar el confort i la sensació al volant del conductor.

Aquest disseny juntament amb la seva motorització 100% elèctrica, evoca, a més, els valors nipons d'integració amb la naturalesa i sostenibilitat tan presents en la cuina o en els arranjaments florals. Però Nissan ha volgut fer un pas més enllà i en el seu nou Nissan ARIYA, on cada detall s'ha cuidat només com els japonesos saben fer-ho, hi ha un lloc especial per a la flor del cirerer, sakura, que de forma subtil apareix gravada a la base del portatelèfons i al reposabraços de la consola central.