Aproximadament 55.000 persones presenten esclerosi múltiple al nostre país, una malaltia autoimmune, neurodegenerativa i crònica que afecta generalment adults joves i l’origen de la qual és desconegut.
Aproximadament 55.000 persones presenten esclerosi múltiple al nostre país, una malaltia autoimmune, neurodegenerativa i crònica que afecta generalment adults joves i l’origen de la qual és desconegut.
Contingut ofert per:
L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmune d’origen inflamatori. Això vol dir que les cèl·lules del sistema immune ataquen el propi organisme perquè el reconeixen com a estrany. En el cas concret d’aquesta patologia, ataquen la mielina, una estructura que recobreix les neurones i les protegeix i que a més intervé en l’impuls nerviós. A tall d’exemple, ¿què passa si es danya el plàstic que recobreix els cables de l’electricitat? Que l’electricitat perd velocitat. Això mateix passa amb els impulsos nerviosos neuronals quan la mielina es danya. Tot i que es desconeix l’origen de l’esclerosi múltiple, la inflamació, conseqüència de l’autoimmunitat, és un factor molt important, ja que provoca la degeneració del sistema nerviós central.
La doctora Ester Moral, cap del Servei de Neurologia del Complex Hospitalari i Universitari Moisès Broggi i secretària del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Catalana de Neurologia (SCN), explica que «és una malaltia amb dos components, l’inflamatori i el neurodegeneratiu. La inflamació té un paper fonamental en les fases inicials, tot i que per sort els tractaments de què disposem actuen molt bé contra la inflamació, i, controlant-la, aconseguim retardar el seu avenç cap a la part neurodegenerativa». L’esclerosi múltiple és una de les patologies neurològiques més comunes entre la població de 20 a 30 anys. De fet, és la principal causa de discapacitat no traumàtica en aquest sector de la població.
La inflamació és la reacció que té el sistema immune i sol estar provocada per un dany a l’organisme desencadenat per invasors (virus o bacteris) que el nostre cos considera perillosos. En els primers estadis de la malaltia, la inflamació més comuna és l’aguda, la que genera la destrucció de la capa de mielina. Aquest tipus d’inflamació se sol associar a l’aparició de noves lesions. «Les lesions poden aparèixer en qualsevol lloc del cervell, del tronc cerebral, el cerebel o la medul·la espinal», explica la neuròloga. A més, adverteix que, si la lesió es produeix al nervi òptic, el pacient notarà visió borrosa; si la lesió és a la medul·la, pot notar formiguejos al tren inferior, i si apareix al cerebel, podria notar problemes d’equilibri. «No podem saber des del principi quin serà el pronòstic d’un pacient, i per això se la coneix com la malaltia de les mil cares, perquè pot donar símptomes molt diversos i l’evolució en cada persona pot ser molt diferent», revela la neuròloga.
En estadis més avançats de l’esclerosi múltiple predominarà el desenvolupament de la resposta inflamatòria crònica dins del sistema nerviós central i la degeneració neuronal. El retard en el control de la inflamació els primers anys determina el mal degeneratiu a llarg termini, i per això és molt important un adequat abordatge de la malaltia mitjançant l’ús primerenc de teràpies que frenin aquest procés inflamatori. De fet, la doctora recorda que «des de fa més de 10 anys sabem que diagnosticar aviat la malaltia canvia el pronòstic».
Esclerosi múltiple
Es necessita més investigació per poder desenvolupar tractaments dirigits cap a la remielinització o fins i tot la cura.
L’evolució i els símptomes de l’esclerosi múltiple varien segons la persona; a més, la rapidesa o lentitud amb què avança la malaltia i els possibles brots poden ser impredictibles. Però la doctora Ester Moral assenyala que «des del principi coexisteixen tant la inflamació com la neurodegeneració, però, controlant el component inflamatori, s’evita, en gran part, que augmenti la neurodegeneració i, per tant, la progressió».
Fins fa uns quants anys es pensava que en l’esclerosi múltiple l’únic agent important era el limfòcit T. Recentment també s’ha descobert que els limfòcits B tenen un paper clau en el desenvolupament de la malaltia, ja que són els responsables de la producció d’anticossos i de l’activació de la resposta immune. Aquestes molècules inflamatòries que s’alliberen danyen la mielina i poden afectar també els axons de les neurones i afavorir que es reclutin més cèl·lules al punt on s’està produint la inflamació.
El dany produït a causa de les cèl·lules B i T serà l’origen dels brots i la progressió present en les persones que pateixen esclerosi múltiple. S’han desenvolupat diferents teràpies contra el limfòcit T i, des de fa uns quants anys, teràpies que van dirigides a una subpoblació específica de limfòcits B, cosa que suposa un mecanisme d’acció nou en aquesta patologia.
Avui dia, s’han trobat maneres per controlar la inflamació en l’esclerosi múltiple i el seu pronòstic ha canviat notablement aquests últims anys, però la neuròloga Ester Moral conclou que esperen «aconseguir controlar el component degeneratiu. Cal avançar en el terreny de la remielinització; això ens permetria evitar aquesta degeneració o fins i tot recuperar el que el pacient hagi perdut».
Per diagnosticar l’esclerosi múltiple és important l’opinió d’un neuròleg expert en la malaltia. Es tracta d’una patologia complexa i en la qual s’analitzen diferents marcadors. Una eina necessària i important per al diagnòstic i el control del desenvolupament de la malaltia és la ressonància magnètica. «En general, es recomana fer aquesta prova una vegada a l’any, però varia segons l’estabilitat i la qualitat de vida del pacient», explica la neuròloga Ester Moral.