Aprendre a viure amb insuficiència cardíaca :: Prensa Ibérica per Astrazeneca

SETMANA DE LA IC

Aprendre a viure amb insuficiència cardíaca

Els experts consideren urgent la millora i l'increment de la coordinació entre nivells assistencials per a un abordatge correcte de la malaltia

Contingut ofert per:
Logo Astrazeneca


Les Malalties Cardiovasculars (MCV) són la principal causa de mort a tot el món. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, el 2019, van morir a causa seva 17,9 milions de persones1, aproximadament un terç (32%) de totes les morts registrades al món, per sobre de les malalties oncològiques.

Las cifras están ahí y hablan por sí solas

Gran part de les MCV derivaran en insuficiència cardíaca (IC), una malaltia crònica i degenerativa que es mostra com una incapacitat del cor per bombar la sang suficient, de manera que no es cobreixen les necessitats d'altres òrgans.

A Espanya afecta més de 770.000 de persones, i s'estima que la pateixen entre el 4,7% i el 6,8% de persones més grans de 45 anys, arribant al 16% en persones més grans de 75 anys2. "La mortalitat, a l'any del diagnòstic, continua estant al voltant del 20% i als 5 anys entre el 40 i el 50%3", segons el Dr. Javier Segovia, cap de Servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda.

Segons Segovia, “és considerada la principal causa d'hospitalització en pacients de més de 65 anys i de reingressos hospitalaris no programats4”. El seu cost estimat es xifra “al voltant dels 2.500 milions d'euros anuals, quantitat que suposa el 3,8% de la despesa sanitària global4”, segons xifres de Maite San Saturnino, presidenta de CardioAliança.

Per a un òptim abordatge de la malaltia, caldria la millora i l'increment de la coordinació entre nivells assistencials, cosa que significa “la definició i establiment de criteris i vies ràpides de derivació entre Atenció Primària (AP) i especialitats: Cardiologia/Medicina Interna /Nefrologia/Urgències, així com en la implantació de protocols d'actuació i atenció al pacient, per assegurar una continuïtat assistencial i una atenció més eficient”, afirma el Dr. Sergio Cinza Sanjurjo, professor associat en la Càtedra d'Educació Mèdica USC-Semergen, que suggereix que s'estan fent necessaris certs canvis organitzatius “que demanen un compromís polític, encara que hem de ser els clínics els que liderem aquests canvis que requereixen els nostres pacients”.

En opinió de Maite San Saturnino, presidenta de CardioAliança, l'Associació Espanyola de Pacients del Cor, un altre dels aspectes prioritaris és la necessitat de potenciar l'atenció de la persona amb IC com a pacient crònic, posant èmfasi en la “importància del seguiment integral i combinat després de l'hospitalització, no només en l'etapa de sospita del diagnòstic, ja que només això permetrà una disminució de la despesa sanitària i una millora de la qualitat de vida en termes d'ingressos hospitalaris”.

Problema de primer ordre

La insuficiència cardíaca és un problema de primer ordre a Espanya. Es tracta d'una de les síndromes més freqüents al nostre país i s'espera que la prevalença vagi en augment com a conseqüència, entre altres factors, de l'envelliment de la població. Certes dificultats que viuen els pacients, la necessitat de reformulació d'alguns dels conceptes de la malaltia i les noves necessitats assistencials han donat la raó de ser a l'Associació de pacients, CardioAliança, la presidenta de la qual Maite San Saturnino afirma que “A Espanya, entre el 4,7% i el 6,8% de persones més grans de 45 anys pateixen IC, arribant al 16% en els més grans de 75 anys2. De fet, la IC és la primera causa d'hospitalització en pacients de més de 65 anys, i arriba a suposar el 3% de tots els ingressos hospitalaris al nostre país4. En aquest sentit, hi ha una carència important en l'atenció d'aquests pacients, als quals la malaltia a més de suposar una limitació física (reducció de la mobilitat, dispnea, etc.) els suposa també un important deteriorament de la salut emocional (dolor, malestar, depressió, etc.). Així ho demostra una enquesta recent realitzada per CardioAliança5, on s'ha vist que el 80% de les persones que conviuen amb IC declaren que l'hospitalització els ha impactat emocionalment i dues de cada tres persones afirmen tenir algun tipus d'afectació emocional a causa de la IC”.

Las Enfermedades Cardiovasculares (ECV) son la principal causa de muerte en todo el mundo

Iniciatives i respostes

La IC és una malaltia desconeguda que es pot manifestar de diferents maneres i que, a més, pot causar-la qualsevol malaltia del cor. “Més que una malaltia, parlem d'una síndrome amb múltiples pluripatologies i que no té cura, encara que hi ha diversos tractaments que milloren la qualitat de vida de la persona i allarguen la seva supervivència aconseguint que la IC no progressi. Per això, malgrat els tractaments farmacològics o dispositius, és molt important la col·laboració del pacient en l'autocura i l'estil de vida (pràctica d'exercici, dieta baixa en sodi, control d'ingesta de líquids, control de l'estrès i reducció de pes, etc., tot això adaptat a la situació del pacient i sota control mèdic) només així es poden controlar els signes que poden agreujar la malaltia. Per això, l'autoconeixement de la malaltia i com tenir-ne cura és fonamental per a tots els pacients i també per als seus cuidadors i/o familiars”, assenyala San Saturnino.

Del 9 al 15 de maig es commemora la setmana de la conscienciació mundial de la IC, i des de CardioAliança està previst difondre la campanya “De cor a cor”, afegint-se a la campanya global de la Global Heart Hub (entitat mundial de pacients, a la qual pertany CardioAliança). Aquesta iniciativa té l'objectiu, segons San Saturnino, de conscienciar i donar a conèixer a la població com afecta la IC en el dia a dia del pacient a través de testimonis de pacients que compartiran les seves experiències sobre com van viure el moment del seu diagnòstic, amb quins símptomes es va manifestar la IC, com repercuteix en el seu dia a dia la malaltia, etc. Volem acostar la IC a la població general, i que tothom conegui una mica més sobre aquesta patologia cardíaca.

Parlen els especialistes

Javier Segovia,
cap de Servei de Cardiologia

Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda

Treballem amb la dada que una de cada cinc persones més grans de 40 anys patirà insuficiència cardíaca al llarg de la seva vida, però és molt important indicar que es tracta d'una malaltia prevenible. A més, gràcies a la feina dels professionals cada cop comptem amb més opcions per millorar la qualitat de vida dels pacients.

Podem definir la IC com l'estat fisiopatològic en què algun tipus de disfunció del cor provoca la seva incapacitat per bombar sang en la quantitat necessària per suplir els requeriments metabòlics de l'organisme. Es tracta d'una patologia molt freqüent al nostre país que afecta entre l'1% i el 2% de la població6 i causa una pèrdua important de la qualitat de vida. Suposa la primera causa d'ingrés a un hospital per sobre dels 65 anys4. La nostra experiència apunta que per sobre dels 75 anys tenim un 10% d'afectats2.

És una malaltia que impacta de manera significativa sobre la qualitat de vida i suposa una causa de mortalitat important, parlem d'un 10-20% de mortalitat any i a 5 anys vista és d'entre el 40 i el 50%3. Els pacients necessiten ingressos freqüents i és causa d'una despesa sanitària important (entre un 2-3% del total)7.

En la part positiva cal esmentar que la meitat de les IC tenen tractament, l'important és aplicar-lo correctament i fer un diagnòstic primerenc i precís. Perquè parlem de tractaments complexos que cal administrar de manera progressiva i combinar-los adequadament, cosa que demana especialistes (metges i infermeres). En aquesta conjuntura s'ha posat de manifest com en són d'importants les unitats especialitzades, per informar i tractar els pacients i fer un seguiment proper que eviti ingressos hospitalaris.

La pandèmia, que tant de mal ha fet a la societat, ha portat alguns beneficis col·laterals com la posada en marxa de sistemes de control a distància que han afavorit l'accés al sistema de molts pacients, sobretot en àrees allunyades dels hospitals i zones rurals.

Les recomanacions per prevenir aquest malaltia passen per vigilar els factors de risc: el tabac, la tensió i el colesterol alt i mantenir controlada la diabetis, perquè aquests són els factors de risc més grans.

Doctor Javier Segovia

Sergio Cinza Sanjurjo,
professor associat

Càtedra d'Educació Mèdica USC-Semergen

Des de l'àrea d'atenció primària a què pertanyo i pel que fa a l'abordatge del pacient amb IC, oferiria un plus disposar d'infermeres destinades al seguiment, encara que sigui telefònic, (i fins i tot altres patologies cròniques en el cas de l'AP) identificant pacients que es descompensen precoçment i avançant l'atenció i l'estabilització.

Cal recordar que com a conseqüència de la pandèmia per Covid, els pacients crònics, en concret aquells més fràgils com són els afectats amb IC, han estat damnificats, tant perquè no se'ls ha pogut parar més atenció, com pel fet de la por del contagi i les complicacions que poguessin experimentar. La falta d'atenció porta un increment més gran de complicacions, descompensacions i ingressos hospitalaris que condueixen a un pitjor pronòstic en els pacients i que possiblement es reflecteixi en els propers mesos en un augment de la mortalitat que a més serà més precoç.

En aquest escenari és recomanable un seguiment continu i longitudinal dels pacients. Sens dubte, la relació entre nivells és fonamental i davant de descompensacions o complicacions hi ha d'haver una comunicació fluida que permeti l'assistència ambulatòria, evitant els ingressos hospitalaris que condicionen negativament el pronòstic.

Més enllà del control de factors de risc i implementar correctament l'esquema terapèutic recomanat per les guies de pràctica clínica, no hem d'oblidar el seguiment estret dels pacients per anticipar complicacions i una comunicació adequada entre nivells que permeti que cadascú aporti el que necessita el pacient en cada moment del seu curs evolutiu.

S’ha de destacar en aquest context que una formació adequada de pacients i els seus cuidadors repercuteix directament a comprendre millor la malaltia, abordar millor les seves necessitats i, probablement, en un millor pronòstic perquè el pacient estarà millor controlat i ingressarà menys.

La IC genera una incapacitat física important del pacient condicionant tota la seva vida social, familiar i laboral. Més gran com més avança. Hem d'intentar mantenir el més estable possible el pacient per intentar reduir tant com sigui possible l'impacte en aquestes esferes.

Hem de ser àgils a identificar les necessitats dels pacients que més recursos necessiten i que puguin presentar pitjor pronòstic en cas d'actuar incorrectament o insuficientment amb el servei de salut.

I s’ha de recordar sempre que malgrat ser una patologia amb mortalitat elevada, superior fins i tot a càncers d'alta prevalença, no es viu com a tal. Per això és molt important sensibilitzar pacients i cuidadors però també, com he dit abans, els ciutadans.

Profesor Sergio Cinza Sanjurjo.

Maite San Saturnino,
presidenta de Cardiolianza

Associació Espanyola de Pacients del Cor

Des de CardioAliança, posem de manifest la necessitat d’actualitzar l’abordatge actual d’aquests pacients amb CI, prioritzant una atenció integral que tingui en compte les necessitats biopsicosocials de la persona.

Recentment s'acaba d'aprovar la nova Estratègia de Salut Cardiovascular (ESCAV), en què CardioAliança ha participat activament com a veu representant dels interessos dels pacients cardiovasculars al nostre país.

La nova Estratègia té per objectiu la prevenció i el control del risc cardiovascular per tal de contribuir a millorar l'eficiència del sistema i la qualitat de vida del pacient. I, per aconseguir-ho, se centra en l'abordatge de quatre patologies clau: la cardiopatia isquèmica, insuficiència cardíaca, arrítmies/mort sobtada i valvulopaties.

Ara esperem que les comunitats autònomes prenguin el testimoni i agilitin els canvis necessaris per garantir un abordatge holístic de la salut cardiovascular en general, i de la IC en particular, atenent les necessitats reals que demanen els mateixos pacients, com a eix central sobre el qual s'organitzen els recursos i no al revés.

I és per això que remarquem els punts següents com a eixos principals d'actuació que s'haurien d'aplicar a la IC:

  • Millorar els temps de diagnòstic de la IC. Es tracta d'una patologia en què, clarament, com més aviat es diagnostiqui millor per poder identificar les causes que hi han conduït i poder prescriure el millor tractament personalitzat per aturar la progressió de la IC..
  • Avançar i instaurar programes d'IC. Caldria reformular el concepte d'“Unitats” i avançar cap a “Programes” d'IC, de manera que el maneig de la patologia es realitzi amb la col·laboració i la implicació de tots els nivells assistencials (hospitalària però també atenció primària).
  • Assegurar que qualsevol pacient amb IC pugui accedir a un programa de rehabilitació cardíaca (RC). Tots els pacients cardiovasculars, també els pacients amb IC, amb independència de la seva àrea/regió de salut han de tenir accés a un programa de RC (normalment es contemplen dins de les Unitats/Programes d'IC).

Per aconseguir els punts esmentats anteriorment, cal que s'hi involucrin tots els agents que treballen i estan implicats en l'abordatge de la IC. No només els polítics pel que fa a la legislació, sinó també l'administració, els gestors hospitalaris, els proveïdors de servei, etc. a nivell de planificació i gestió.

Perquè aquest canvi d'abordatge sigui eficaç i s'ajusti a les necessitats dels pacients també cal implicar-los, tant pacients com cuidadors i familiars, en totes aquelles polítiques que afecten la seva salut. La visió dels pacients representa l’experiència de qui està patint directament la malaltia i és completament necessària si volem aconseguir nous models d’atenció que responguin a les necessitats reals dels pacients.

Maite San Saturnino.

El moment d'actuar ara és, per Marta Moreno, directora de Corporate Affairs i Market Access. AstraZeneca España

El momento de actuar es ahora.

Tot i que un de cada cinc adults més grans de 40 anys patirà Insuficiència Cardíaca8, encara hi ha un enorme desconeixement sobre les patologies cardiovasculars, els seus símptomes i els hàbits de vida més adequats per frenar-ne l'aparició o mitigar-ne els efectes. A aquesta xifra se suma que el cost mitjà per pacient amb insuficiència cardíaca s'eleva a Espanya per sobre dels 15.300 euros durant un període de cinc anys, i l'ingrés hospitalari és el 75,8% de la factura total, d'acord amb l'estudi Costos i la utilització d'atenció mèdica en pacients amb insuficiència cardíaca a Espanya9, que compta amb la col·laboració d'AstraZeneca i que s'ha publicat a la revista ‘BMC Health ServicesResearch’.

Les xifres hi són i parlen per si soles. El moment de fer és ara. Per això, volem aprofitar la Setmana de la Insuficiència Cardíaca per recalcar que creiem que es poden fer les coses de manera diferent, passant de tractar pacients amb una única patologia, com pot ser una malaltia cardiovascular, a abordar factors de risc concurrents en diferents patologies. D'aquesta manera, podem proporcionar al pacient, que és la nostra raó de ser, una atenció col·laborativa i multidisciplinària. Centrem el nostre compromís en desenvolupar noves opcions de tractament per a les persones que pateixen malalties que afecten el cor, els ronyons i el sistema metabòlic, posant el focus en la detecció precoç i el tractament primerenc d'aquestes malalties.

Creiem que és important atrevir-se a fer les coses de manera diferent i per això el darrer any hem col·laborat amb el Projecte Carabela, una iniciativa impulsada per la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). Aquest projecte té com a objectiu posar fi a la inequitat en l'abordatge assistencial en insuficiència cardíaca a Espanya, de manera que el lloc de residència dels pacients no influeixi en l'atenció que reben.

Però això no ho és tot. De la mà de l'Associació Nacional de Pacients amb Malalties Cardiovasculars estem treballant de forma conjunta en el projecte Best IC per millorar el model assistencial de la insuficiència cardíaca al nostre país. Aquesta iniciativa aborda la insuficiència cardíaca des d'una perspectiva multidisciplinària, involucrant-hi professionals sanitaris de diferents àrees i pacients amb l'objectiu d'elaborar propostes que contribueixin a optimitzar els processos assistencials d'aquesta patologia. A més, posant el focus a visibilitzar la patologia i oferir eines i recursos d'utilitat als pacients el 2021 vam llançar la nostra campanya de conscienciació L'Idioma del Cor.

El compromís d'AstraZeneca amb els professionals sanitaris, els pacients i el sistema de salut pròpiament dit ha format part de l'ADN de la companyia des dels inicis. Per això la nostra voluntat de col·laborar activament amb tots els agents implicats.

Referències:

1Informe: Causas de muerte y discapacidad en el mundo. Organització Mundial de la Salut (OMS)
2Anguita Sánchez M et al. Prevalencia de la insuficiencia cardiaca en la población general española mayor de 45 años. Estudi PRICE. Rev Esp Cardiol. 2008;61(10):1041-9
3Sayago Silva I et al. Epidemiología de la insuficiencia cardiaca en España en los últimos 20 años. Rev Esp Cardiol 2013; 66 (8): 649-56
4Rodríguez-Artalejo, F et al. Epidemiología de la insuficiencia Cardiaca. Rev. Esp. Cardiol. 57, 163–170 (2004)
5Encuesta: impacto de la insuficiencia cardiaca en la vida del paciente. CardioAlianza. 2022. Disponible a: cardioalianza.org
6Sicras-Mainar A et al. Epidemiología y tratamiento de la insuficiencia cardiaca en España: estudio PATHWAYS-HF. Rev Esp Cardiol 2020.
7Lesyuk et al. Cost-of-illness studies in heart failure: a systematic review 2004-2016 BMC Cardiovasc Disord 2018;18(1):74.
8Cinco preguntas (y sus respuestas) sobre insuficiencia cardiaca - Fundació Espanyola del Cor. Enllaç web
9Escobar C, Varela L, Palacios B, Capel M, Sicras-Mainar A, Sicras-Navarro A, Hormigo A, Alcázar R, Manito N and Botana M. “Costs and healthcare utilisation of patients with heart failure in Spain”. BMC Health Serv Res 2020; 20:964.

Top