Contingut ofert per:
A causa tant de la seva agressivitat com de la dificultat que té realitzar un diagnòstic precoç , aquest tipus de tumor destaca entre els que tenen pitjor pronòstic. Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), l’edat mitjana de la mort per càncer de pulmó a Espanya és de 68 anys entre els homes i 66,6 entre les dones , i presenta una taxa de supervivència a 5 anys inferior al 15%, segons l’AECC.
Malgrat els avenços terapèutics, la curació només és possible quan es detecta en situació localitzada , cosa que passa en menys del 30% dels casos. En l’actualitat existeixen quatre formes de tractar-lo: quimioteràpia, radioteràpia, immunoteràpia i tractament quirúrgic, sent aquest últim el més efectiu en estadis primerencs del tumor.
Importància de la detecció precoç.
Per tant, es planteja la necessitat de dissenyar fórmules que permetin disminuir de manera significativa la mortalitat entre els pacients de càncer de pulmó i invertir les dades de morts produïdes per aquest tumor, cosa que és possible a través dels programes de cribratge que permeten una detecció primerenca d’aquest tumor .
Els cribratges són proves diagnòstiques que tenen per objectiu precisament detectar malalties en estadis prematurs per millorar-ne el pronòstic i, a través d’un tractament ràpid, evitar o reduir la mortalitat. No obstant, el cribratge per al càncer de pulmó encara no està recollit en les polítiques sanitàries espanyoles malgrat els estudis internacionals, el National Lung Screening Trial, realitzat als Estats Units i publicat el 2011, i el Nederlands Leuvens Longkanker Screenings ONderzoek, conegut com a NELSON, publicat el 2020 i portat a terme als Països Baixos i Bèlgica. Tots dos avalen científicament una reducció de la mortalitat d’entre un 20% i un 25%. Així, tal com afirma, Bartomeu Massuti, Secretari Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP) i cap del Servei d’Oncologia Hospital General Universitari d’Alacant, existeix una prova científica que el cribratge amb tomografia computaritzada, o TAC, de baixa dosi en la població amb alta exposició tabàquica, “permet la detecció del càncer de pulmó en situacions més inicials asimptomàtiques amb més possibilitats de tractament d’intenció curativa que permet reduir la mortalitat causa-especifica”. Massuti ressalta que l’estratègia del cribratge per a aquest tumor està implementada als Estats Units, el Canadà i s’està implementant a l’Àsia i en països europeus, “per tant, Espanya hauria de posar en marxa iniciatives en aquest mateix sentit” adaptant-les sempre al sistema de salut espanyol.
En la mateixa línia, Laureano Molins, cap del Servei de Cirurgia Toràcica Hospital Clínic de Barcelona i coordinador de Lung Ambition Alliance a Espanya, destaca que malgrat tenir una de les legislacions sobre el tabac més restrictives del món, un terç dels espanyols fumen, raó per la qual aquestes proves rutinàries en persones de risc, fumadors entre 50 i 75 anys, haurien d’anar acompanyades d’un programa de deshabituació tabàquica, cosa que permetria passar a tractar en estadis precoços el 80 % dels pacients cribrats. “La reducció de la mortalitat és molt més important i el cost que significa el tractament en els estadis avançats amb quimioteràpia o immunoteràpia, etc., és més gran”, indica. Tot plegat sense tenir en compte el que suposa la pèrdua de productivitat causada, xifrada en 13.100 milions d’euros, entre 2007 i 2018.
Molins, igual que el programa Lung Ambition Alliance impulsat per la International Association for the Study of Lung Cancer, AstraZeneca, Guardant Health i Global Lung Cancer Coalition, i integrada per experts sanitaris, societats científiques, associacions de pacients per duplicar la supervivència a cinc anys en aquest tumor per al 2025, apunta que aquests programes de cribratge, a través d’un TAC, ajudarien també els exfumadors, ja que tenen risc de desenvolupar encara un tumor els següents 10 a 15 anys. A més a més, incideix que els programes de deshabituació tabàquica i de diagnòstic precoç han de complementar-se, ja que deixar de fumar, no només redueix la incidència del càncer de pulmó sinó també d’altres tipus de càncer i afeccions com ara emfisema pulmonar, MPOC, entre altres.
Necessitat d’establir un cribratge en càncer de pulmó a Espanya.
En l’actualitat, dins del sistema de salut pública estan aprovats els cribratges de càncer de còlon, cèrvix i mama. Aquest últim arriba a uns nivells de curació de fins a un 90% dels casos detectats precoçment.
Però aquests cribratges són poblacionals, és a dir que es poden aplicar per rangs d’edat i/o sexe. Això no és possible amb el càncer de pulmó, on s’haurien de fer aquest tipus de proves a aquelles persones que siguin grans fumadors. I d’aquí ve la seva complicació. Tal com destaca Pilar Garrido, cap de la Secció d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal, el repte està en “com identificar els fumadors”. Per això més especialistes com Garrido reclamen la possibilitat d’implementar projectes pilot, recolzats en els serveis d’atenció primària, per veure la millor manera de detectar aquesta població de risc. Garrido assenyala projectes com CASSANDRA, (Cancer Screening, Smoking Cessation AND Respiratory Assessment) impulsat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) que té per objectiu iniciar un programa de cribratge a nivell nacional, reforçant a més els programes de deshabituació tabàquica ja existents a Espanya. Aquests programes pilot ajudaran, segons Molins, a determinar alguns aspectes per implementar els cribratges com més aviat millor ja que “el que és clar és que tots els estudis que s’han fet assenyalen que hi ha un benefici clar del cribratge de càncer de pulmó”.
