Aquesta és la radiografia de Barcelona segons els ciutadans
La setmana passada es van dur a terme dos tallers més del projecte Somia la Ciutat al Palau Robert de Barcelona.
Una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que busca crear un espai de reflexió, debat i anàlisiper implicar tota la ciutadania en la construcció de la ciutat del futur. Dues jornades que van ser dirigides per la consultora Ideas fot Change, especialitzada en la millora dels espais públics a través de la transformació digital i la innovació; i Lichen, un laboratori d'innovació social que, mitjançant la creativitat i la tecnologia, dissenya espais i processos de participació ciutadana per crear solucions inclusives capaces de fer front als grans desafiaments actuals.
Ciència ciutadana
D'una banda, dijous 11 de maig, un grup d'estudiants d'arquitectura va participar en el segon taller sobre ciència ciutadana, 'Urbanisme i dades, més a prop que mai: Quines dades produeix la ciutat?'’. Durant la jornada, es va explicar el concepte de dades obertes i per què el valor està en l'ús que es dona a la informació disponible. A més, es va fer èmfasi que la ciutadania pot actuar com a agent actiu generant dades per tal de solucionar una problemàtica generalitzada.
Per això, es van explicar algunes iniciatives desenvolupades pel laboratori Lichen. Com, per exemple, D-Noses, un projecte amb què, a través d'una aplicació, els veïns del barri del Poble Nou podien descriure les diferents olors que sentien en cada moment i lloc per identificar l'agent que estava originant la mala olor. O com Foodmaping, una altra iniciativa en què, mitjançant la ciència ciutadana, es va mapejar i va caracteritzar els entorns i els hàbits alimentaris de diferents districtes de Barcelona, a fi de corregir possibles mancances en l'oferta disponible.
Per al desenvolupament del taller, es va dotar els estudiants de les dades recollides per dos sensors. D'una banda, els sensors del projecte We count, que es van col·locar a les finestres d'habitatges privats per tal de comptabilitzar tant el nombre com el tipus de vehicle i la quantitat de vianants que diàriament creuen per davant; i, per altra banda, els sensors de l'Smart Citizen Kit, instal·lats al districte de Gràcia per mesurar la humitat, la temperatura i la qualitat de l'aire. Amb això, en grups d’entre tres i sis persones, els alumnes van haver d’identificar una problemàtica concreta i idear una solució en forma de producte, aplicació, servei, intervenció o instal·lació per solucionar-la.
Projectes destacats
Finalment, per presentar cadascun dels projectes, els grups van haver de fer un joc de rols en què simulaven ser periodistes del 2030. D'aquesta manera, van explicar com les seves propostes havien ajudat els veïns d'una zona de la ciutat. En total van ser cinc les iniciatives ideades pels estudiants. En primer lloc, es va presentar un projecte basat en uns sensors instal·lats als contenidors de reciclatge i monitoritzats en temps real perquè els conductors dels camions d'escombraries tinguin un registre actualitzat sobre l'estat dels contenidors i, així, disminuir el soroll que provoquen en buidar-los. El grup següent va defensar un pla d'ocupació verda per renaturalitzar les classes i tornar als orígens de la Vila de Gràcia.
D'altra banda, el tercer grup va presentar una iniciativa anomenada 'La Revolució del Silenci' en què, mitjançant la instal·lació de semàfors a les places més sorolloses de Gràcia, s'avisi la gent quan se sobrepassin els decibels permesos. El quart grup va proposar una aplicació anomenada Barcelona LightHouse que té com a objectiu millorar l'experiència dels habitants i visitants de Barcelona a través d'informació sobre l'estat, la seguretat i el trànsit dels carrers de la ciutat. Finalment, el darrer grup va presentar una altra aplicació en què la ciutadania pugui fer les seves queixes sobre la ciutat.
en grups d’entre tres i sis persones, els alumnes van haver d’identificar una problemàtica concreta i idear una solució en forma de producte, aplicació, servei, intervenció o instal·lació per solucionar-la.
Mobilitat i humanització de la ciutat
Així mateix, el diumenge 14 de maig es va dur a terme un altre taller dirigit a la ciutadania en general en què van participar un total de 29 persones. Al llarg de la jornada, els participants van identificar i ressaltar algunes de les principals problemàtiques que presenta la ciutat de Barcelona. La brutícia en barris com el Carmel, el Rabal, el Gòtic i la Barceloneta; la gentrificació i la falta de seguretat que pateix el centre de Barcelona; la falta de zones verdes; la pèrdua del comerç local; la dificultat per accedir a la ciutat mitjançant transport públic; el preu de l'habitatge; i el soroll a les terrasses i places públiques van ser algunes de les queixes que van assenyalar els assistents al taller.
En dos grups, els participants van exposar una sèrie de propostes, principalment, emmarcades en dues temàtiques: la mobilitat i la humanització de la ciutat. En el primer bloc, es va fer èmfasi en la millora del sistema de Rodalies i en la necessitat d'incrementar la freqüència dels busos a les zones més cèntriques de Barcelona. A més, es van fer propostes concretes com ara llançar una campanya de sensibilització i educació en relació amb l'ús de les voreres i els carrils bici; habilitar les llotges desocupades dels barris perquè els veïns puguin aparcar els seus mitjans de transport rodat, com ara bicicletes, patinets i carros de nadó; impulsar un servei de vehicles elèctrics similar al del bicing; i habilitar pàrquings a les entrades de la ciutat.
En el segon bloc, es van comentar propostes com activar els centres cívics dels barris i impulsar l'habitatge compartit per erradicar la solitud de la població; promoure el consum de productes locals i protegir els mercats dels barris; posar fre als creuers per reduir la massificació i la contaminació de la ciutat; crear rutes segures per a dones que facin 'running', i promoure els horts veïnals per potenciar les zones verdes.
En finalitzar tots dos tallers, els participants van poder visitar l'exposició Somia la Ciutat de la mà del comissari, l'arquitecte Roger Subirà.
Es tracta d'una mostra que acull el Palau Robert de Barcelona fins al proper 11 de juny i que exposa algunes de les iniciatives urbanístiques i arquitectòniques impulsades per més de 30 equips, tant locals com internacionals, que, fins ara, no tenien un espai on poder-se compartir i visibilitzar entre sectors no especialitzats. L’exposició barreja un conjunt d’imatges que ajuden a imaginar un futur urbà més optimista i sostenible i ho fa a través de tres valors innegables: la Revolució Verda, la Revolució Digital i la Revolució de la Identitat.
A més, aquest cap de setmana es duran a terme dos tallers familiars. D'una banda, les famílies amb menors d'entre 5 i 12 anys participaran en el taller 'La ciutat del futur amb els ciutadans del demà: què hi tenen a dir els més petits?' , que es durà a terme el dissabte 20 de maig des de les 11 h fins a les 13 h. D'altra banda, per a aquelles famílies amb nens i nenes que siguin més grans de 12 anys s'ha preparat una activitat que girarà al voltant de la pregunta 'Què milloraria del meu barri?' , i que se celebrarà el diumenge 21 de maig de 11 h a 13 h.