A la Fina li agrada matinar per contemplar l'alba des de la terrassa amb una tassa de cafè fumejant a la mà. Ja fa quatre anys que es va jubilar, però continua mantenint-se activa.
Cada dia, la Fina saluda amb familiaritat el porter del seu edifici i xerra animadament amb ell. Avui, amb més motiu, l'home està molt preocupat per la salut de la seva dona. “L'operació sortirà molt bé, està a les millors mans”, el tranquil·litza ella.
Els dijous la Fina va a pilates al centre social del barri. La professora, una noia simpàtica i molt amable, sempre les rep amb un somriure. A la Fina li encanta la manera que té de fer la classe, traient el millor de cadascuna.
A la tarda, la Fina passeja amb l'Helio, un gos simpàtic i pelut acostumat a cridar l'atenció de tots els vianants. Amb ell, la Fina ho té fàcil per relacionar-se amb la gent i fer amics. La Fina i l’Helio recorren tot el parc i ella no oblida mai tancar bé l'aixeta de la font pública que sol quedar oberta. L'aixeta, ja deteriorada pel temps, degota, i amb el seu petit gest diari la Fina evita que es desaprofiti aigua.
Quan es fa de nit, la Fina rega les plantes amb cura, els parla i els diu paraules boniques, així creixen molt millor. Arrapada al costat de l'Helio a la butaca, la son acaba tancant-li els ulls.