Contingut ofert per:

---

Com va sorgir l'empresa?

Jo era agent de viatges però amb la crisi immobiliària, la crisi dels touroperadors, la maternitat… El 2012 vaig començar a replantejar-me la vida i va canviar la meva manera de pensar. Em vaig dir “cal autoemplear-se, aquesta professió pot ser que no vagi bé”. Així que vaig decidir apostar pel que fins aleshores havia estat una afició, cuinar, sobretot rebosteria. Vaig començar a donar proves dels meus plats i dolços als meus amics, a restaurants i botigues del meu entorn, vaig veure que tenien èxit i em vaig llançar a crear el meu propi negoci i canviar de gremi. Així va néixer 'Llambionadas' a finals del 2014.

Què és una 'llambionada'?

A Astúries anomenem 'llambionada' un dolç amb què se'ns fa la boca aigua, una cosa que ve de gust, a la qual no pots dir que no. Els asturians som molt “llambiones”.

Del turisme a la rebosteria… A través del paladar també es pot viatjar

Sí, de fet, l'escola de turisme on vaig estudiar està lligada a l'escola d'hostaleria. He treballat en hotels, he viatjat..., i això et fa desenvolupar la sensibilitat pels nous sabors.

La teva rebosteria neix aleshores de l'experiència? Què us diferencia?

Totalment, soc autodidacte i sempre estic experimentant. Un cop ficada en això he fet cursos de formació però la meva senya d'identitat és que no segueixo els paràmetres marcats, jo volo lliure i sempre estic pensant i inventant. A 'Llambionadas' pots trobar pastissos clàssics però el nostre objectiu és sorprendre, fer un pas més, cridar l'atenció amb nous sabors i versions del que tothom coneix.

Com us ha ajudat el programa PAEM de la Cambra de Comerç?

M'han ajudat en tot, si no fos per ells “Llambionadas” no existiria. Quan vaig decidir emprendre estava superperduda. A la meva ment semblava fàcil però després veus que tot es complica. Has d'anar a Sanitat, buscar finançament, presentar molta documentació... És molta paperassa i jo no sabia ni per on començar. A la Cambra de Comerç em van tractar fenomenal, vam fer el pla d’empresa, vam veure la viabilitat, em van suggerir demanar un préstec a través del Microbank de la Caixa… Gràcies a ells soc aquí avui.

Quines expectatives i plans tens per al futur?

Ara som petitets. Som tres persones treballant i tenim obrador i botiga, però a curt termini tenim pensat ampliar el local i tenir un saló de te. És una cosa que demana la gent i volem que estiguin més a gust.

Què diries a altres dones emprenedores?

Emprendre és difícil, però la recompensa i la satisfacció en veure la teva feina valorada és enorme i compensa tot l'esforç i el sacrifici.