Alguns dels millors menjars gastronòmics i productes artesans del nostre país es produeixen en les seves zones menys poblades. Per gaudir-los, aventuri’s en un viatge en cotxe per l’Espanya buidada o descobreixi Correos Market, el mercat dels productors rurals.
En el nostre país trobem una de les zones més deshabitades del món. Inclou localitats de Saragossa, Terol, Guadalajara i Soria, però també de Burgos, Segòvia, Extremadura i un llarg etcètera. En realitat es tracta d’un territori rural sense límits geogràfics molt clars en el qual el cens porta dècades minvant.
Aquesta condició fa que es parli també de l'Espanya buidada, no buida, doncs el participi posa l'accent en l'acció. Belchite, Samper de Calanda, Calamocha, Sigüenza, Cercedilla o Talavera de la Reina són pobles que s'han anat «buidant» de pobladors en un èxode massiu cap a les ciutats. Però davant d'aquesta forta inèrcia, hi ha productors i artesans que es queden, posen en valor el medi rural i s'alcen com a impulsors del seu territori.
Tots ells coincideixen a destacar l'assossec i la tranquil·litat de l'entorn, l'oportunitat de criar els seus fills d'una manera més autèntica, de viure d'una vocació o de seguir la tradició familiar... però és que, a més, molts dels nuclis de l'Espanya buidada són antropologia pura i alberguen joies culturals, històriques, gastronòmiques i naturals que bé valen un viatge per carretera amb parades a cada un d'ells.
El punt de partida perfecte per a aquest road trip se situa a 49 km de Saragossa. Es tracta de Belchite, on les ruïnes del «Poble vell» resisteixen com a símbol de la Guerra Civil i reclam turístic per a curiosos i, també, amants d’allò paranormal. Però uns metres més enllà hi ha el «Poble nou», on es va traslladar la població, i que porta anys sent assotat per l’emigració i l’envelliment. Aquesta és l’altra batalla de Belchite, la demogràfica.
Dels 15 municipis que formen aquesta comarca el més poblat és Belchite i no arriba als 1.700 empadronats, fet que dona idea del desert demogràfic en el qual ens trobem. Dues d’aquestes veïnes són Sandra i Nuria Jaime, quarta generació al capdavant d’una almàssera de 1879. Els seus olis d’oliva tenen gust i fan olor de tradició, però també d’economia, ocupació i futur en l’entorn rural, el que demanen els veïns de l’Espanya buidada.
Si hi ha un epicentre d’aquesta Espanya aquest és Terol i per això aquest viatge, en l’espai i gairebé gairebé en el temps, s’ha d’aturar en aquesta província. En concret, a Samper de Calanda, municipi medieval d’un miler d’habitants conegut pels préssecs i també pels seus formatges i vins, com els que la família Fandos produeix artesanalment des de fa gairebé mig segle.
Amb les «alforges» plenes d’història i de sabors seguim el recorregut per la Comunitat d’Aragó fins a fer parada a la propera, Calamocha. Els seus 4.000 habitants poden presumir de ser un dels principals productors del pernil DO Terol. També, de conservar un pont romà de segle I d.C. i comptar amb un notable sector industrial en el qual han prosperat negocis com el d’Ángel Marzo, que realitza cotitzats mobles artesanals a partir de fustes nobles. A més, aquest nucli és també un dels principals productors del pernil DO Terol, així que aprofitin la parada per degustar les viandes de la zona.
De nou al volant, 145 km ens separen del nostre proper destí, la sorprenent Sigüenza, a Guadalajara. La noble vila castellana, amb una població similar a la de Calamocha, brilla al mapa gastronòmic espanyol (amb les seves dues estrelles Michelin) i també en el de l’alimentació ecològica. Exemple d’això és Carlos Moreno, que es dedica de manera artesanal a l’elaboració de farines d’espelta d’alta qualitat molturades en molins de pedra. El seu projecte destaca en un entorn de gran riquesa monumental que transporta el visitant a l’edat mitjana. I què dir de la naturalesa: el barranc del Río Dulce és una autèntica meravella que mostra a la tardor la seva millor cara.
Amb aquesta època de l’any arriba també l’espectacle de colors a la serra de Guadarrama. Per això, és una magnífica oportunitat per gaudir de Cercedilla, a escasses dues hores per carretera de Sigüenza. Calceu-vos les botes i animeu-vos a fer una bona caminada, ja sigui en forma d’exigent ascens a les muntanyes o de passeig pels carrerons estrets del seu nucli urbà. Increïbles són els seus ponts romans i, com no, els seus rics productes locals, com els pans artesanals que elaboren Diego Aranda i Raúl Cobo, o els deliciosos formatges i iogurts que ofereix la grangera Fernanda Freitas, pionera en agricultura biodinàmica a la zona.
El nostre recorregut per l’Espanya buidada arriba al final a Talavera de la Reina (Toledo). Ben coneguda per la seva ceràmica, aquesta localitat és un altre lloc idoni per degustar els sabors d’abans o de veure amb els nostres propis ulls la feina d’artesans com David Correa, un jove ferrer que investiga i elabora treballs en metall perquè aquest ofici no llangueixi al com moltes tradicions i pobles.
Com veiem, l’Espanya buidada té molt a oferir. Igualment, els seus veïns, que troben en diferents oficis, moltes vegades heretats de generacions pretèrites, la manera de sobreviure en un món cada vegada més accelerat.
El creixent gust per la qualitat, l’artesà i tradicional, així com la utilització de les xarxes socials o el comerç electrònic per promocionar-se i vendre els seus productes juga a favor seu. Als productors ja no els cal estar en una gran ciutat perquè els seus productes arribin a qualsevol racó; i els compradors poden rebre a casa seva i a cop de clic el millor oli, formatge o moble artesanal.
Així ho demostra Correos Market, el mercat en línia de Correos. L’empresa estatal de missatgeria –compromesa amb el repte demogràfic de l’Espanya buidada– va llançar fa uns mesos aquesta plataforma, que ara dona a conèixer amb la campanya #YoMeQuedo. En aquesta, els protagonistes són Sandra i Nuria, de Belchite; Ángel, de Calomocha; Carlos, de Sigüenza… persones reals que posen cara i veu als més de 150 productors i artesans que ja ofereixen les seves referències (més de 1.000) a Correos Market, i donen una sortida comercial a l’essència i tradició de la seva terra i ancestres.