El Tribunal Suprem veneçolà proclama Maduro guanyador de les eleccions

El Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela (TSJ) va validar aquest dijous el pronunciament del Consell Nacional Electoral (CNE) que, sense presentar les actes, va donar la victòria a Nicolás Maduro en els comicis del 28 de juliol passat. El dictamen del TSJ no va provocar sorpreses. Tenia el signe de la previsibilitat perquè era una prolongació del Palau de Miraflores. Edmundo González Urrutia, que havia competit en nom de la Plataforma d'Unitat Democràtica (PUD), i la líder opositora, María Corina Machado, havien advertit que aquesta sentència no tindria validesa. L'antimadurisme sosté que s'ha imposat a la contesa per més del 60% dels vots.

"La Sala Electoral del TSJ no està facultada en cap circumstància per exercir aquestes funcions. Si ho fes estaria violant el principi de separació dels Poders Públics, clarament establert en fons i forma a la Constitució. Estaria, a més, envaint l'exclusiu deure del CNE i trepitjant la decisió del poble expressada a les urnes", van recordar la vigília Machado i González Urrutia.

El Govern es prepara per a un reverdiment del conflicte polític més enllà d'assegurar que controla la situació gràcies a la presència d'uniformats a les principals ciutats del país. Diosdado Cabello, el número dos del madurisme en la seva condició de vicepresident del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), va assegurar que les forces que desconeguin el veredicte del TSJ queden al marge dels pròxims processos electorals.

El TSJ va entrar en acció després que el mateix Maduro presentés davant d'aquesta instància un recurs d'empara. La màxima instància judicial va realitzar una auditoria de les actes lliurades pel CNE i que han estat objecte de sospita dels experts de les Nacions Unides i el Centre Carter, tots dos convidats pel consell per observar les eleccions. Abans que el Suprem donés a conèixer el dictamen, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va lamentar la seva falta d'imparcialitat i independència, igual que el CNE. Els Estats Units, mentrestant, van advertir que exigiran "responsabilitats" als que facilitin el "frau electoral" i "la repressió". Tots dos aspectes no poden ser al seu criteri dissociats del conflicte intern a Veneçuela. El Brasil i Colòmbia, que van reclamar sense èxit, igual que la UE, una auditoria imparcial, es mantenien en silenci.

Nova impugnació

La posició del Govern va trobar un altre important qüestionament de part de Dorothy Kronick i Walter Mebane, dos experts que van analitzar els fets el 28 de juliol i van concloure que la teoria conspirativa esgrimida pel CNE per no presentar les actes no només no té fonament: tampoc pot acreditar-se el triomf de Maduro. Kronick i Mebane van adquirir visibilitat anys enrere quan van desafiar un informe de l'Organització d'Estats Americans (OEA) del novembre del 2019 que qüestionava la victòria d'Evo Morales i que va accelerar el cop d'estat en contra.

Els experts van examinar les actes electorals veneçolanes publicades per l'oposició sobre les bases de les mateixes característiques del sistema electoral veneçolà, que preveu un protocol de "triple verificació" que garanteix la integritat del procés electoral. Aquest sistema, ponderat pel Centre Carter i el seu mentor, l'expresident nord-americà, assegura que els comprovants de votació en paper, les actes impreses i les dades electròniques han de coincidir per reflectir fidelment la voluntat popular. En aquest sentit, Kronick va sostenir que no és possible manipular els resultats per part de l'oposició.

Mebane ha analitzat les 25.073 actes oficials disponibles i en va trobar només dues amb possibles signes de frau. Això representa un nombre ínfim en comparació dels 10,8 milions de vots analitzats. Les dades donen als ulls de Mebane un avantatge de González Urrutia de 3,9 milions de vots respecte de l'actual cap d'Estat.