El testimoni d'un fotògraf d'Artés: "Vam rescatar un refugiat sirià de la màfia a Àustria"

La caiguda de la dictadura de Bashar Al-Assad a Síria ha fet rebrotar sentiments arreu. El més evident és el dels seus opositors polítics, que per norma general confien que es recuperi una normalitat al país que moltes de les generacions de sirians repartits pel món no coneixen: viure en democràcia. S'han acabat, en principi, les imatges amb fileres inacabables de refugiats sirians abandonant el que fins aleshores era tota la seva vida per fugir dels trets i bombes de la guerra. Com a mínim, de moment.

Una de les persones que ha viscut aquesta realitat de primera mà és el fotògraf artesenc Ramon Creus, que explica que malgrat no haver posat un peu a Síria, ha viscut una de les conseqüències més crues que havien de viure els sirians: "marxar a un país que no coneixes". En concret va ser un dels germans del també artesenc, però d'origen sirià, Manel Babeli: "vam haver d'anar a rescatar-lo d'una màfia a Àustria, on havia arribat després d'un llarg i perillós viatge".

"Ho tenen molt complicat", explica Creus, "perquè quan arriben a Europa no es poden comunicar amb ningú, i l'única opció que els queda és refugiar-se a les mesquites, on com a mínim poden parlar en àrab". Però això no és sinònim de salvació. En molts casos, s'aprofiten de la seva condició de desemparats i es converteixen en víctimes del tràfic de persones que en fan les màfies europees. En aquest viatge, comenta, "vaig veure que a Síria hi conviuen moltes ètnies i religions diferents, i que malgrat que tots marxin del seu país, l'odi que provoca viure en un conflicte permanent viatja amb ells".

I tot això sense posar ni un peu al país a l'Orient Mitjà, i no pas per manca de ganes: "hi havia d'anar l'any passat, però després dels terratrèmols, el context de guerra i la falta de contactes que em donessin seguretat, vaig acabar cancel·lant el viatge a última hora" fa memòria. "És important que s'entengui que es tracta d'una zona amb molts interessos estratègics, és una de les poques sortides al mar" i Rússia i l'Iran van aprofitar per instaurar-hi una dictadura titella, "primer amb el pare, i després amb el fill, Bashar Al-Assad". Un règim amb el qual només valien els extrems "o estaves amb ells o contra ells". Un context d'enorme violència que va acabar de destruir ciutats i patrimoni "que són la llavor de la nostra civilització" concloïa insatisfet.