El 15% dels conreus, contaminats per metalls pesants

 Al problema dels microplàstics i de substàncies tòxiques com els nitrats, s’hi afegeixen els metalls pesants. Segons aquest estudi, 1.400 milions de persones viuen en zones on els sòls estan contaminats per metalls pesants. I una dada encara més alarmant: aquesta presència afecta entre el 14% i el 17% de les terres de conreu de tot el món. Es tracta de metalls com l’arsènic, el cadmi, el cobalt, el crom, el coure, el níquel i el plom.

La investigació adverteix que aquests components poden arribar a posar en risc la seguretat alimentària global. De fet, el 90% dels recursos de sòl globals podrien estar en risc l’any 2050 a causa de factors com l’erosió, l’ús excessiu de fertilitzants i la contaminació industrial. El treball, que té en compte més de 796.000 mostres de sòl, no només posa de manifest la magnitud del problema, sinó que delimita les “zones d’alt risc”. Una d’aquestes és el corredor que va des del sud d’Europa (hi destaquen països com Espanya i Itàlia) fins a l’Índia i la zona més oriental d’Àsia. En aquest territori s’han detectat quantitats destacades de cadmi, cobalt i coure.

Per dur a terme l’anàlisi, s’han utilitzat eines innovadores d’intel·ligència artificial i modelatge de dades per crear un mapa detallat de la contaminació global per metalls pesants, on també destaca la situació dels Estats Units, un altre país que acumula aquests elements als camps agrícoles. “Les conclusions amplien el coneixement sobre la contaminació per metalls i demostren que el problema no estava correctament dimensionat”, avisa Miguel Motas, expert en Toxicologia de la Universitat de Múrcia. “Ens trobem davant d’una amenaça per als ecosistemes i per a la salut, ja que posa en perill la qualitat de l’aigua i dels aliments”, afegeix.

Encara falten dades

Tot i els avenços d’aquest monitoratge global, encara hi ha manca de dades, sobretot als països en vies de desenvolupament i en àrees remotes: “En zones com el nord de Rússia, el centre de l’Índia i parts d’Àfrica hi ha un cert marge d’error”. Però tot i així, segons Motas, les exploracions realitzades permeten afirmar que el problema no s’està abordant com caldria.

I quines són les causes d’aquesta presència? Tant l’agricultura com l’activitat industrial i la mineria contribueixen a l’existència de metalls pesants. “La demanda creixent de metalls per a la transició energètica, com el cobalt i el coure, encara pot empitjorar les coses”, alerta l’investigador. A això s’hi suma l’alliberament natural de metalls a través de l’erosió i la descomposició de roques, que també contribueix a la presència de metalls pesants al sòl. La protecció dels sòls, no només la provocada pels metalls, és una de les assignatures pendents d’Europa, que està implementant polítiques cada vegada més estrictes perquè els Vint-i-set es posin les piles en aquest aspecte.

L’agricultura intensiva, principal culpable del declivi de les aus a Europa

La qüestió, a més, és complexa, ja que s’ha d’abordar des de dues vessants: la prevenció i la restauració. Pel que fa a la primera, l’estudi defensa que, amb l’augment de la població i de la producció agrícola, la pressió sobre els sòls seguirà augmentant. Per tant, cal extremar les precaucions i implementar mesures que frenin l’ús de contaminants. Motas també proposa avaluar en cada cas quan és realment imprescindible recórrer a certs metalls crítics per a la transició energètica (fabricació de dispositius eòlics i fotovoltaics i bateries).

Pel que fa a la recuperació dels terrenys contaminats, cal recordar que els metalls tòxics solen romandre al sòl durant dècades, cosa que complica les tasques de restauració i protecció de la biodiversitat: “Els resultats haurien de servir perquè els responsables polítics i els agricultors actuïn ràpidament i posin remei a la situació”. D’aquesta manera, es podria garantir la seguretat alimentària i hídrica global.

Subscriu-te per seguir llegint