Un estudi avisa que la por als grans carnívors està més vinculada a la percepció social que a la seva abundància real

Un estudi liderat pel CREAF i localitzat a la Reserva de la Biosfera Torres del Paine de Xile ha conclòs que la percepció de conflicte contra els grans carnívors no depèn de la grandària de les poblacions o de si aquestes n’augmenten, sinó que es tracta d'un rebuig basat en l'ideari col·lectiu. El treball, que s’ha publicat a la revista ‘People and Nature’, s’ha centrat en l’estudi de la relació entre el puma i la ramaderia a la Patagònia xilena durant una dècada. La investigació ha combinat tècniques sociològiques -com ara les enquestes i entrevistes als ramaders- amb altres d’ecològiques, com ara l'estudi de la distribució del puma, a través de petjades, fototrampeig i l'elaboració amb aquestes dades de mapes de distribució.

Els pumes són grans depredadors que ataquen al ramat i afecten poblacions amb una economia molt basada en la cria ramadera. No obstant això, l'estudi apunta que, malgrat que les poblacions de puma fluctuen, la percepció dels ramaders sobre el conflicte sempre és la mateixa. Els resultats indiquen que la població de pumes ha augmentat en l'última dècada i, en canvi, els ramaders enquestats no pensen que sigui un problema major.

Per abordar-ho, s'hi ha combinat tècniques sociològiques, com ara les enquestes i entrevistes als ramaders, amb ecològiques, entre les quals l'estudi de la distribució del puma amb petjades, fototrampeig i un mapa d'emplaçaments.

Una percepció social

En aquest sentit, el rebuig i malestar cap a aquest animal es deu més a una percepció social i cultural cap als grans depredadors que a la seva abundància real. La recerca també apunta a un malestar amb la gestió que fa l'administració del conflicte i una diferència social entre les finques de major poder adquisitiu i les de menor. De fet, destaca que les més riques comencen a viure del turisme d'observació de pumes.

Així, a partir de l'any 2014 es van començar a desenvolupar experiències turístiques d'albirament del puma al Parc Nacional de Torres del Paine i els seus voltants. Això va suposar una font d'ingressos per a algunes finques ramaderes de la zona, que ofereixen visites i allotjament per als interessats a veure i fotografiar aquest animal.

Malgrat aquest canvi, en què el puma passa de ser un enemic a un recurs econòmic. No obstant això, la investigació recalca que es continua considerant una amenaça per a la ramaderia i no ha canviat la percepció de problema.

L'estudi també assenyala l'administració, a qui el sector ramader acusa de no aplicar solucions efectives al conflicte. Concretament, a Xile no existeixen mesures compensatòries per atacs al bestiar, cosa que sí que passa a Europa. A això se li suma que la regió de la Patagònia és de difícil accés i que els ramaders han de prendre les seves pròpies mesures de protecció davant d'atacs, com ara incorporar gossos de guarda per vigilar els seus ramats.

En el treball, a més del CREAF, hi han participat un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Xile i l'organització conservacionista Panthera.