La deriva repressiva de Trump amb el desplegament militar inquieta els EUA

Mentre Donald Trump desplega la Guàrdia Nacional a Chicago per intensificar les batudes antiimmigratòries que, segons el president, l’estat d’Illinois (demòcrata) no està portant a terme amb prou celeritat, una part substancial de l’opinió pública nord-americana veu amb bons ulls el cop sobre la taula del republicà. No són majoria, però sí prop d’un terç (32,2%), els nord-americans que consideren que Trump hauria d’utilitzar les forces de l’ordre i l’Exèrcit per garantir el compliment de les seves polítiques públiques.

"Als Estats Units, el president veu l’Exèrcit com una cosa que treballa per a ell, no per al país, i això és motiu d’una gran preocupació", explica a EL PERIÓDICO Garen J. Wintemute, director del Programa d’Investigació per a la Prevenció de la Violència de la Universitat de Califòrnia a Davis i autor principal de l’estudi que ha detectat el grau de sintonia amb les maniobres portades a terme per Trump.

L’informe adverteix, així mateix, d’un deteriorament en la percepció democràtica. Entre el 14% i el 19% dels enquestats afirma estar d’acord, almenys en part, amb el fet que el Govern arresti ciutadans i periodistes crítics amb les seves polítiques o amb el president. L’investigador explica que no es pot comparar l’evolució de l’opinió pública en aquests temes, ja que fins ara no s’havia vist la necessitat de fer aquestes preguntes.

Control polític

"Estem veient com s’utilitza l’Exèrcit per fer complir polítiques, reprimint la dissidència, una cosa que no era sobre la taula en administracions prèvies", assenyala, una nova veda que es va obrir a Los Angeles i s’ha anat contagiant a altres grans ciutats governades per demòcrates. La línia que separa la seguretat nacional del control polític, adverteix, "s’ha tornat difusa".

Les amenaces a la seguretat nacional també han canviat: ja no són estrangeres. "Estem veient un canvi molt clar: del terrorisme gihadista cap als extremistes domèstics", explica a aquest diari Riley McCabe, investigador del prestigiós Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS), des de Washington DC.

Una altra gran diferència és que malgrat que aquests atacs es cataloguen com a "extremisme partidista", els perpetradors són individus radicalitzats en l’entorn digital, amb motivacions ideològiques difuses. Tampoc pertanyen a moviments socials organitzats. "Rares vegades pertanyen a un grup amb objectius clars o una cadena de comandament", assenyala.

En contra del que les dades del CSIS indiquen, l’Administració de Trump "utilitza el que percep com un augment del terrorisme d’esquerra per endurir la seva ofensiva contra grups antifeixistes, especialment Antifa", assenyala McCabe. "Les nostres dades mostren que Antifa no està altament organitzada. Més aviat al contrari, és un moviment polític dispers, al qual alguns perpetradors recorren per justificar la seva violència", aclareix.

Més atacs de la ultradreta

Malgrat que els dos atacs recents més sonats han sigut contra figures de la dreta –l’assassinat de Charlie Kirk, fundador de l’organització Turning Point USA, i l’intent d’assassinat de Trump en campanya– l’equip d’UC Davis ha trobat una evidència clara que el 80% de la violència exercida amb motivacions polítiques ve de la ultradreta i no de l’esquerra.

L’equiparació de la violència exercida pels dos costats de l’espectre polític respon més a una narrativa oficial que no pas a la realitat, segons Wintemute. "Aquest any, el Departament de Seguretat Nacional parla per igual de violència des de la dreta i des de l’esquerra. Però confio en aquesta avaluació tant com confiaria en el Departament de Salut sobre vacunes: és a dir, gens. No m’ho crec", ironitza, sobre la falta de rigor de l’Administració Trump.

Les dades que maneja el seu equip són absolutament concloents: la radicalització violenta continua concentrant-se en moviments ultraconservadors i supremacistes, sovint encoratjats per la retòrica política o per teories conspiradores sobre frau electoral i immigració. "Esperava veure aquest any un augment de la violència a l’esquerra, però no hi ha evidència d’això. Continua sent un problema fonamentalment de la dreta", i argumenta que simplement hi ha hagut actes més visibles contra els republicans perquè estan actualment en el Govern i els atacs polítics són majoritàriament antigovernamentals.

Risc calculat

Amb tot, la gran majoria dels nord-americans no estan disposats a haver d’agafar les armes. "Veig una societat que no vol participar en la violència política, però que està sent provocada per extremistes dels dos costats, i per una Administració que veu la violència com un mitjà per aconseguir les seves finalitats", diagnostica Wintemute.

Tot i que improbable, "una guerra civil als EUA no és un escenari de probabilitat zero", raona, ja que "l’Administració té interès en el fet que hi hagi violència política generalitzada per justificar un govern autoritari", argumenta. "A l’aplicar certes polítiques de manera provocadora, podria estar buscant justament això: un esclat social que justifiqui el desplegament militar".

McCabe comparteix la seva preocupació. "Només fa falta una fracció ínfima de persones disposades a exercir violència i n’hi ha prou que tinguin èxit una sola vegada perquè les conseqüències siguin devastadores".