Sharm el-Sheikh, la ciutat del luxe i les platges paradisíaques on se signarà l'acord de pau a Gaza

Després de dos anys de bombardejos ininterromputs i del que experts de l’ONU qualifiquen de genocidi, la guerra a Gaza arriba al seu final a la localitat balneària egípcia de Sharm el-Sheikh, també coneguda com la “Ciutat de la Pau” per ser un dels centres d’acció diplomàtica més rellevants de l’Orient Mitjà.

Complexos turístics quilomètrics, bars, discoteques i platges paradisíaques al mar Roig són el paisatge habitual de Sharm el-Sheikh, però ara líders mundials com el president dels Estats Units, Donald Trump, o el cap del Govern espanyol, Pedro Sánchez, hi acudeixen per presenciar la signatura de l’alto el foc a l’enclavament palestí.

I és que Sharm el-Sheikh (“Badia del Xeic”, en àrab) va ser batejada com la “Ciutat de la Pau” per l’expresident egipci Hosni Mubarak després que Egipte recuperés el control total de la península del Sinaí el 1982, després de la signatura del tractat de pau amb Israel el 1979, que va posar fi a la guerra entre ambdós països.

Acords, tractats i cimeres de màxim nivell

Des de llavors, aquesta ciutat balneària, considerada la joia de la corona del Sinaí, ha acollit innombrables signatures d’acords, tractats i cimeres d’alt nivell —fins i tot la Cimera del Clima COP27 el 2022—, que han marcat un abans i un després a Egipte, a l’Orient Mitjà i fins i tot al món.

Un clima càlid tot l’any i la seva ubicació estratègica juguen a favor perquè aquesta ciutat sigui avui el centre de totes les mirades, però també el seu entramat urbà caracteritzat per àmplies carreteres plenes de punts militars que permeten un fort control i fins i tot vies d’escapament per terra, mar i aire.

De fet, és per això que Sharm el-Sheikh ha estat la seu de les darreres negociacions indirectes entre Israel i el grup palestí Hamàs sobre el pla de Trump per aturar la guerra a Gaza, un acord que ha aconseguit aturar la massacre malgrat els dubtes que genera quant a la resolució del conflicte i de dècades d’ocupació israeliana.

Però aquesta “Cimera de la Pau”, presidida pel president egipci Abdelfatah al-Sisi i Trump, pretén “posar fi a la guerra a la Franja de Gaza, intensificar els esforços per portar la pau i l’estabilitat a l’Orient Mitjà i marcar l’inici d’una nova etapa”, segons la convocatòria de l’esdeveniment.

Un punt de trobada

Tanmateix, aquesta no serà la primera vegada que una cimera a Sharm el-Sheikh suposa un punt d’inflexió per a Palestina, a causa del destacat paper que ha jugat Egipte com a mediador amb el Govern d’Israel.

El 4 de setembre de 1999, Sharm el-Sheikh va acollir la signatura d’un memoràndum entre Israel i l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), a la qual van assistir l’ex-primer ministre israelià Ehud Barak i el líder històric palestí Iàsser Arafat per implementar, entre altres pactes, els Acords d’Oslo.

Però l’acord va col·lapsar i, un any després, començaria la Segona Intifada, que va acabar el 2005 quan el llavors recentment elegit president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbàs, i l’ex-primer ministre israelià Ariel Sharon van declarar la seva intenció de posar fi a la violència, cosa que va generar fortes friccions entre faccions palestines, principalment amb Hamàs.

Ara, Sharm el-Sheikh acull una nova signatura qualificada d’històrica per nombrosos països que posarà fi a una onada de violència sense precedents, la mort de desenes de milers de palestins en poc més de dos anys de guerra, l’alliberament dels ostatges que encara romanen en mans de Hamàs i el retorn de l’entrada d’ajuda humanitària a l’enclavament, sobre el qual pesa un bloqueig absolut per part d’Israel.

Ni Israel ni Hamàs seran presents, però, en aquesta cita, a la qual sí que assistiran una trentena de caps d’Estat, de Govern o líders d’organismes internacionals.