Bany de masses de Hezbol·là després de l’assassinat del seu número dos

Centenars d’homes es colpegen el pit a l’uníson. Canten amb l’ai al cor. Ploren a cara descoberta. Ahir els carrers dels suburbis del sud de Beirut es van omplir de llàgrimes, càntics i laments. El funeral pel número dos de Hezbol·là, Haitham Abu Ali Tabatabai, en va ser el catalitzador. "Estem tristos, perquè hem perdut un tresor", reconeix un dels assistents a l’enterrament del líder junt amb dos lluitadors més del grup xiïta libanès. La tarda anterior diversos míssils els van matar, i a dues persones més, mentre eren en un apartament al cor dels suburbis beirutins.

De perfil, es pot percebre la precisió dels impactes. Sis projectils van perforar l’edifici i van volatilitzar la seva quarta i cinquena planta. Els equips de la defensa civil encara llancen restes de formigó i ferro al carrer, on la vida continua. Fins i tot els locals comercials del mateix bloc es mantenen oberts. Mentrestant, una pregunta es cola entre la pols grisa que encara domina l’ambient: respondrà Hezbol·là a l’enèsima agressió israeliana? "Això depèn d’ells, nosaltres confiem que sabran prendre la millor decisió possible", afirma la Nur, una jove dependenta.

"Continuarem obrint i continuarem vivint la nostra vida, que és el que més molesta l’enemic", afirma a El Periódico junt amb la seva companya Marwa. No fa falta dir el seu nom. A qualsevol racó dels suburbis del sud de Beirut, tots saben que, quan s’esmenta l’enemic, només es poden referir a Israel.