Humans a Mart: la NASA preveu l'arribada al planeta el 2045 (si abans no hi ha una revolució tecnològica)

L’arribada al planeta Mart es preveu cap a l’any 2045, si no es produeix alguna revolució tecnològica que acceleri els terminis d’aquest fita i la permeti en només cinc o sis anys, segons les previsions que maneja l’agència espacial nord-americana NASA.

Així ho assegura el seu sotsdirector del Programa Gateway, clau en la campanya Artemis que permetrà l’exploració lunar sostenible i posarà les bases per a les missions a Mart, l’espanyol amb doble nacionalitat Carlos García-Galán. “Una data conservadora al meu cap, si no canviés res, si no hi hagués una renovació tecnològica, diria que potser a mitjan dels anys 2040”. Ho afirma en una entrevista amb EFE aquest enginyer de Telecomunicacions i graduat en Ciències Espacials de 51 anys nascut a Màlaga.

Amb més de 27 anys d’experiència en vols espacials tripulats, s’ha referit a revolucions tecnològiques que poden influir, com la de la intel·ligència artificial o les que impulsen empreses privades de multimilionaris per abaratir el cost d’anar a l’espai amb nova propulsió. “Hi ha un munt de coses, no sé quina, però qualsevol d’aquestes pot revolucionar i, de cop, d’aquí cinc o sis anys potser ja hi podem anar”, confessa.

Tornar a la Lluna

El més immediat és tornar a la Lluna, i en això també hi està implicat directament García-Galán. És gerent de la missió que portarà quatre astronautes al voltant d’aquest satèl·lit natural de la Terra per acabar de provar la nau Orión abans del següent objectiu: portar astronautes a la superfície lunar.

“Ho vam fer fa més de 50 anys. Hem fet moltíssim en òrbita baixa amb el pressupost que hi ha hagut. Potser hauria hagut de ser abans; però, més que mai, ara és el moment, i arribar a la Lluna és el preu d’entrada”, assenyala.

“Arribar a la Lluna és el primer pas, obrir la porta al que volem fer: un camp de proves per a tecnologies, coneixements i operacions que volem fer a Mart. A Mart necessitarem un reactor nuclear per generar electricitat, perquè se’n necessitarà molta per no tenir problemes i que s’esgoti. Volem fer això a la Lluna”, afegeix.

Volen muntar bases a la Lluna perquè hauran de muntar-les a Mart i provar tecnologies, extreure material de la superfície lunar i fer combustible o “aigua per beure”. D’això hi ha tecnologia a la Terra, però a gran escala.

La missió al voltant de la Lluna, en només dos o tres mesos, serà “l’última prova de la nau Orión” per veure com funcionen els sistemes de la tripulació i els controls de la nau: “És equivalent a la missió Apol·lo 9. Un cop fem això, estem preparats per entrar en operacions”.

Aterratge lunar el 2027

Preveuen l’alunatge el 2027; han contractat SpaceX perquè faci la nau amb aquest fi i han de provar la tecnologia per transferir-li combustible des d’un tanc en òrbita, cosa que es faria el 2026.

“Busquem a Mart la capacitat dels humans de continuar explorant; és una mena d’obligació”, destaca per afirmar que, com es va aprendre al Programa Apol·lo, “la tecnologia i el coneixement necessaris per fer això acaben sent crucials per avançar la tecnologia a la Terra”.

“Els ordinadors en aquell moment eren sales gegantines per fer un computador molt menys potent que el que tenim al telèfon. Desenvolupar-ne la miniaturització per posar-lo en una caixa dins la nau perquè era necessari va impulsar l’avenç en computació i en els telèfons”, reflexiona.