Agents migratoris disparen a dues persones més en les batudes ordenades per Trump a Portland

La repressió de Donald Trump escala als carrers de les ciutats progressistes dels Estats Units, amb agents federals disparant a matar, i un balanç d’una persona morta i dues ferides de bala en només dos dies en batudes contra migrants. Tot va començar amb el tret mortal a una dona que va ser abatuda dins del seu cotxe, en un control de trànsit a la ciutat demòcrata de Minneapolis, a l’estat de Minnesota, a la regió septentrional dels Grans Llacs. Tot just un dia després, dijous, dues persones més van rebre trets que les van deixar en estat greu, a Oregon, bastió d’esquerres a la costa oest, com la veïna Califòrnia.

Aquesta escalada de violència ha provocat més protestes, malgrat que l’Administració Trump intenta que tot quedi a l’ombra de la política internacional, amb la intervenció militar a Veneçuela i la detenció de Nicolás Maduro. Les marxes i vigilàncies s’han succeït arreu del país, de Washington a Houston o Filadèlfia, en un moviment que evoca el record de l’assassinat de George Floyd el 2020, també a Minneapolis.

Les batudes, cada vegada més grans, a més ciutats i més repressives, han alimentat la por de la comunitat migrant i la indignació ciutadana als reductes progressistes en què Trump s’afanya, i on els residents no només han sortit al carrer a protestar, sinó que han organitzat cadenes humanes per protegir els seus veïns. Tant a Portland com a Minneapolis, les autoritats estatals i municipals han reaccionat amb duresa: han posat en dubte la versió del Govern, que al·lega autodefensa, i han reclamat la retirada immediata dels agents desplegats.

Versió oficial disputada

La policia de Portland va informar que havien acudit per un avís per un tiroteig a les immediacions del campus de l’hospital Adventista, a l’est de la ciutat. Poc després, van rebre una altra trucada, a diversos quilòmetres de distància, d’un home ferit que demanava ajuda. Allà van trobar un home i una dona amb ferides de bala. Tots dos van ser traslladats a l’hospital, on van morir.

Segons el Departament de Seguretat Nacional (DHS), els agents federals enviats per Trump havien aturat un vehicle que sospitaven que es trobava en situació irregular i que podia tenir vincles amb una “banda veneçolana”. La versió oficial sosté que els trets es van produir quan el conductor va intentar atropellar els agents durant el control. “Temorosos per la seva vida, un dels agents va efectuar un tret defensiu”, va assegurar una portaveu del DHS.

Aquesta explicació ha estat posada en dubte des del primer moment per les autoritats locals. L’alcalde de Portland, Keith Wilson, va afirmar que la confiança en el relat federal està seriosament erosionada. “Hi va haver un temps en què podíem acceptar la seva paraula. Aquell temps ja ha passat”, va dir en una compareixença pública. El cap de la policia local, Bob Day, va confirmar que es tracta d’una investigació federal, liderada per l’FBI, cosa que ha reactivat el debat sobre la manca de control local en aquest tipus d’incidents.

Testimonis presencials van aportar versions que afegeixen complexitat al relat dels agents federals. Un d’ells va explicar al diari local The Oregonian que va veure diversos agents federals seguir una camioneta Toyota fins a l’aparcament d’un edifici mèdic i intentar bloquejar-la. El vehicle hauria maniobrat diverses vegades abans de fugir del lloc, moment en què es van produir els trets.

Protestes reforçades

La reacció política a Oregon va ser immediata. La congressista demòcrata Maxine Dexter, que a més és metgessa, va confirmar que les víctimes havien arribat amb vida a l’hospital, tot i que el seu estat era greu, i va exigir que l’ICE suspengués les seves operacions a la ciutat. “Només han portat terror, caos i crueltat a les nostres comunitats”, va denunciar, acusant l’administració Trump d’utilitzar la violència com a eina de control.

El mateix alcalde Wilson va donar suport a aquesta petició i va advertir del risc de normalitzar la presència d’agents “militaritzats” a la ciutat. “Portland no és un camp d’entrenament”, va afirmar, reclamant una pausa de les operacions fins que es completi una investigació independent.

Lluny d’apaivagar les protestes, aquestes s’han reactivat. Desenes de manifestants es van concentrar davant de l’ajuntament i davant d’una instal·lació de l’ICE al sud de la ciutat, corejant consignes com “Abolim l’ICE”. La policia va efectuar sis detencions en desallotjar els concentrats, en un ambient que va recordar les protestes que es van produir durant tot l’any passat contra un centre de processament migratori.

L'ombra de George Floyd

El tiroteig de Portland es va produir mentre Minneapolis vivia la seva segona nit consecutiva de protestes per la mort de Renee Nicole Good, de 37 anys, abatuda per una agent de l’ICE durant un control de trànsit. El Govern federal sosté que l’agent va actuar en defensa pròpia, qualificant el que va passar com un “acte de terrorisme domèstic”. No obstant això, vídeos gravats per testimonis i difosos àmpliament a les xarxes socials mostren la dona intentant abandonar el lloc amb el seu vehicle, sense dirigir-se contra els agents.

La gestió del cas ha obert una esquerda institucional. L’FBI va assumir la investigació i va revocar l’accés de les autoritats estatals, una decisió que el governador de Minnesota, Tim Walz (que va ser candidat a la vicepresidència juntament amb Kamala Harris) ha criticat obertament. “L’estat ha de formar part d’aquesta investigació”, va reclamar, mentre el Govern federal insisteix que es tracta d’una qüestió de jurisdicció.

A Minneapolis, la mort de Good va tenir lloc a poques illes del punt on la policia va assassinar George Floyd en plena pandèmia, deslligant una onada de solidaritat internacional. El desplegament de la Guàrdia Nacional busca ara contenir unes mobilitzacions que podrien replicar l’abast que van tenir llavors.

Mentre l’administració Trump defensa la seva ofensiva migratòria com a eix central de la seva agenda, els episodis de Minneapolis i Portland reforcen la percepció d’un país cada vegada més fracturat, on l’aplicació de la legislació migratòria s’ha convertit en un nou front de conflicte polític i social.